Per Francesc Buïgues Bolufer
................................................................
Inauguració del camp de fútbol “El Calvari”. Any 1956. Pepita Marqués Pastor (el Canyero), el President Vicente Garcia Pastor (Azanya), la seua filla xiqueta Pepita Garcia, el xiquet Pepe Cano Torres, Marina Gilabert Aguilar i el Capità de l'equip visitant. Les dones vestides de valencianes de l'Horta de València i el xiquet de llauradoret. (Fotografia original de Pepita Garcia Gilabert “Azanya”).
Resum de l'ENTREVISTA a
Pepita Garcia Gilabert (El Poble Nou de Benitatxell, 1948)
i a Marina Gilabert Aguilar (El Poble Nou de
Benitatxell, 1943)
Marina Gilabert i Pepita Garcia.
Pepita Garcia i Marina Gilabert foren Madrines en la inauguració del primer camp de futbol l'any 1956. A més Pepita és la filla de Vicente Garcia (Azanya)
Vicent Garcia Pastor (Azanya) va ser el president del primer equip en la dècada dels 50 del segle XX. Era una persona que no jugava al futbol però si que li agradava molt aquest esport. Tenia un comerç que en aquella època l'obligava a anar quasi totes les setmanes a València, i quan jugava l'equip de la capital, avançava el viatge per a vore els partits els diumenges per la vesprada. També en aquella època estava subscrit a un periòdic que s'anomenava “Deportes”. La tenda que la duien ell i la seua dona Maria Dolores Pastor, l'obriren al Poble Nou l'any 1944. Era una botiga de roba, després en els 50 era de peces de vaixella i vidre. En els 60 ampliaren la botiga amb la venda d'electrodomèstics, sobretot neveres i televisors, i quan la gent del poble guanyava més diners, també venia matalafs i mobles.
En els anys 40 acudien a la tenda joves
a llegir el periòdic per a assabentar-se dels resultats esportius que moltes
vegades no els podien conèixer per la ràdio. Este grup es va relacionar amb
Vicente i per a la inauguració del camp de futbol l'any 1956, quan ja feia
alguns anys que el rector Pascual Calafat havia creat l'equip, Vicente va
preparar l'acte. La seua filla de 8 anys Pepita Garcia, Marina Gilabert i
Pepita Marqués Pastor (el Canyero), foren les madrines; Pepe Cano Torres que
era el xiquet del veïnat les acompanyava vestit de llauradoret. Vicente va dur
llogats de València els tratges de valenciana de l'Horta de les xiques i el del
xiquet,.
La inauguració va ser prèvia al partit
que es jugava. No hi havia costum en els actes lúdics que acudira l'alcalde, si
que ho feia algun regidor. Una cosa era el futbol, l'altra les festes on
l'Ajuntament quedava més a banda. En aquella època de pocs diners i de
postguerra, les activitats lúdiques quedaven al marge de les responsabilitats
de l'Ajuntament. Si que es buscaven persones d'una certa rellevància local per
a aquests actes i en la inauguració estaven el mestre Vicente Gilabert Bolufer,
el secretari de l'Ajuntament Antonio Pastor Bolufer, el Jutge de Pau i el
rector. Eren persones que en aquells temps tenien capacitat d'influir localment
i fer de mitjancers entre el poble i la llunyania de les ciutats de València i
Alacant, bé ajudant a algun veí necessitat o en altres assumptes.
El rector Calafat era menys clerical del
que s'acostumava en aquella època i mostrava proximitat cap a les persones. Va
ser qui va aconsellar al jove Paco Muñoz, futur cantautor, a que entrara al
seminari.
A finals de la dècada dels 50 va desaparèixer
l'equip. El motiu va ser econòmic: no tenien diners per a la indumentària.
Només tenien una indumentària que no podien substituir i no hi havia ningú que
els poguera ajudar, ni poder pagar el lloguer del camp, ni els desplaçaments
quan jugaven fora. També el que no estiguera ja el rector Pascual Calafat que
va ser l'impulsor pot ser va influir. Les famílies dels jugadors havien fet una
despesa inicial amb el futbol però la majoria no podien continuar pagant-la.
A l'estiu si que hi havia prou jugadors
per a tindre un equip en condicions, però la resta de l'any alguns d'aquests joves
del poble que jugaven bé, vivien o estudiaven fora i resultava més complicat
formar equip. Així, Guillem Gilabert estava al seminari a València, Jaime
Buigues estava en un convent de frare i Pepe Gilabert Bolufer estudiava a
València i allí jugava al futbol. La il·lusió del poble Nou amb el futbol en
una època de pocs entreteniments va durar huit o nou anys.
Com a anècdota dir que a vegades el
rector Pascual s'arromangava la sotana i jugava amb els joves al futbol.
En aquest món del fútbol la dona no existia. En l'escola a les xiquetes se'ls estava prohibit jugar al futbol, pegar-li amb els peus a una pilota. A l'hora d'eixir al pati a les xiquetes no ens deixaven jugar al bàsquet ni a res. Cap tipus d'esport era permés jugar a les xiquetes. Amb els braços si que les deixaven. Només havia una dona en els anys 50 que substituïa a la mestra a vegades i que si que deixava a les xiquetes jugar amb els peus. Era Pepita Garcia Bolufer. Cal dir que els substituts o substitutes en dies puntuals no eren mestres, si no que eren persones de confiança i del poble que sabien llegir i escriure.
Pepita Garcia amb 8 anys. (P. Garcia).
DRETS: Pepe Català (Bassora), Francisco Garcia (De Serafina), de porter Pepe Devesa Pascual (Pep de Lluís), Pepe Ferrer, Juan Ferrer Pastor (el Calziner), Guillem Gilabert (el Rector), Pepe (jugador de Dénia), Pepe (el Surdo). APONNATS: Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Sebastianet Pastor (de l'Hostal), Ambrosio Bolufer (De la Venta), Pepe Pascual (el Fusteret) i Antonio Bolufer (del Supermercat).
Jugant. (Arxiu Municipal).
*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.
*Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996 i Arxiu propi.
*Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario