Durant les darreres festes de Nadal van arribat a les meues mans unes fotos molt interessants de la mà de Pura Bolufer Llobell, a la que vull agrair des d'aquestes línies aquest detall . L'autor de les mateixes és son pare, José María Bolufer Pastor, un gran aficionat a la fotografia.
Ens diu Pura que la Kodak que son pare va comprar quan estava estudiant a València va ser la primera càmera fotogràfica que va arribar al poble. A sa casa no sabien res de la càmera, però sembla que va morir un xiquet al poble i son pare estava fora. Van anar a casa José María per demanar-li que fera una foto del xiquet i aleshores s'assabentaren els seus pares.
El jove José María Bolufer Pastor.
JoséMaría va fer magisteri, com el seu germà Pascual, i acabats els estudis va estar destinat a Pinedo. Als 21 anys el va sorprendre la Guerra Civil i va provocar un important canvi en la seua trajectòria: va abandonar l'ensenyament i es va fer militar. Va morir a l'edat de 38 anys quan era Capità de l'exèrcit.
Alguns periòdes de la seua vida van transcórrer allunyats del poble per la seua condició de mestre i després militar, però mai va perdre la relació amb els seus. Una mostra la trobem en els orígens de la Quadrilla del Sarment, a la que tantes vegades he fet referència en aquest blog.
Em conta Pura que son pare estava a València i va convidar els seus amics del poble a les falles. Com que anaven curts de diners, van decidir anar a plegar sarments els diumenges per guanyar unes pessetes i disfrutar d'unes bones festes a la capital. José María era un membre més d'aquella colla d'amics que tenim en la memòria col·lectiva del poble com els fundadors de la festa de Sant Pancraç. Quan venia al poble, sabia disfrutar de la companyia dels amics i gaudir com el que més de les baixades a la cala o dels dinars en quadrilla amb un bon vi de la terra. En una ocasió, em conta Pura, que estaven de festa a la Cala i es van arrancar a cantar “La Internacional”. José María havia acudit amb el seu caporal furrier. Aquest va mirar tot espantat al seu Capità i li va dir: “Mi Capitán, están cantando La Internacional”, a la qual cosa li va contestar sense immutar-se: “tú calla y sigue comiendo”.
Algunes de les fotos que ixen en aquest article sobre la quadrilla del Sarment són repetides, però la bona qualitat de les còpies que m'ha deixat Pura m'obliga a tornar-les a publicar. Unes quantes a la Cala.
Quadrilla del Sarment a la cala. José María (entra per l'esquerre) utilitzava un dispositiu de retard.
A la Cala. A la dreta de la foto el caporal furrier de José María.
