viernes, 29 de enero de 2010

BOUS A LA GRANADELLA. VÍDEO DE 1970.

Com ja sabeu, Dénia és un poble on el vent no bufa massa a l'estiu. És una situació que els pobleros, acostumats al llebeig, no suportem amb facilitat. Nosaltres necessitem el nostre ventet per molt que puga molestar als forasters. Miguel Catalá, com bon poblero, es coneixedor de la frescoreta que disfrutem per les nits al Poble Nou de Benitatxell i també al barranc, la Granadella, on com sabeu passa la temporada estival.
A principis dels setanta, recent entrat Miguel Catalá a l'alcaldia del Poble Nou de Benitatxell, els alcaldes de la comarca es reunien a Dénia amb el governador d'Alacant. Em conta Miguel que el saló era un forn, quasi no podien respirar. Després de les presentacions, el governador va fer el seu discurs. Sembla que més llarg del que esperaven els assistents, que vestits per a l'ocasió, van suar la camisa com mai. Quan el governador va acabar la seua desesperant intervenció va demanar que els respectius alcaldes de la comarca feren les seues peticions. Si era necessari farien un altra reunió per poder atendre tot el món.
Miguel va alçar el braç i va ser el primer a intervindre. El governador el va convidar a fer la seua proposta. Primer es va queixar de la calor que estaven patint, una calor insuportable, i després va proposar continuar la sessió un altre dia però a la Granadella. En les condicions que estaven a Miguel no li va resultar difícil vendre la idea, que va ser aplaudida pels assistents. El governador, davant tal aclamació va acceptar la proposta.
Els diferents alcaldes de la comarca van començar a fer propostes: el d'Ondara es va oferir a portar unes vaquetes; el de Calp, gamba; i així tots els altres alcaldes també van fer els seus oferiments: la banda de música, el vi, la sangria... Uns dies més tard es reunien de nou amb el governador, però ara a la Granadella.
No em conta Miguel si van parlar de política o de propostes, el que si que van fer és una bona festa que ara encara es recorda.
A l'any 70 jo havia fet els quatre anyets i a penes si tenia un record que més bé semblava un somni d'aquella festa. També vaig anar a la cala aquest dia, però no m'he pogut trobar a les imatges. Aquest estiu, parlant amb Miguel, em va dir que hi havia un vídeo sobre aquest fet. La possibilitat de reviure allò que quasi havia oblidat em va entusiasmar. Ara ja ha arribat a les meues mans i vull compartir-lo amb tots vosaltres.
Van tenir la sort que a la cala ja estiuava, ja per aquells anys, una família de madrilenys que són ben coneguts per tot els pobleros: Luís, Charo i la seua filla Charito. Luís treballava per a la Radio-Televisió Espanyola i és un home amb una gran afició per aquest món de les imatges. En aquest cas no estava a la Granadella per motius de treball i va ser Javier, el germà de Charo, qui va fer la gravació amb una gravadora de 8 mm. Gràcies a ells podem ara disfrutar d'un moment molt viu de la nostra història recent.

Espere que s'animeu i si teniu gravacions de vídeo, super-8 o 8 mm., no dubteu en fer-me-les arribar.

Josep Antoni Vallés Llopis



video video

L'arxiu és prou gran i pot tardar en baixar-se, però no era aconsellable llevar-li més qualitat, això no obstant ha perdut molt al pujar-lo a la xarxa. Si el descarregueu el podreu veure a major tamany. Paciència que val la pena.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

lunes, 25 de enero de 2010

LA PESQUERA D'AMBROSIO.

Ambrosio va heretar la pesquera de La Branca de son pare i la va utilitzar fins fa pocs anys, al 1997 ens asseguren en el llibre “NITS I PEIXOS A LES PESQUERES DE CINGLE”*. Les fotos que apareixen en aquesta entrada són anteriors, de quan Ambrosio anava encara a pescar-hi. Les més velles, en blanc i negre, li les va fer el seu cunyat Vicente allà pels anys 70; les de color són del seu fill Antonio, de finals dels 80. Algunes d'aquestes imatges ja van ser publicades en l'estudi sobre les pesqueres abans indicat, que per desgràcia és quasi impossible trobar, doncs està exhaurit. Supose que no estaria mal aconsellar als autors i als organismes públics pertinents que es plantejaren fer un altra edició d'aquesta joia.
Us convide a fer el camí a la pesquera.


