LES XIQUES DEL "CORTE" ALS ANYS 50

Per aquells anys, allò d'aprendre a cosir era molt important per a una dona que volia comportar-se com una excel·lent mestressa de la llar. De fet, i encara que ens semble estrany, les xiquetes ja prenien contacte amb la costura a les escoles: cosien, brodaven, feien calats i tot allò que la mestra estava capacitada a ensenyar. Anar a costura era per a les xiquetes sinònim d'anar a l'escola, encara que supose que també farien matemàtiques i gramàtica.
En acabar l'ensenyament primari, i com que els coneixements impartits a l'escola no eren suficients per convertir-les en unes perfectes mestresses de la llar, havien cursos de “corte i confecció” (costura) per perfeccionar la seua tècnica.
Eren altres temps i pense que el canvi ha millorat positivament les condicions de vida de les dones. El problema és que nosaltres també hem hagut d'aprendre a cosir un botó.




Alumnes de costura a la porta de l'església (anys 50).
Darrere: Paquita, Rosita, Pepita, Tonica, Joaquina i Maria.
Davant: Juan, Pascualeta, Maria, Teresita, Teresa, Maria la "Mestra" i Pepe.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

L'ESCALDÀ AL POBLE NOU DE BENITATXELL (ACTUALMENT)

Després d'aquesta parada estival obligada, no precisament per les vacances, vull començar amb un tema d'aquells que vaig utilitzar en les primeres entrades del bloc: l'elaboració de la pansa.
Aquella vegada vaig presentar uns vídeos gravats a Gata i amb gent de Gata, ara us porte unes fotos del poble i amb gent del poble. Espere que us agraden. ( Fotos cedides per Fco. Ferrer, el "Cartero").


El primer pas serà preparar el forn d'escaldar per què faça bullir la caldera.


Abans de començar l'escaldà s'ha de preparar l'aigua amb llexiu o sossa càustica. Amb aquests productes aconseguirem que la pell del raïm talle més facilment i s'accelere el procés de secat.






Ara, amb l'aigua bullint, és el moment en que introduirem el raïm durant un curt espai de temps d'uns 10 segons aproximadament.



En traure el raïm comprovarem si la pell s'ha tallat el suficient. Després ho extendrem damunt dels canyissos i escamparem bé el producte per què li arribe el sol adequadament.




En els dies següents haurem de traure la pansa al sol i girar-la fins que estiga seca. Per les nits la protegirem de la serena i haurem de tindre cura que la pluja no ens la faça malbé.




Actualment, al Poble Nou de Benitatxell, aquesta és una tasca que està en perill de desaparéixer. Sols unes poques famílies s'esforcen en mantenir les tradicions.

El descans, una part important en tot treball.

Encara que millor seria dir, festa familiar.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/