martes, 28 de abril de 2009

ELS ESMORZARS A LA GRANADELLA

Més histories de la Granadella. Els més vells conten que no havien de patir pel dinar. Un hora abans treien una barca a la mar i, sense arribar ni al Morro Castell, calaven uns metres de xarxa, esperaven uns minuts i la plegaven plena de peixos. Després, segons el peix i els ingredients que disposaven, es decidien per l'arròs, el fregit o el cruet.
Recorde els esmorzars dels diumenges a la cova de les barques. Els homes compartien peix, embotits i pa que banyaven amb els millors vins de la terra. Ja amb la panxa plena i amb l'efecte del vi els eixia la vena artística i s'animaven en cançons i crits de “¡Visca la Granadella!” que se sentien a tota la cala, gràcies a les seues condicions sonores.
(Fotos cedides per Elena)


Anys 60. Pepe el Fuster, Pepe de Josefina, Pepe el Blanquet i els seus fills Pepe i Julian entre altres, amb la pesca del dia.


I per calmar la gana que millor que un bon cruet amb peix acabat d'agarrar.


Pepe el Fuster torna a casa amb els aparells de pesca.

jueves, 23 de abril de 2009

LES COMUNIONS

Arriben les comunions i no vull deixar passar l'oportunitat de publicar unes fotos al respecte. Espere que els visitants del blog em feu arribar més material per a poder fer alguna publicació més sobre aquest tema. Ho deixe en les vostres mans.
Les comunions són un moment especial en la vida dels xiquets i les xiquetes. Frases com "ja vas a comulgar" o "tu ja has comulgat", no indiquen més que el pas de la infancia a l'adolescència. Esperem que a partir d'aquest moment es comporten com adults. Potser abans fora així, però ara no hi ha cap dubte que el xiquet continua sent xiquet durant uns anys més, tal vegada massa anys.

En les primeres fotos apareix el rector Vicente García Morant, coautor del primer llibre sobre la història del poble.


Xiquets i xiquetes que val comulgar l'any 1975.


Xiquets i xiquetes de les comunions de 1976.


La meua primera comunió (1975).


Felipe Devesa al 1976.


Paco Buigues en la seua primera comunió el 1971. El rector és Francisco Llopis Blasco, fins fa poc el rector de Moraira.




Comunions als anys 50. El "Largo" pren la comunió de la má del rector Gregorio Llorca Barceló.

domingo, 19 de abril de 2009

XIQUETS DE PANTALONS CURTS

Era costum, fins ben entrats els anys 60, que els xiquets vestiren amb els pantalons curts i els calcetins ben alts. Deixaven els genolls a l'aire, sense cap protecció, així que els que no els tenien pelats, els portaven morats. Això si, encara que el xiquet patira fred i semblara un Crist, era una mesura molt rentable econòmicament. Si no pregunteu als pares i les mares que tenen xiquets menors de deu anys. Els pantalons de camal llarg eren el símbol que un xiquet havia deixat de ser xiquet.


La ti Paulina amb un grup de xiquets i xiquetes als anys 60.



Els més menuts amb pantalons curts. Anys 60.


Juanito i Pepita al C/ La Venta. Any 1935.

miércoles, 15 de abril de 2009

TREBALL MANUFACTURER ALS 60: LA CONFECCIÓ DE BORSES DE PLÀSTIC

El Poble Nou de Benitatxell es va convertir allà pels anys 50 i 60 en punt de referència a la nostra comarca pel que fa a l treball manufacturer. La producció de borses de plàstic va substituir el treball de la llata i la confecció de barrets de palma. Vicente Colau, Miguel Catalá, Magdalena “la Viuda”, la família “Felip” o Gavica van ser alguns d'aquestos primers empresaris al poble.


Maria “Felip”, Pedro, Josefina, Serafina, Pepe, María i alguns més en la confecció de borses de plàstic. Al fons els rotllos de plàstic.


Francisco “Caullà” i Toni “Monica” en la confecció. Al fons els culs de cartró premsat utilitzats en les borses.

lunes, 13 de abril de 2009

L'AJUNTAMENT DE SANT PANCRAÇ ALS ANYS 50

Amb l'arribada de Franco al poder les festes de disfresses, especialment les de Carnestoltes, van minvar o inclús van desaparéixer de l'àmbit festiu d'aquest país. Sols l'argúcia d'algunes persones van fer possible el retorn d'aquesta festa ara també “disfressada”.
Al Poble Nou de Benitatxell se les enginyaren baix la figura de Sant Pancraç, el patró del treball. La festa en el seu honor disposava que la gent havia de “canviar el seu aspecte” segons les ordres que imposava una corporació municipal elegida per un dia. L'Alcalde de Sant Pancraç i la seua corporació inclús es permetien denunciar a aquells que no complien la normativa vigent.


