viernes, 25 de octubre de 2024

UNA VISIÓ SOBRE ELS COGNOMS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL ( i 3 ) Francesc Buïgues Bolufer

 


UNA VISIÓ SOBRE ELS COGNOMS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL ( i 3 )

Francesc Buïgues Bolufer

Després de parlar sobre els cognoms es comenten alguns d'ells amb els significats que hem pogut trobar:

Bolufer.- És un cognom genuïnament valencià i pràcticament restringit a la comarca de la Marina Alta, tot i que pot aparèixer puntualment en algun altre lloc del País Valencià. Joan Coromines diu que pot procedir del nom àrab (A)bu-I-fäiri que significa el pare de la gasela. Actualment els investigadors creuen que este es el cognom d’un musulmà que es va convertir al cristianisme (morisc) sobretot per dues raons:

-Perquè en els censos anteriors al 1480 no apareix, circumstància que sí que es dona en la resta de cognoms valencians.

-Perquè la seua aparició coincidix amb una època on s’obligaren a molts musulmans a convertir-se al cristianisme i aquests moriscs o nous cristians canviaven habitualment de nom i cognoms.

El llinatge existix sobretot a la Marina Alta i està molt estés al Poble Nou de Benitatxell i Xàbia.

L'investigador Miquel Almenara l’any 2014 va exposar un arbre genealògic que va arribar fins l’any 1590, tretze generacions arrere.

Ferrer.- Substantiu masculí que significa l’home que treballa el ferro o fabrica objectes de ferro. Antigament s’utilitzava com a nom comú d’home, encara que hui s’ha quedat només com un cognom. El llinatge és originari de Catalunya tot i que hui està molt estés també al País Valencià i les Illes Balears.

Marqués.- Substantiu masculí. Antigament governador o senyor d’un territori fronterís o marca, actualment noble que en la jerarquia dels títols nobiliaris està entre el Comte i el Duc. Si ens atenem a la informació oral rebuda del Poble Nou, el cognom no és Marqués, si no Marques, el plural de marca (territori fronterer) com Signes de signe o Boïgues de boïga. El llinatge es troba en poblacions del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.

Buigues.- Escrit correctament seria Boïgues, plural del substantiu femení boïga que significa la terra que cremen amb boïcs o formiguers i que tornen a treballar-la després de tindre-la uns anys inculta. El boïc o formiguer és un feix o munt de llenya i brossa que cobrien amb terra, al qual li pegaven foc i deixaven cremar sense flama, per a escampar després la terra i les cendres com a femada. Cada bancal en tenia uns quants i quan estaven cremats els munts, des de lluny feia la impressió que eren formiguers. Este cognom també apareix escrit en els formats Bohigues, Boïgas, Buhigas, Buhiques i Bouygues. El llinatge del cognom existix molt al Poble Nou, Xàbia, Teulada i a altres pobles de la Marina Alta; també el trobem a València, Lleida, Palafrugrell, Mallorca, Barcelona, Puigcerdà, Ripoll, Andorra i el Pla d’Urgell. L’origen es troba a Catalunya, concretament a les comarques de Lleida més properes al Pirineu. Amb la conquesta cristiana feta als musulmans, el llinatge va anar escampant-se pel País Valencià i les Illes Balears. Etimològicament, el professor Hubschmid afirma que la nostra llengua conserva prou celtismes, els quals solen presentar-se només als parlars del Pirineu. Alguns exemples són avenc, boïga, balca i broc.

