ELS CAMINS VEÏNALS A LA PREMSA DE FINALS DEL XIX I PRINCIPIS DEL XX.

A finals del XIX la manca d'una xarxa de vies de comunicació terrestre a la Marina Alta era evident. Entre els camins que es feien necessaris estava el que més tard va unir Dénia amb el Pla de Teulada, i que passava per Xàbia i el Poble Nou de Benitatxell.

“El Dianense” nº 16 (14-10-1888). En l'article “Denia y su distrito”
Fa una reflexió sobre la necessitat d'obrir alguns camins veïnals a la Marina per tal de comunicar Dénia amb els pobles del seu distrit: amb Xàbia i el Poble Nou per una banda ; amb Xaló, Lliber, Parcent i Alcanalí, per un altra; i també amb Orba i la Rectoria.



“El Centinela” (30-10-1903). En l'article “Caminos vecinales. Teulada a Denia”.
Ens parla d'una reunió el 27-09-1903 a Xàbia de pobles de la Marina. Dona dades sobre el camí en projecte que unirà Dénia amb el Pla de Teulada i dels beneficis que aquest fet reportarà als veins. Fa un repartiment dels metres que cada poble haurà de construir, al Poble Nou col·laborarà amb 1.750 metres del total del camí. Per acabar, compara les distàncies actuals amb aquelles que resultaran una vegada obert el camí. Si ho llegiu veureu que realment era necessari.



“Heraldo de Denia” nº 110 (14-06-1905). A l'apartat de “Noticias”.
En aquest article presenten una relació de la previsió de despeses en la construcció d'alguns camins veïnals a la província d'Alacant. Per al nostre camí en concret estan pressupostades 60.000 pts per als 12 Km entre el Pla de Teulada i Xàbia pel Poble Nou de Benitatxell, i 70.000 pts per als 10 km entre Xàbia i Dénia.



“El Liberal” nº 155 (1892). En “Crónica local y general”.
Una necessitat, també relacionada amb la manca de comunicació entre els pobles, era dotar de correu a cavall entre els pobles de la comarca. Parla de la creació d'un lloc de vianant entre Xàbia i el Poble Nou de Benitatxell, amb un sou de 150 pts.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

1998. TERCER CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DEL POBLE NOU DE BENITATXELL

Un dels actes més emotius en les celebracions del Tercer Centenari de la Fundació del Poble Nou de Benitatxell va ser l'homenatge als alcaldes, regidors i regidores que havien format part de l'Ajuntament o que encara estaven en actiu en 1998. Una foto actual però carregada d'història.


Membres del Consistori poblero durant la segona meitat del s. XX.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

EL POBLE I EL SEU TERME (I)

A finals dels anys 60 el poble tenia una població d'uns 1600 habitants, actualment superem els 5000. En molts estudis ens posen com a exemple per l'elevat percentatge d'estrangers residents que supera el 60%. El terme municipal ha sofrit un canvi espectacular, però el vell nucli urbà no ha segut menys.
Si agafem un plànol dels anys 70 i el comparem amb un actual, podrem comprovar que el seu tamany es quasi el doble. Han sorgit carrers, avingudes, places i circumval·lacions que us convide a localitzar. Compareu vosaltres mateix un plànol de fa 40 anys amb la foto del Google Earth actual.

Anys 70 i actualitat. Localitzeu la circumval·lació a Xàbia, Avda. Lepanto, Plaça Nova, C/ Les Escoles, C/ del Mercat, eixample dels Benitatxells, etc.


Vista del poble des del'Avda. De València.


Vista del poble des del Molí.


Vista del terme. L'Abiar.


Vista del terme des del poble.


Vista del terme. El Montgó al fons.


Ruïnes al Puig Llorença.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

EL PRIMER TAXI

A principis dels seixanta els vehicles motoritzats eren un espectacle al carrer. Pepe, el Peixcater, va ser el nostre taxista durant molts anys, i el seu taxi, el nostre cotxe.
(Foto cedida per Ricardo, el net de Pepe)


A la foto està Pepe, fora del taxi, i Antonio el Secretari al volant. Els xiquets semblen els seus fills Salvador i Trini, també estan Pedro Telèfonos i altres xiquets que no reconec.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

EL FUTBOL AL POBLE NOU DE BENITATXELL

L'esport encara no havia tingut cap participació al blog. Encara que és poc el que tinc, ací van unes fotos i a vore si s'animeu, que segur que en teniu moltes més per casa.
Al llibre de festes de 1996 apareix publicat un article titulat “CAMP DE FUTBOL EL CALVARIO”. A l'article, reproduït més avall, ens parla de l'antiga ubicació del camp de “El Calvario” al cabdavall del carrer Pou i de l'heroïcitat de l'equip del poble en guanyar al Benidorm l'any 1957.



Llibre de festes de 1996. No apareix l'autor.