El primer any de la festa de Sant Pancraç va ser el 1951, com resa en el quadre commemoratiu del seu 40 aniversari. Aquests són els components del primer Ajuntament.


A mijant dels 50 va ser Alcalde de Sant Pancraç Vicent Ferrer "de Cuello". Presidia la festa amb el bastó de comandament i un bon llaç al coll. La seua comitiva l'acompanyava pels carrers del poble.

jueves, 9 de abril de 2009

LA LLIGA ANTICACIQUIL EN LA PREMSA DE 1916-1917

En aquesta tercera entrega sobre la premsa històrica al Poble Nou de Benitatxell faig un seguiment dels fets que ocorregueren al poble entre 1916 i 1917. La creació de les lligues anticacics baix la tutela de Romualdo Catalá va tindre bastants seguidors al poble. La situació va desembocar en l'embarg de bens, l'actuació de la Guardia Civil i l'empresonament de set veïns del poble.
Com diu el llibre “La premsa a la Marina Alta: 1840-1990.”(T. Ballester. A.Espinós i F. Moreno),“EL PUEBLO ESPAÑOL” era una publicació d'idees anticaciquistes. Encara que el seu director era el xabienc Romualdo Catalá Guarner, la publicació es feia a Madrid. Romualdo va ser responsable directe de la creació de la “Lliga Anticaciquil” de les Marines. Polemitza amb el setmanari “LA REGIÓN” d'Alacant, de caire més liberal, i en especial amb el seu corresponsal a Xàbia, que signava amb el pseudònim de “Ratolí”.

“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 6 (20/02/1916). Titol: “El anticaciquismo en acción”.
El diumenge 13 de febrer de 1916, a les once del matí, es va fer el primer mitin de propaganda anticaciquista a càrrec d' En Romualdo Català. Romualdo va demanar permís per fer el mitin al carrer, però l'alcalde (Francisco Pastor Bolufer) no el va deixar. Davant la negativa del cap de la corporació van acordar fer-lo al camp. Va presidir l'acte el poblero anticaciquista En Gaspar Pastor (alcalde entre 1892-94). Van parlar el Sr. Gutiérrez i l'anomenat Romualdo, i van demanar a la gent que no votara els candidats proposats pel cacic.
Després de l'acte van dinar a casa de Gaspar Pastor i van ser atesos per la seua dona i filles.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 35 (05/11/1916). A l'apartat “Ecos de provincias”
Parla del repartiment dels consums, que posa de manifest la dolenta administració municipal. Sembla que els pagaments són arbitraris, i a aquell que no pot pagar, li embarguen els bens i els subhasten.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 38 (26/11/1916). Titol: “Benitachell”
Com que no s'han pagat els consums, han embargat màquines de cosir i altres objectes que han portat a Calp. Culpa als cacics del que està passant.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 42 (24/12/1916). Titol: “Benitachell”
Segur que les festes de Nadal de 1916 van tindre poc de pacífiques. Ens conta l'article que l'agent recaudador va arribar al poble, escoltat per la Guardia Civil, amb el fi de fer efectiu el cobrament. Les dones es van agrupar i els guàrdies les van separar a culatades amb els Maussers. Alguna de les dones, no sols del poble, sino també de Xàbia, va ixir malparada en els enfrontaments. Els contraris al caciquisme culpen als cacics de posar uns pagaments més elevats als seus enemics polítics, i demanen a les autoritats militars que actuen d'una manera més correcta.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 45 (14/01/1917). Titol: “Lo de Benitachell”
Ens parla d'una carta que han rebut del seu amic En Joaquín Ruiz Giménez, ministre de la Gobernació, on diu que els detesos al Poble Nou de Benitatxell havien estat entregats al Capità Jutge insrtructor dels fets per agresions a la Guardia Civil.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 57 (08/04/1917). A l'apartat “Ecos de provincias”. Signa “Uno de tantos”.
Conta que els cacics del poble van veure, en l'accident amb la Guardia Civil, la possibilitat de desfer-se de la Junta de la Lliga Anticaciquil. Així anava l'alguacil senyalant els seus domicilis i el cap de la Benemèrita procedia a la seua detenció. Estigueren 6 dies detesos ací i després 45 dies més a Alacant, fins que els soltaren, declarant-los innocents dels fets imputats. El 24 de març de 1917 foren alliberats.
L'article fa una relació d'aquells “màrtirs”: Jerónimo Monfort, Bautista Colomer, Vicente Catalá, Pascual García, Gabriel Beltrán, Sebastián Ferrer y Ramón Saijó?.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 59 (22/04/1917). Titol: “Benitachell”. Signa: “Un adorador de la verdad”. (falta una part)
Una vegada fora de la presor es diu que ha segut gràcies a un rector, però els de la Lliga pensen que es cosa de Romualdo i els seus amics de València, Alacant i Madrid. Quan fa referència als conservadors els anomena “Uñas Largas” i “Gorraferro”. Els acusa de voler mantenir en presó als anticaciquistes del poble.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 61 (06/05/1917). A l'apartat “Ecos de provincias”, “Benitachell”. Signa: “Los libertados”.
Fa referència a un article publicat a “El Ratolín”, escrita per “Uñas Largas”. Defén a Romualdo com la persona que ha fet possible el seu alliberament, aporta la transcripció d'unes cartes que ho demostren. Tracta als cacics de mentirosos. De moment no he pogut trobar l'article de “El Ratolín”, segur que ens donaria un punt de vista diferent, al temps que interessant.