En el llibre Jávea, un paraíso escondido, de Ramón Llidó publicat l’any 1968, vaig vore per primera vegada l’escut dels Buigues sense cap explicació i no el vaig entendre fins que anys després vaig trobar el seu significat al Diccionari Català, Valencià, Balear: l’escut coincidia amb l’explicació del diccionari. La pregunta és, d’on va traure aquest senyor l’escut? Pot ser d’alguna casa o vivenda del poble o terme de Xàbia? És el més probable, però no hi diu absolutament res del seu significat, senzillament per què no el sabia ni el va buscar en un diccionari etimològic que havia eixit anys abans. De la coincidència me’n vaig alegrar molt, allà cap a finals dels anys setanta, i vaig pensar que si eixe cognom estava tan estés a Xàbia i Teulada, i els habitants del Poble Nou eren sobretot de famílies dels dos pobles veïns que foren els més pròxims que comptaren amb cristians vells des de la repoblació catalanoaragonesa del segle XIII, podia haver alguna possibilitat remota de que el cognom pertanyera al llinatge d’eixe escut, així que l'expose ací com a representació d’una de les variants que té el cognom Buigues, la de la nostra comarca. He buscat escuts dels altres cognoms i n’he trobat alguns, però no em mereixen cap serietat, amb la qual cosa només trobareu aquest escut.

Al nostre Arxiu Parroquial quan s'inicia l'any 1768 hi apareix el cognom correctament escrit Boïgues.

Ordines.- Escrit també Ordinas. La seua etimologia és incerta, sembla relacionable amb el nom germànic Ort Win, però no és gens segur el parentesc. Atès que els cognoms al llarg dels segles s’han escrit en diverses modalitats pels diferents territoris, si considerem que aquest haguera pogut dur accent i l’haguera perdut, tindríem dos significats més:

-Órdines, femení plural antic que significa Ordres Sagrades.

-Ordinés; substantiu i adjectiu. Persona nativa de la població d’Ordino (Andorra).

El llinatge existix al Poble Nou de Benitatxell, Teulada, Xaló, Calp i Mallorca.

Andrés (Andreu).- Nom propi d’home que etimològicament ve del llatí Andreas. L’any 1707 el primer Borbó Felip V, amb el Decreto de Nueva Planta, va abolir els Furs el Regne de València que havien regit quasi 500 anys les institucions dels valencians, on el valencià era la llengua habitual i formal en les relacions institucionals i jurídiques. Amb el Decreto es va determinar que ...todos los referides fueros y privilegios, prácticas y costumbres ... en los referides reinos de Aragon y Valencia ...que estos se reduzcan a las leyes de Castilla.

Açò va significar la prohibició del valencià i que molts cognoms valencians foren traduïts al castellà. Andreu en seria un exemple.

El llinatge està molt estés pel País Valencià, Catalunya i Mallorca.

Ahuir.- Masculí antic que vol dir auguri i averany. Etimològicament ve del llatí augurium. L’auguri és una predicció o judici formulat sobre alguna cosa que ha de succeir; l’averany significa tindre un presagi. És un llinatge valencià provinent del nom masculí antic Ahuyr.

Llobell.- Aquest cognom ve del llatí lupellu que significa llobató. El llobató és un llop xicotet nascut de poc de temps. El llinatge existix al País Valencià i a Catalunya.

El Poble Nou de Benitatxell, 15 de setembre de 2024.

BIBLIOGRAFIA

-Carta de poblament del Poble Nou de Benitatxell. Enric Guinot i Miquel Almenara. 2008.

-Diccionari Català, Valencià, Balear. 10 Volums. Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. 1926-1962.

-El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975. Josep Cano Torres. 2015.

-Jávea, un paraiso escondida. Ramón Llidó. 1968.

-Revista Temps de Franja, núm. 6. Abril 2001.

-Revista Vilaweb. Entrevista al professor Gabriel Bibiloni. 28-07-2022.

 

domingo, 13 de octubre de 2024

UNA VISIÓ SOBRE ELS COGNOMS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL ( 2 ) per Francesc Buïgues Bolufer

 Ací teniu la segona entrega de l'article de Francesc Buïgues Bolufer sobre els cognoms al Poble Nou de Benitatxell. Espere que gaudiu de la lectura.