Prop del terme del Poble Nou de Benitatxell, però ja dins del terme de Xàbia ens trobem amb la Cova de les Figueres, punt de referència marinera. Quan els pescadors de Xàbia arribaven a la seua altura allò indicava que ja giraven cap a Moraira i era el moment de començar a calar. A nosaltres, en canvi, ens dirà que estem prop del Barranc del Llibrell, per on ens aproparem al penya-segat que ens durà a La Branca. El barranc rep aquest nom per una bassa de poc més d'un metre de diàmetre que hi ha en la seua part final i que, com em conta Ambrosio, sempre està plena d'aigua. Era ací on s'aprovisionaven de l'aigua que necessitaven.

Cova de les Figueres, al terme de Xàbia.

Ambrosio, fa anys, al Llibrell.

Foto més recent del Llibrell, també amb aigua.

Arribats al penya-segat, un pinet marca el lloc on s'inicia en descens. Primer hi ha una senda molt empinada de terra solta i en la que Ambrosio s'ajudava d'unes cordes. Passat el pinet el desnivell es feia major i per salvar-lo utilitzava unes escales fetes de fusta. Tots sabeu que una fusta de pi vora mar es pot convertir en un material molt segur.

Inici del descens. Baix el pinet de referència.

Passem el pinet i continuem la baixada.

Ara per les escales de pi. El pinet es veu dalt.


Un altre detall de les escales.

La baixada de les escales des de dalt.

Una vegada havia baixat uns quants metres era l'hora de desplaçar-se quasi en horitzontal per buscar la seua pesquera. En aquest trajecte s'ajudava, de nou, de les cordes. Era un moment d'alt risc, una caiguda podia suposar una desgràcia important, doncs l'altura era considerable i res el frenava fins arribar a les roques o la mar. Un mal colp a les roques podia ser definitiu, però caure a la mar no estava excempt de perill per la dificultat que suposava tornar a escalar la roca o arribar a una platja pròxima.


Images d'Ambrosio als anys 70 carregat amb el cabàs.


Uns anys més tard. Amb unes canyes per arreglar el canyís.

Un altre detall del descens.

Per fi arribava al banc de pedra des d'on despenjava el canyís fins uns metres més avall i el deixava preparat per a la nit. Unes passes abans havia deixat un altra escaleta menuda que li servia per arribar al refugi, on esperava l'hora de posar-se a la faena. El refugi va estar durant uns anys protegit per un muret amb una finestreta. A l'interior accedien a gatameu, però una vegada dins podien dormir fins tres persones. Em diu Ambrosio que allí no es patia gens de fred, doncs estava orientat al sol del migdia (Sud). El pas dels anys i les inclemències del temps van fer que el barandat anara a terra, o millor dit a la mar, i mai més va ser reconstruït.

Arribada al banc de pedra.


Banc de pedra des d'on despenja el canyís. A l'esquerre unes escaletes porten al defugi.

Ambrosio observa el canyís, des del banc, que acaba de despenjar i preparar per a la pesca.



Per la finestreta del refugi.


Interior del refugi. A la dreta, restes del muret de rajola.
En el seu descens deixava de costat altres accessos a pesqueres que ell no utilitzava. Ací podeu veure una cova que pertany a un altra pesquera pròxima amb el canyís plegat al costat.



Refugi de pesquera amb el canyís al costat.

Ambrosio em diu que aquesta pesquera també l'anomenaven de La Branca, però que no era tan profitosa per què estava més lluny del cap. Quan es van fer les fotos encara ens trobàvem amb aquestes imatges que ara serien impossibles. Ens fem la idea d'unes nits perilloses i solitàries, però si les pesqueres veïnes eren usades en les mateixes nits, aquells homes tampoc se sentien tan sols.
Prop de La Branca d'Ambrosio havien unes quantes pesqueres més. Al girar el morro que veieu a la foto estava la pesquera del ti Vicent de l'Escolà, a aquesta després anava a pescar Pepet de Penya i en els últims anys Pasqualet Margall. Prop estava La Palera, on es va ofegar Antonio Pascual a principis dels anys 70.


Pesquera de Vicent de l'Escolà. Prop estava també un altra pesquera anomenada La Palera.