“EL PUEBLO ESPAÑOL” nº 62 (13/05/1917). A l'apartat “Ecos de provincias”, “Benitachell”. Signa: “Uno de Tantos”.
Torna a referir-se a la publicació de “El Ratolín”. Sembla que diu que un rector ha estat el responsable del seu alliberament. Conta l'autor que açò és fals, que el rector de qui parlen va saber que un dels empresonats era familiar seu i va anar a veure'l, però no va poder fer res. A “El Ratolín” sembla que els cacics diuen que són ells els que han fet possible l'alliberament dels set homes, però l'autor els tracta de mentirosos.


“LA REGIÓN” nº12 (14/07/1917). Títol: “La farsa anticaciquil de los Catalás”
Aquest és un periòdic lliberal, que com he dit, rivalitza amb “El Pueblo Español”. Encara que no parla del poble, pense que és un bon complement per entendre la situació política del moment. Ens diu que no hi ha un problema de cacics a la nostra comarca. Acusa a la Lliga de voler crear cacics.

domingo, 5 de abril de 2009

LA VEREMA

Setembre, temps de verema. Tràfec de carros i animals carregats amb el preciat fruit, moscatell romà (d'Alexandria), la varietat més dolça.


Estiu de 1970. Recollida d'"escombros" (nom desafortunat, sembla que siga el rebuig, però què rebuig!) Ací estic a la Venta (l'Avda. d'Alacant)amb els meus pares.


La bàscula en qüestió pesava fins a 1500 kg. i amb un error mínim. De menuts pujaven un grup de xiquest i ens pesaven junts, de vegades no cabiem tots.


Al fons el carro amb el matxo, i cada vegada més cotxes. Al final la tecnologia venc.


Anys 70. Havia diversos punts de venta del raïm. Ací estan Francisco, Pepe i Toni Masiá al Carrer Lepanto.



Pepe Ferrer "l'Ordinari" pesava amb una pesa de pedra.


Vista general dels cabassos de raïm. El plàstic guanyava el camp als cabassos de llata i espart.


El "Bessó" arriba amb el seu animal al C. Lepanto.

RECTOR GASPAR MAYANS GARCÍA

Els pobleros i pobleres de sempre hem considerat al nostre poble com bressol de militars i rectors. De fet són bastants els nascuts al Poble Nou.
Pel que fa als militars, es pot explicar per l'existència d'una caserna de la Guàrdia Civil, situada en l'espai ocupat actualment per la biblioteca municipal (informació pels més joves o els nouvinguts).
El cas dels rectors també està prou clar, açò és cosa de devoció, i aquesta li arriba a qui li arriba.


El 7 de juliol de 1957, any de la riuada. El rector Gaspar Mayans ,fill del poble, cantava missa per primera vegada. Al seu costat estan els padrins, Pascual Bolufer Llobell (alcalde) i María Pastor García. Don Gregorio (rector) apareix darrere.

viernes, 3 de abril de 2009

AMICS I AMIGUES AL POBLE NOU

Anem a continuar amb una selecció de quadrilletes d'amics i amigues ambientades pels carrers i altres indrets del poble. La fotografia era un fet excepcional que es feia en dates senyalades com festes i celebracions.


Fotografia datada el 3 de maig de 1948 (festes de la Rosa). Isabel i unes amigues es fan la foto amb el camionet, un medi de transport poc habitual per aquells anys de la postguerra.


Foto datada a l'estiu de 1947, supose que en les festes de Santa María Magdalena. Doña Pepita, Rosita i dos amigues més al carrer Major.


Mónica, Teresita, Trini, Rosita, Mónica i Isabel. Foto de 1947 en un bancal del terme.


Juan "el Largo" amb uns amics al carrer Trinquet. El tema central, una moto de l'època.


Anys 60. Quadrilla d'amics a l'Avinguda de València. El poble al fons.