Per Francesc Buïgues Bolufer
.........................................................................
Consecució de la Copa Comarcal guanyada possiblement al Benidorm. Any 1957?.
DRETS: Francisco Garcia (De Serafina), Vicent Marqués (jugador veterà), Pepe (De Torra), Eduardo Buigues (pare de Constantina), José Femenia (El Tresorer?), Guillem Gilabert (el Rector), Pepe Català (Bassora), Antonio Pastor (el Secretari), Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Francisco Garcia Marqués (Casa de Lluca), Vicente Garcia (Azanya), Ambrosio Bolufer i Vicente Devesa (Vesa).
APONNATS: Pepe Pascual (el Fusteret), Jaime (el Frare), Pepe Pascual Picazo (home de Marina), Pepe Ferrer, Sebastianet Pastor Català (De l'Hostal) i Pepe Llobell (pare de Quico).
........................................................................
ENTREVISTA a Guillem
Gilabert i Llobell (El Poble Nou de Benitatxell, 1939)
Jugador de l'A.D.
Benitatxell en els anys 50
Guillem Gilabert i Llobell.
Quede amb Guillem un dilluns de vesprada del mes de maig a la seua caseta de l'Alcassar, després d'explicar-li setmanes abans que volia entrevistar-lo per a completar un escrit que estava preparant, i allí en la seua llar em va rebre amablement.
Conservar la
memòria oral d'un poble és fonamental si volem que no es perda en el temps, tot
i que aquest a vegades erosione els records de les persones al passar els anys.
Com va començar el
fútbol al poble?
Era l'any 1951 i tot va començar per
l'amistat que tenia el rector del poble Pascual Calafat i el metge Manuel
Vallalta. El primer era molt aficionat al futbol i el segon tenia tres fills
que jugaven al futbol. Siga en el bar o en el carrer, varen parlar de llogar un
bancal per a jugar. Ací els bancals eren menuts però n'hi havia algun prop del
poble que era bo, el bancal del Pou del Ti Joan “De l'Era”. S'ajuntaren el
rector, el metge Vallalta i el regidor Jesús Picazo i anaren a parlar amb el Ti
Joan que vivia al costat de ma casa . Jo en aquells moments estava allí i
recorde que començaren el tracte per a que els deixara el bancal i pagar uns
diners a l'any. Li digueren que la gent i el poble volia un camp i el Ti Joan
no s'ho va pensar massa i feren tracte i allí va començar tot. El bancal estava
plantat de blat a l'espera de plantar ceps.
Els primers que començaren a jugar eren
uns veterans que en temps de la guerra del 36 o abans jugaven en un descampat
que havia al poble, no ho sé ben bé això. Eren Desiderio Pascual, Quico “De la
Casa de Lluca” i Vicent Marqués (família d'Ambrosio Cervera “del cine”). Estos
ensenyaren a jugar al futbol als més joves que eren el meu germà Pepe, Pepe “el
Cabrero”, els fills del metge Vallalta, Juan Llobell (fill del mestre Vicente)
i altres. Llevaren el blat i aplanaren el bacal; les porteries les feren dels
pals de la llum que tots no tenien la fusta igual. Els primers anys quan el
poble jugava contra Teulada o Gata el rector Pascual feia vindre de Benissa a
tres jóvens que estaven al seminari i que jugaven molt bé i reforçaven l'equip
del poble.
Els primers anys es jugava com s'havia
quedat el camp en els inicis i després es va comprar el bancal, es posaren
porteries noves i es va fer la festa de la inauguració. Era l'any 1956. Per a
vestir-nos de jugadors anàvem al riurau de Martínez que està a l'esquerra
pujant al Pinaret. De la roba, l'equip et deixava la samarreta i pantaló; les
botes cadascú se les comprava i jugava com millor podia. No n'hi havia més.
L'equip tenia socis i amb les quotes es
pagava esta roba i els balons que a voltes en teníem només un i amb bonys.
Si que ajudaren. De la quota es cobrava
una miqueta. Quan es jugaven els partits, d'anar a vore'ls no es cobrava.
No hi havia competicions oficials.
Jugàvem partits amb equips de la comarca. S'ajuntàvem quatre o cinc pobles i
feem un campionat de varis partits seguits. Recorde jugar contra Benissa, Gata,
Teulada i alguna volta Altea i Ondara. Jo estava al seminari a València i quan
finalitzava el curs a juny era quan venia al poble i podia jugar. Els
campionats començaven per Pasqua i duraven fins l'estiu. A l'hivern es jugava
poc. Quan anàvem a jugar fora, al poble només hi havia un cotxe i el camionet
que tenia l'Ajuntament. Viatjàvem com podíem, llogant un cotxe, a vegades
venien cotxes de fora i alguna altra vegada amb el camionet.
Eren uns anys on no hi havia televisió,
hi havia poques ràdios i feen cinema dissabtes i diumenges. L'esport estrella
era la pilota valenciana que tots els diumenges després de dinar omplia el
carrer del Cantó del Bufó. Els altres dies si que es jugava a pilota però eren
els xiquets els que ho disfrutaven. En el bar a l'hora del café preparaven la
partida i es feen travesses tot i els pocs diners que hi havia.
Es va acabar l'any 1959 però en eixe any
jo ja no estava al poble. Pot ser el motiu fora econòmic.
Eren Vicente Garcia Pastor (Azanya) que
era el president, Jesús Pascual Picazo (el Regidor), Desiderio Pascual (del
Sindicat), Pepe Femenia que crec que duia els compters i algun altre més.
Vicente Garcia no jugava al fútbol i tenia dues filles però li agradava el
fútbol i era una persona que animava molt. Tenia una tenda i anava a València i
l'equip li encomanava el que necessitava (roba, botes,...) i ell ho duia.
El Poble Nou de
Benitatxell, dilluns 19 de maig de 2025.
(En aquest escrit s'usen
malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor
els noms de persona)
DRETS: Ambrosio (home de Constantina), Antonio Bolufer (del Supermercat), Guillem Gilabert (el Rector), Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Vicente Devesa (Vesa), Ambrosio Bolufer, Pepe Pascual (el Fusteret), Francisco Garcia (De Serafina) i Pepe Català (Bassora). APONNATS: Jaime (el Frare), Pepe Pascual (De Regina), Sebastianet Pastor i Pepe (El Surdo).
Antonio Bolufer Ferrer (Del Supermercat). (Arxiu Municipal).
No hay comentarios:
Publicar un comentario