Detall de l'equip al 1957.


El Teulada ha segut el nostre rival més important. Donava igual quedar millor o pitjor en la lliga si el guanyàvem. De fet quan el Teulada va ascendir de categoria, recorde que vaig deixar d'anar a vore els partits. Aquesta és una foto de l'equip del Teulada que va jugar el primer partit amb el Poble. A la foto està Juanito Cervera, era l'any 1945.


L'equip al 1980 amb el seu president, al nou camp de La Font.


L'equip al 2002. Del llibre de festes.


L'equip a 2003. Del llibre de festes.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

UNA DE BURROS, HAQUES I "MATXOS" (MULS)

Fa uns quatre o cinc anys vaig anar a la fira de Sant Antoni a Benissa. En la meua vida havia vist tantes burres, haques i “matxos” junts!
Al Poble Nou de Benitatxell quasi no queda ningú que mantinga aquests animals a les quadres, i menys que els utilitzen pel treball al camp. Si hi han quatre nostàlgics, estimen tant els seus quadrúpedes que sols els trauen per passejar i per anar als concursos de tir.
Els més joves no podem ni imaginar la importància d'un d'aquest animals en una casa. Si era faener i valent i, a més, tenia bon caràcter i era intel·ligent, el consideraven com un més de la família. Quantes històries he sentit contar d'animals que han salvat els amos o s'han quedat quiets quan un xiquet ha caigut baix les seues potes, o tantes altres que segur que vosaltres també heu sentit contar.

El ti Paco en la verema i amb els cabassos preparats per carregar el carro.

En plena faena i amb els aparells necessaris per a la càrrega.

Aquesta era una imatge típica fa sols 50 anys. Pense que és al carrer Trinquet, front la casa del cartero, on vivia el ti Toni (amb la cadira).

Una imatge de la bona relació entre l'animal i l'amo.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

LES XIQUES DEL "CORTE" ALS ANYS 50

Per aquells anys, allò d'aprendre a cosir era molt important per a una dona que volia comportar-se com una excel·lent mestressa de la llar. De fet, i encara que ens semble estrany, les xiquetes ja prenien contacte amb la costura a les escoles: cosien, brodaven, feien calats i tot allò que la mestra estava capacitada a ensenyar. Anar a costura era per a les xiquetes sinònim d'anar a l'escola, encara que supose que també farien matemàtiques i gramàtica.
En acabar l'ensenyament primari, i com que els coneixements impartits a l'escola no eren suficients per convertir-les en unes perfectes mestresses de la llar, havien cursos de “corte i confecció” (costura) per perfeccionar la seua tècnica.
Eren altres temps i pense que el canvi ha millorat positivament les condicions de vida de les dones. El problema és que nosaltres també hem hagut d'aprendre a cosir un botó.




Alumnes de costura a la porta de l'església (anys 50).
Darrere: Paquita, Rosita, Pepita, Tonica, Joaquina i Maria.
Davant: Juan, Pascualeta, Maria, Teresita, Teresa, Maria la "Mestra" i Pepe.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

L'ESCALDÀ AL POBLE NOU DE BENITATXELL (ACTUALMENT)

Després d'aquesta parada estival obligada, no precisament per les vacances, vull començar amb un tema d'aquells que vaig utilitzar en les primeres entrades del bloc: l'elaboració de la pansa.
Aquella vegada vaig presentar uns vídeos gravats a Gata i amb gent de Gata, ara us porte unes fotos del poble i amb gent del poble. Espere que us agraden. ( Fotos cedides per Fco. Ferrer, el "Cartero").


El primer pas serà preparar el forn d'escaldar per què faça bullir la caldera.


Abans de començar l'escaldà s'ha de preparar l'aigua amb llexiu o sossa càustica. Amb aquests productes aconseguirem que la pell del raïm talle més facilment i s'accelere el procés de secat.






Ara, amb l'aigua bullint, és el moment en que introduirem el raïm durant un curt espai de temps d'uns 10 segons aproximadament.



En traure el raïm comprovarem si la pell s'ha tallat el suficient. Després ho extendrem damunt dels canyissos i escamparem bé el producte per què li arribe el sol adequadament.




En els dies següents haurem de traure la pansa al sol i girar-la fins que estiga seca. Per les nits la protegirem de la serena i haurem de tindre cura que la pluja no ens la faça malbé.




Actualment, al Poble Nou de Benitatxell, aquesta és una tasca que està en perill de desaparéixer. Sols unes poques famílies s'esforcen en mantenir les tradicions.

El descans, una part important en tot treball.

Encara que millor seria dir, festa familiar.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

FESTES A SANTA MARIA MAGDALENA AL 1989

Ací una de les festes més recent per a aquells que no coneixen a ningú en les fotos en blanc i negre. Ara fa 20 anyets aquests van ser els festers i festeres de Santa María Magdalena (festes de 1989). Què atrevits! van passar de la comissió de festes major i ho van voler portar avant ells i elles mateix. La veritat és que van ser unes festes que van marcar història ...

