CINEMA PER A TOTS I “PER A TOT”

Tot el món sap quina és la funció d'una sala de cinema: projectar pel·lícules com més noves i més bones, millor. Al Poble Nou de Benitatxell els responsables que açò fora possible eren Juanito Cervera i la seua família. Baix la seua direcció els cinemes del poble, Teulada i Moraira.
Puc assegurar que als anys 40 el cinema era una de les poques diversions que podia tindre la gent d'un poble com el nostre. Recorde quan era menut, allà pels 70, i a casa em donaven 15 pessetes, encara que ben prompte va pujar a 25, per anar els diumenges a veure aquelles pel·lícules que Juanito ens posava. La sala s'omplia de xiquets i xiquetes, mentre els pares i mares descansaven de nosaltres.
Les projeccions compartien protagonisme amb moltes altres activitats. La pantalla estava darrere d'un escenari preparat per fer altres representacions, principalment teatrals. Allí van debutar actors i actrius que a més eren festers i festeres, xiquets i xiquetes d'escola o membres d'alguna colla d'amics o associació. El sainet “Nelo Bacora” era un clàssic que va ser representat en varies ocasions, en diferents èpoques i diversos actors i actrius.
Tambe es feren les presentacions de festers i festeres; els reis d'Orient van lliurar allí els seus regals; inclús van haver xarrades i mítins polítics.
Encara que per motius de seguretat el cinema va tancar les portes a tot tipus d'actes, ara ens el trobem convertit en una escola de les arts escèniques. Supose que un digne us per a un local que ens porta tants records, açò serà sempre millor que romandre tancat.

Juanito amb el projector cap al 1949. Al cinema Cervera del Poble Nou.

Antesala a Teulada.

La ti Paulina amb els seus fills.

Representació teatral dels xiquest i xiquetes de l'escola. Anys 80.

Coronació de la reina de festes. Anys 70.

Representació teatral dels festers i festeres. Anys 90.

PER SANT PANCRAÇ, SARMENT.

Per acabar amb el mes de maig que millor que dedicar este article a la quadrilla del sarment i a l'orige de la festa de Sant Pancraç. La faena quasi me l'he trobada feta amb l'article “Del sarment a la flor” que Fervis va publicar al llibre de festes de 2007. En ell ens parla dels components d'aquest grup d'amics tan animat i de com es va formar i del seu final, encara que la festa va continuar. Els meus agraïments a l'amic Fervis.
(Fotos cedides per Francisco Ferrer "Cartero")



Principi dels 50. La quadrilla del sarment a Sant Pancraç, amb bigot i nas postís. A la foto: DARRERE Azaña, El Gafes o Peó, el Gegal (pareix), Miquel pare de Plácido, ?, Vicent de Martínez, Bevíá (mig tapat), l'Agutzil (Kiko Peña). DAVANT: Vivente Ferrer "Cuellet" , ? , Paco Torra, Gabriel Marqués? y Vicent "Caudillo". Si voleu saber més, podeu llegir l'article de Fervis que apareix reproduit més avall.




Una imatge del mateix any. Una "carrossa" d'aquelles que ens podiem permetre per animar la festa.



Del llibre de festes de 2007. Cliqueu sobre la foto per poder llegir-ho.


Foto de la quadrilla vestits a l'estil de l'oest americà. Principi dels anys 50.




Del mateix any, pero no del sarment. Dos carteros, Martínez i Miguel Vidal (pareix).


Els mateixos al carrer Major.

EXCURSIÓ DE FI DE CURS A MADRID AL 1989

Com que sembla que als més joves els costa prou reconéixer a aquells que apareixen a les fotos més antigues, ací en van unes més actuals. L'excursió de fi de curs a l'any 1989. Sols fa vint anyets.

Davant la porta d'Alcalà amb el mestre José María. Feia les fotos Vicente Ferrer, no no eixía mai. o sí?

Un grup d'alumnes a taula. Mireu a l'espill, sembla V. Ferrer, no?

El grup al “Parque del Retiro”.

Què cultes! no podia faltar un museu, era un viatge escolar.

ELS MESTRES AL 1973

Tornem a l'escola. M'he està resultant prou complicat trobar fotos de mestres i alumnes anteriors als anys 70. En aquest cas us presente el claustre de 1973 al complet, 6 mestres per a tot el centre. No m'explique com ho aconseguien. Recorde que quan jo estava a seté i huité, 1978-80, el grup estava a la mateixa aula, una vintena per curs, una quarantena amb un mestre i amb dos nivells. Sabent el que sé devien fer filigranes per poder ensenyar-nos alguna cosa i la veritat és que ho aconseguien.

Claustre al 1973 a l'escalinata d'accés al pati. Sentat davant, Antonio Cervera (poblero); darrere, Pedro Mariano Guillen. Drets, de dalt a baix: Josefa Mata, Elena, Pepita, Vicente Tomás.

Elena a principi dels 70 a l'oratori. Si recordeu molts vam començar allí, a pàrvuls o millor: l'escola dels “cagons”.

SANT PANCRAÇ A PRINCIPI DELS ANYS 80

Als anys 80 la festa de Sant Pancraç va minvar en la participació. Les quadrilles d'adults van desaparéixer i la festa es va mantenir gràcies als xiquets i xiquetes acompanyats de mares. Sols a principi dels anys 90, impulsat per l'exposició de fotografies sobre la festa, aquesta va viure un “boom” que va durar uns pocs anys. Sembla que va ser el Sant Pancraç de 1992, del que recorde que acompanyaven la festa dues bandes de música. Em va fer molta impressió veure com la gent disfressada omplia el carrer de costat a costat i ocupava tota l'Avinguda de València, des del mercat fins el cantó de l'Abiar. Espere poder publicar en breu alguna foto al respecte.