Vista dels penya-segats en direcció a Xàbia.
Si voleu veure més fotos de pesqueres podeu clicar en aquesta direcció que pertany a un dels autors del llibre abans indicat. Hi ha un mapa amb les localitzacions i podeu clicar sobre algunes d'elles que estan activades i veureu fotos seues.



http://www.tonibarber.net/pesquera/pesqueres.htm



* A.BARBER, I.GUARDIOLA, M-ALMENARA: "Nits i peixos a les pesqueres de cingle". Gràfiques Avellà, 1998. Pedreguer.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

viernes, 22 de enero de 2010

PARTICIPACIÓ EN LA FESTA DE SANT PANCRAÇ

Es una foto aclaridora de la importància d'aquesta festa popular nascuda al Poble Nou de Benitatxell a principis dels anys 50. No se si podreu reconéixer als vostres familiars, però vos puc assegurar que si no estan tots, estan quasi tots. El de la guitarra sembla Pep de Lluis, la resta la deixe per què ho descobriu vosaltres.
La foto està presa des de l'inici del Carrer Església, cara a l'Ajuntament. A la dreta es puja amb unes escales a l'antic Ajuntament del poble, on després estaria el mercat i ara s'obri el Carrer del Mercat. Baix de l'escala estaria l'antiga presó del poble.
(Foto cedida per Ambrosio i María Canelo).


domingo, 17 de enero de 2010

LA QUADRILLA DEL TI BOTELLA (PART 2)

Fa alguns mesos vaig publicar una entrada sobre la quadrilla del Ti Botella. Com que m'han arribat unes imatges “noves”, encara que fora de temporada, ací les teniu.


Quadrilla d'estisoradores del Ti Botella a l'Avda. de València.


Quadrilla amb el camió. Dalt Teresa; baix, d'esquerre a dreta, són Maria, Costantina, Elissa, Teresa Marqués, Tonet i Juanita Pomero, Pepita Penya i Maria el Moreno.


16 de setembre de 1958. Anitín i Maria.

lunes, 11 de enero de 2010

VELLES GLÒRIES DEL FUTBOL AL POBLE NOU DE BENITATXELL.

El futbol va disfrutar al Poble Nou de Benitatxell de la seua època daurada durant la dècada dels 50. Com ja heu pogut llegir en una entrada anterior, el camp es trobava al final del C. Pou, “El Calvario”, i el moment de màxima popularitat li va arribar el 1957, quan va guanyar la copa. Ací teniu unes quantes fotos més.




L'any de la copa. Amb el trofeu esta el capità, Ambrosio, acompanyat pels seus companys (Vte. Devesa, Pepe Mixanes, Guillermo, Pepe Blanquet, Sebastià l'Hostal, Basora...), l'equip directiu (Azaña, Antonio el Secretari, Femenía, Eduardo, Marqués el Barber i Pepe Bamba ...) i molta gent del poble.




Al camp del Calvari. Interessant veure com estava el Puig de la Llorença, al fons, als anys 50.


Detall de l'equip.


El president, Azaña, amb Basora i Ambrosio, el capità.


Francisco, el Tossalet i Ambrosio.


L'equip amb el ti Femenía i alguns pobleros més.


El futbol en un dia de festa. El partit sembla que era front el Benissa. Ambrosio, el capita, i Azaña, el president, reben a les festeres.


Anys 70-80. Equip de veterans al camp de La Font. "Velles glories", alguns d'ells estaven ja l'any de la copa. Entre altres estan: Pepe, Alejandro, Paco Garrido, Vicente, Jesús, Toni Felip, Francisco, Ximo, Moreno, Joaquín i Ambrosio.

domingo, 10 de enero de 2010

FOTOS DE MORAIRA I LES SEUES PLATGES

Primer una foto de la platja del Portet de principis del segle XX. Som molts els pobleros que hem anat i anem a les platges del poble vei. Aquesta imatge me la va deixar Toni Ferrer (Claudio).
Si voleu podeu visitar la següent direcció amb més de 40 fotos antigues de Moraira, http://www.moraira.org/galerias/thumbnails.php?album=3 , val la pena.



Em diu Toni que pertany a una família de rics que estiuejava a Moraira. Es pot reconéixer la platja pel contorn de les roques, però resulta difícil doncs no hi havia cap construcció. La dona amb la criatura al braç és germana de la besàvia de Toni.