Festers i festeres al 1989.


Els festers abans d'anar per les festeres.


Passacarrer amb els festers i festeres el dia de Santa Maria Magdalena.


Festers i festeres amb Sant Cristòfol.


Un atreviment amb el consentiment d'Ernesto, el rector. Sant Cristòfol, abans de la benedicció de vehicles, camí del cadafal.



Grup de festers acompanyen el sant.


El mateix dia es va fer la paella gegant, un costum iniciat a finals dels anys 80.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

LA QUADRILLA DEL TI BOTELLA

Una altra quadrilla dedicada al raïm era la del ti Botella. No és molt el que sé, però sembla que treballava en un sequer a l'Avda. de València a finals dels anys 50 i principis dels 60.



El ti Botella amb la seua família i els treballadors.



Està clar que al seu poble d'orige es celebrava la festa de Sant Josep, el que no sabem és com va arribar el ninot al poble i que van fer amb ell. Si algú ho sap feu un comentari i aclariu el dubte.


El ti Botella amb les estisoradores i el ninot.

BOUS AL CARRER: ANYS 50 I 60

Els bous (vaquetes) al carrer són una tradició molt arrelada a les nostres terres. Al Poble Nou de Benitatxell l'evolució de la festa ha fet que canviara prou en els últims anys.
La ubicació per exemple no ha estat sempre la mateixa. Tots tenim com normal disfrutar de la festa a l'Avda. de València, però no fa massa les vaquetes corrien pel C/ Major i C/José Antonio. Si a més preguntem als més vells ens parlen d'altres llocs on s'han celebrat les corregudes: als Benitatxells o al Molí (on està el parquing de l'escola).
També han canviat els corrals per guardar les vaquetes. Si la memòria no en falla recorde que tancaven els animals en els corrals de cases deshabitades que estaven dins del corro (la casa dels llumeros al C/ José Antonio i també un altra casa a l'altra banda de carrer, potser la casa dels Pardet, però no ho recorde bé). Mes avant els van tancar al cantó de Bufón (C/Dénia).
Un canvi, també important per la seguretat, són les barreres. Ara són barreres ja muntades que es poden transportar d'un lloc a un altre a conveniència, abans estaven clavades a terra i nugades amb cordes. Les entrades eren espectaculars, quan els animals arribaven al corro els homes muntaven les barreres amb gran coordinació, uns subjectaven la biga mentre els altres la nugaven amb una rapidesa increïble.
Recorde una imatge que de segur no es repetirà més mai: les vaquetes combinades amb els coets borratxos a l'eixida del cinema. Eixiem de veure la pel·lícula directes al corro i quan les vaquetes ja corrien, a més si tenies la sort que eixa nit tocaven coets, l'emoció estava garantida.

Bous al C/ Major i C/ José Antonio.

Barrera de protecció a la porta de casa. Com podeu observar, feta de qualsevol manera, amb el que tenien.

Una imatge típica de les dos dones que miren els bous des del balcó de casa.

Sembla una foto de la festa dels bous presa al Molí, podeu observar el campanar de l'oratori al fons.

LES FESTES PATRONALS AL 1970

En unes tres setmanes començaran les festes patronals al Poble Nou de Benitatxell. Per fer-nos una idea de com eren aquelles festes pense que està bé disposar d'aquest document escrit: el llibre de les festes a Santa Maria Magdalena de 1970, II centenari. Em conta Elena, que m'ha fet arribar aquest exemplar, que possiblement va ser el primer llibre de festes publicat a poble. Consta de 24 pàgines i les cobertes de cartró. La impressió és a una tinta, en negre, sobre paper blanc. La portada està impresa en blau i apareix una imatge del poble, en contraportada una foto de la patrona en blanc i negre. Escrit totalment en castellà.

El llibre va ser imprés a la impremta Botella de Xàbia.

Portada i salutació de l'alcalde, Miguel Català.

Salutació del rector Francisco Llopis Blasco, després rector a Moraira per molts anys.

"Benitachell ante la historia", article de Juan Bautista Pedrós. Entre altres informacions ens conta per què Teresa de Moncada, dona del duc de Medinaceli, va fer la donació de la imatge de Santa María Magdalena.

La imatge del poble al 1970. Mireu i digueu-me què ha canviat.

Reina de festes al 1970: Teresita Pascual Catalá.

Apareixen les dames d'honor però no les fotos.

Poema a la reina de festes de Jaime L. Esteve Devesa.

Comissió de festes.

Programa de festes. Res a veure amb l'actualitat.

Un interessant recull de publicitats aparegudes al llibre (sols hi havien 16 publicitats).