Al 1981 al C/ José Antonio. A més de les disfresses una curiositat, quatre de les sis són mestres en l'actualitat. Les localitzeu?



El carro que apareix a la foto era el de ma mare. Menut final va tindre la relíquia. Després de passejar la beguda i a Felip per tot el poble, en arribar dalt del carrer Pou a algú se li va “escapar” el carro carrer avall amb Felip dins, beguda no en quedava. En arribar baix el carro havia mort, “requiescat in pace”.


La meua quadrilla ja sense carro. Pense que va ser aquest any l'ultim o un dels últims en fer la processó a Sant Pancraç. Ernesto, el rector, va decidir que no es podia participar en un acte religiós en les condicions que estava la gent, i que era millor traure la imatge del sant el mateix dia de la Rosa.


Unes amigues al 1982.


Amb la meua quadrilla allà pel 1984.

SAN PANCRAÇ ALS ANYS 70

Són poques les fotos que he pogut aconsseguir dels 70. Si me'n feu arribar algunes us promet publicar-les. Encara per aquestes dates els participants seguien les consignes de l'alcalde de la festa.





Aquesta és de 1973-74. Les dones amb barret al cap. A la foto Mª Dolores, Vicente Tomás, Elena, Rosario (dona de V.Tomás) i el practicant entre altres.



Grupet de xiquets i xiquetes al carrer la Mar. Ells de dona, elles d'home, al 1978.

FESTES DE SANT PANCRAÇ ALS 50 (PART II)

Vull aprofitar que estem de ple en les festes de la Rosa per fer un altra entrega sobre els primers anys de la festa de Sant Pancraç. L'alcalde elegit sols per aquest dia, després de la missa, donava l'ordre de com havien d'anar “disfressats”. No eren vestimentes massa elaborades: un barret, un mocador, un davantal... distingien els participants. Hui en dia l'alcalde de Sant Pancraç continua donant les consignes de la festa, però la veritat és que la gent no fa massa cas i s'ha convertit en un Carnestoltes a deshora, amb disfresses molt elaborades i variades. Potser hauriem de plantejar-nos tornar als costums antics, així aconseguiriem una festa autèntica i diferenciada de la resta.


En els primers anys de la festa no pot faltar alguna referència a la quadrilla del sarment. Toca la pandereta Vicent Martínez de la quadrilla del Sarment. El de la seua esquerra és Paco Buigues, darrere Vicent Ferrer i a la seua dreta sembla el "Moreno Capella". El que està a la reixa és "Quiquet" i al fons el ti Boquilla". Els altres vols deixe per a vosaltres.


Grup d'amigues a la Venta al 1954. La consigna per a les dones, el davantal.


Pepe i Vicenta l'Ordinari amb un grupet d'amics participen amb una “carrossa” de l'època.


Detall de la mateixa.


Al carrer Major amb mantó al 1955.


A la caseta abans d'eixir a la festa a finals dels 50. Amb la flor i el mocador al cap.


Grup d'amigues amb la flor i el mantó.


Al centre la dona del metge acompanyada per Pepica i Elvira.


A cavall de l'animal, també ells participaven de la festa.


Un altra a cavall.

FESTES DE LA ROSA: LA PROCESSÓ ALS 60.

La festa era organitzada antigament per un majoral i dos clavaris, junt a tres clavariesses. Encara que fa anys que els festers són els que organitzen la festa, el majoral i els seus clavaris i clavariesses encara participen dels actes litúrgics.
El diumenge de la Rosa per la vesprada teniem i tenim la processó a la Mare de Déu del Roser. En acabar tota le gent espera a l'església on es canten els gojos a la Santíssima Verge del Roser i es celebra el sorteig dels rosaris: dotze pels homes i uns altres tants per a les dones.


Grup a la processò a finals dels 60. Podem comprovar que ja per aquells anys erem poc donats a portar ciri, per a què amb el ventet que fa!


L'alcalde Francisco Pastor Bolufer i part del consistori: Francisco, Juan i Vicente. Processó al 1967.


Clavaris i clavariesses al 1989. La imatge de la Verge no és l'original, perduda durant la Guerra Civil, aquesta data de 1940-41.

LES FESTES DE LA ROSA ALS 70: EL PA BENEÏT .

És costum al Poble Nou de Benitatxell celebrar, el primer diumenge de maig, les festes en honor a la Mare de Déu del Roser. És en aquest diumenge que es reparteixen els pans després de missa major.
La comitiva de xiquets i xiquetes els porten a l'església per ser beneïts: els xiquets amb les posts al cap, les xiquetes amb cistelles. Després els tallen i preparen per al repartiment que comença quan acaba la missa.
El moment més especial és quan baixen els xiquets i xiquetes pel carrer de l'Església amb els pans trossejats i acompanyats de festers i festeres, amb la banda de música i obrint-se pas entre la gent. Molts s'apropen a agafar-ne un tros per donar el seu aprovat. Els mes afortunats els xiquets i xiquetes de la comitiva que no paren de menjar.
Després un moment d'espera a casa fins que arriba el fester o la festera a omplir-te el plat.


La comitiva de xiquets amb les posts al cap i els pans adornats amb roses abans de trossejar-los.


Durant el repartiment. El meu quinto "Rubio" o "Roget" i algunes xiques amb les cistelles. Supose que identifiqueu el lloc, estan davant de la tenda de Toni "Juana".