sábado, 18 de diciembre de 2010

ESPORT A L'ESCOLA (CURS 1978-79)

Si no recorde mal deuen ser del curs 1978-79. Jo feia seté i vam fer uns enfrontaments esportius amb altres col·legis. Recorde que vam anar a diversos pobles dels voltants (Gata, Xàbia, Pedreguer i algun més), i sempre dissabte pel matí. Què bons eren aquells mestres que inclús quan no tocava es feien càrrec de nosaltres.
Teniem dos equips de futbol per edats, un de volei i un d'escacs. Vam gaudir de molt bons entrenadors, els mestres i vam aconseguir triomfs importants. Potser que les fotos estiguen fetes a Xàbia. Em diu Vicent Ferrer que són totes del mateix any . Per cert, les fotos són seues i teniu el seu permís per fer còpies. Gràcies Vicent.
(Per poder-les pujar al blog he reduït el seu pes. Si les voleu amb la màxima qualitat envieu-me un email i vos les faré arribar).
Equip de volei femení format per alumnes de huité.D'esquerre a dreta, davant: Pepita, Leonor, Marí,. Ana, Amparo i Isa. Darrere: María Rosa, Lola, Mariví, Encarna i Pepita.

Equip de futbol format per alumnes de seté i huité. D'esquerre a dreta, davant: Vicente Borrell, Toni, Francisco Cabrera, Juan Francisco, Juan Vicente i Diego. Segona fila: Vicente Soler, Mayans, Miguel Angel, Juan José, Luís i Andrés. Dalt: Emilio i Juan.
Equip de futbet format per alumnes de cinqué i sisé. D'esquerre a dreta, davant: Victor, David, Javier, José i Fernando. Darrere: José Miguel, Juan Vicente, Carlos, Juan i José Vicente.
Equip d'escacs . Davant, d'esquerre a dreta: Guillermo, Felipe i Vicent. Darrere: Juan Gabriel, Toni i Miguel Angel.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

viernes, 10 de diciembre de 2010

L'HEROI VICENTE VIDAL SOBA

Vicente Vidal Soba, fill de Jaime i Rosa, naix al Poble Nou de Benitatxell l'any 1887. Al 1912 ingressa com a soldat de reemplaç en el Regiment d'Infanteria Còrdova. Es destinat a Ceuta on participarà en la Guerra de Marroc, també anomenada d'Àfrica o Rift. Al 3 d'abril de 1914 participa en una encoberta formada per un tinent i dotze soldats més. Són sorpresos per un grup guerriller marroquí. Dels tretze homes, nou moren i els altres quatre tornen ferits al campament.

Vicente Vidal Soba amb la Creu Lloreada.

Amb motiu d'aquests fets on Vicente Vidal va demostrar la seua valentia a l'enfrontar-se a cinc enemics, dels que en va matar un i en va fer fugir els altres quatre, li van concedir la Creu Lloreada de San Fernando. Aquesta és una distinció que premia l'honor i valentia militars des que va ser aprovada en les Corts de Cadis a principis del S.XIX.

Creu de San Fernando propietat de Vicente Vidal.

"Diario Oficial" del 7 de març de 1916. Li es concedida la distinció.

Document pel que es concedida la distinció. Signada pel Rey Alfons XIII.

Allò que resulta més extraordinari és el fet que aquesta distinció fora concedida a un simple soldat, ja que sol estar reservada a militars en rang superior.

Més estrany és encara que en el nostre poble s'haja oblidat aquest fet, que res ens recorde que Vicente Vidal Soba, home de poble, humil i llaurador com son pare, quan va ser necessari va demostrar la seua valentia i va defensar la vida dels seus companys.

Aquest succés va ser publicat al mes d'abril de 1914 en diversos periòdics de l'època com una simple nota de l'atac marroquí a uns soldats.

Vicent poc després dels fets al 1914.

Dos anys després, el 29 d'abril de 1916, va ser l'entrega de la distinció de San Fernando. Serà el moment més emocionant per a Vicente Vidal Soba, el del reconeixement públic de la seua feta. Per a l'acte en qüestió es va convidar a tot el poble, però sols va acudir son pare. Cap veí més, cap familiar, cap amic, cap representant de l’ajuntament. La distància i les dificultats per viatjar en aquella època ho poden explicar i podríem excusar als pobleros i pobleres contemporanis de Vicent.

Acte de lliurament. Vicente Vidal al centre. A la seua dreta està son pare.

La notícia de l’acte de lliurament va ser publicada en diversos periòdics de tirada local i també nacional. En ells podem llegir una i altra vegada la relació dels fets motiu de la distinció, així com del lliurament de la Lloreada de San Fernando.

Al finalitzar l'acte de lliurament de la distinció de San Fernando, l’estat li va enviar un telegrama d'agraïment a l'ajuntament dirigit a tot el poble on es parlava de la valentia dels seus ciutadans personificada en Vicente Vidal.


Diverses publicacions posteriors han recordat a Vicente Vidal Soba. Des de les publicacions militars que recorden als seus herois fins a les dirigides als més menuts, en forma de còmic, per fer més agradable la lectura.

Revista "España en sus héroes" (nº 14)


"Compendio histórico del Regimiento de Córdoba"

Còmic sobre els fets de 1914 on participa Vicente Vidal.

Amb la pujada tron de Joan Carles I la família de Vicente Vidal va rebre la foto signada del Rei lluïnt la Creu de San Fernando. Seixanta anys després encara va ser reconeguda la seua feta per la institució reial.

Foto dels reis que va rebre Vicente Vidal

On està la carta? Per a què va servir? Quin reconeixement va tindre al seu poble?. Amb el temps Vicente Vidal Soba s’ha convertit en un estrany per a quasi tots els pobleros i pobleres.

Pot ser siga ja hora de reconéixer a aquest heroi poblero que ha segut distingit per totes les institucions, ja siguen militars, estatals i inclús reials. Però ja sabeu que allò de ser profeta en la teua terra és molt difícil.

El seu fill, Vicente Vidal, amb la foto que té de son pare a l'entrada de casa.


José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/