1998. TERCER CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DEL POBLE NOU DE BENITATXELL

Un dels actes més emotius en les celebracions del Tercer Centenari de la Fundació del Poble Nou de Benitatxell va ser l'homenatge als alcaldes, regidors i regidores que havien format part de l'Ajuntament o que encara estaven en actiu en 1998. Una foto actual però carregada d'història.


Membres del Consistori poblero durant la segona meitat del s. XX.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

EL POBLE I EL SEU TERME (I)

A finals dels anys 60 el poble tenia una població d'uns 1600 habitants, actualment superem els 5000. En molts estudis ens posen com a exemple per l'elevat percentatge d'estrangers residents que supera el 60%. El terme municipal ha sofrit un canvi espectacular, però el vell nucli urbà no ha segut menys.
Si agafem un plànol dels anys 70 i el comparem amb un actual, podrem comprovar que el seu tamany es quasi el doble. Han sorgit carrers, avingudes, places i circumval·lacions que us convide a localitzar. Compareu vosaltres mateix un plànol de fa 40 anys amb la foto del Google Earth actual.

Anys 70 i actualitat. Localitzeu la circumval·lació a Xàbia, Avda. Lepanto, Plaça Nova, C/ Les Escoles, C/ del Mercat, eixample dels Benitatxells, etc.


Vista del poble des del'Avda. De València.


Vista del poble des del Molí.


Vista del terme. L'Abiar.


Vista del terme des del poble.


Vista del terme. El Montgó al fons.


Ruïnes al Puig Llorença.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

EL PRIMER TAXI

A principis dels seixanta els vehicles motoritzats eren un espectacle al carrer. Pepe, el Peixcater, va ser el nostre taxista durant molts anys, i el seu taxi, el nostre cotxe.
(Foto cedida per Ricardo, el net de Pepe)


A la foto està Pepe, fora del taxi, i Antonio el Secretari al volant. Els xiquets semblen els seus fills Salvador i Trini, també estan Pedro Telèfonos i altres xiquets que no reconec.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

EL FUTBOL AL POBLE NOU DE BENITATXELL

L'esport encara no havia tingut cap participació al blog. Encara que és poc el que tinc, ací van unes fotos i a vore si s'animeu, que segur que en teniu moltes més per casa.
Al llibre de festes de 1996 apareix publicat un article titulat “CAMP DE FUTBOL EL CALVARIO”. A l'article, reproduït més avall, ens parla de l'antiga ubicació del camp de “El Calvario” al cabdavall del carrer Pou i de l'heroïcitat de l'equip del poble en guanyar al Benidorm l'any 1957.



Llibre de festes de 1996. No apareix l'autor.



Detall de l'equip al 1957.


El Teulada ha segut el nostre rival més important. Donava igual quedar millor o pitjor en la lliga si el guanyàvem. De fet quan el Teulada va ascendir de categoria, recorde que vaig deixar d'anar a vore els partits. Aquesta és una foto de l'equip del Teulada que va jugar el primer partit amb el Poble. A la foto està Juanito Cervera, era l'any 1945.


L'equip al 1980 amb el seu president, al nou camp de La Font.


L'equip al 2002. Del llibre de festes.


L'equip a 2003. Del llibre de festes.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

UNA DE BURROS, HAQUES I "MATXOS" (MULS)

Fa uns quatre o cinc anys vaig anar a la fira de Sant Antoni a Benissa. En la meua vida havia vist tantes burres, haques i “matxos” junts!
Al Poble Nou de Benitatxell quasi no queda ningú que mantinga aquests animals a les quadres, i menys que els utilitzen pel treball al camp. Si hi han quatre nostàlgics, estimen tant els seus quadrúpedes que sols els trauen per passejar i per anar als concursos de tir.
Els més joves no podem ni imaginar la importància d'un d'aquest animals en una casa. Si era faener i valent i, a més, tenia bon caràcter i era intel·ligent, el consideraven com un més de la família. Quantes històries he sentit contar d'animals que han salvat els amos o s'han quedat quiets quan un xiquet ha caigut baix les seues potes, o tantes altres que segur que vosaltres també heu sentit contar.

El ti Paco en la verema i amb els cabassos preparats per carregar el carro.

En plena faena i amb els aparells necessaris per a la càrrega.

Aquesta era una imatge típica fa sols 50 anys. Pense que és al carrer Trinquet, front la casa del cartero, on vivia el ti Toni (amb la cadira).

Una imatge de la bona relació entre l'animal i l'amo.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

LES XIQUES DEL "CORTE" ALS ANYS 50

Per aquells anys, allò d'aprendre a cosir era molt important per a una dona que volia comportar-se com una excel·lent mestressa de la llar. De fet, i encara que ens semble estrany, les xiquetes ja prenien contacte amb la costura a les escoles: cosien, brodaven, feien calats i tot allò que la mestra estava capacitada a ensenyar. Anar a costura era per a les xiquetes sinònim d'anar a l'escola, encara que supose que també farien matemàtiques i gramàtica.
En acabar l'ensenyament primari, i com que els coneixements impartits a l'escola no eren suficients per convertir-les en unes perfectes mestresses de la llar, havien cursos de “corte i confecció” (costura) per perfeccionar la seua tècnica.
Eren altres temps i pense que el canvi ha millorat positivament les condicions de vida de les dones. El problema és que nosaltres també hem hagut d'aprendre a cosir un botó.




Alumnes de costura a la porta de l'església (anys 50).
Darrere: Paquita, Rosita, Pepita, Tonica, Joaquina i Maria.
Davant: Juan, Pascualeta, Maria, Teresita, Teresa, Maria la "Mestra" i Pepe.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

L'ESCALDÀ AL POBLE NOU DE BENITATXELL (ACTUALMENT)

Després d'aquesta parada estival obligada, no precisament per les vacances, vull començar amb un tema d'aquells que vaig utilitzar en les primeres entrades del bloc: l'elaboració de la pansa.
Aquella vegada vaig presentar uns vídeos gravats a Gata i amb gent de Gata, ara us porte unes fotos del poble i amb gent del poble. Espere que us agraden. ( Fotos cedides per Fco. Ferrer, el "Cartero").


El primer pas serà preparar el forn d'escaldar per què faça bullir la caldera.


Abans de començar l'escaldà s'ha de preparar l'aigua amb llexiu o sossa càustica. Amb aquests productes aconseguirem que la pell del raïm talle més facilment i s'accelere el procés de secat.






Ara, amb l'aigua bullint, és el moment en que introduirem el raïm durant un curt espai de temps d'uns 10 segons aproximadament.



En traure el raïm comprovarem si la pell s'ha tallat el suficient. Després ho extendrem damunt dels canyissos i escamparem bé el producte per què li arribe el sol adequadament.




En els dies següents haurem de traure la pansa al sol i girar-la fins que estiga seca. Per les nits la protegirem de la serena i haurem de tindre cura que la pluja no ens la faça malbé.




Actualment, al Poble Nou de Benitatxell, aquesta és una tasca que està en perill de desaparéixer. Sols unes poques famílies s'esforcen en mantenir les tradicions.

El descans, una part important en tot treball.

Encara que millor seria dir, festa familiar.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/