                                                              Foto de Vicent Ferrer

UNA VISIÓ SOBRE ELS COGNOMS 

DEL POBLE NOU DE BENITATXELL   ( 2 )

Francesc Buïgues Bolufer

 

La recopilació dels cognoms de l'any 1983 va donar un resultat de 92 cognoms que vaig classificar en els següents quatre grups:

 

Cognoms molt comuns (10)                                   Cognoms prou comuns (9)

            *BOLUFER                                                           *MAYANS

            *CATALÀ                                                              *GILABERT  

            *DEVESA                                                              *ESTALRRICH

            *FERRER                                                                 ANDREU

            *GARCIA                                                                 COSTA

            BUIGUES                                                                 COLOMER

            LLOBELL                                                                 RAMIRO

            MARQUÉS                                                               VIDAL

            PASCUAL                                                                 MARTÍNEZ

            SOLER

 

 

Cognoms poc comuns (10)                       

          *BANYULS                                                              

          *CERVERA                                                              

            AHUIR                                                                      

            BORRELL                                                                

            CABRERA                                                               

            IVARS                                                                       

            ORTOLÀ                                                                               

            ORDINES                                                                 

            PICASSO                                                                 

            PEDRO     

                                                                

             Cognoms irrellevants(63)                                                                                      

            *BERTOMEU                                                            BARBER

            *BAS                                                                          AMORÓS

            *BANYÓ                                                                    BISQUERT

            *DOLÇ                                                                       BELTRÀN

            *FRANCESC                                                            BALLESTER

            *OLLER                                                                     CRESPO

            *RIBES                                                                      CUELLO

            *SAPENA                                                                  COLL

            *PONS                                                                       CRUANYES

            CARDONA                                                                DOLADER

            DALMAU                                                                   ESTEVE

            ESCORTELL                                                             FONT

            FERRANDO                                                             GISBERT

            IBÁÑEZ                                                                     IBORRA

            JORDÀ                                                                      LLOPIS

            MULET                                                                      MONTFORT

            MENGUAL                                                                MOYA

            MUT                                                                           MORETÓ

            MATA                                                                          MOLL

            MARTÍN                                                                     MONTSÓ

            MILLA                                                                         MONJO

            NADAL                                                                      NAVARRO

            OLIVER                                                                     PINEDA

            PUIGCERVER                                                         POLVOREDA

            PEDRÓS                                                                   RUANO

            RIPOLL                                                                      RAMIS

            SALVÀ                                                                       SIREROL

            SALA                                                                          SIGNES

            SUCH                                                                        TORRES

            TUR                                                                            TALENS

            TRO                                                                            VALLÉS

            XOLBI

 

* Cognom que es troba entre els que duien els trenta-huit caps de família convocats el 4 de gener de 1698 per a l'atorgament de la Carta Pobla de Benitagell i la seua constitució com a municipi, tal com l'entenem ara. Aproximadament la mitat dels caps de família tenien els cognoms repetits, amb la qual cosa estariem parlant d'uns deneu cognoms.

 

El Poble Nou de Benitatxell, 15 de setembre de 2024.

 

BIBLIOGRAFIA

-Carta de poblament del Poble Nou de Benitatxell. Enric Guinot i Miquel Almenara. 2008.

-Diccionari Català, Valencià, Balear. 10 Volums. Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. 1926-1962.

-El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975. Josep Cano Torres. 2015.

-Jávea, un paraiso escondida. Ramón Llidó. 1968.

-Revista Temps de Franja, núm. 6. Abril 2001.

-Revista Vilaweb. Entrevista al professor Gabriel Bibiloni. 28-07-2022.      

jueves, 3 de octubre de 2024

UNA VISIÓ SOBRE ELS COGNOMS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL ( 1 ) Per Francesc Buïgues Bolufer

A finals de l'estiu vaig coincidir amb Francesc Buïgues Bolufer, una persona apassionada per la nostra història i tradicions. Francesc em va estar parlant d'uns articles que havia preparat per a una revista que es feia a l'escola i en la que ell havia participat. Alguns d'aquests articles no van arribar a vorer la llum i ara, després de molt de temps, Francesc ha recuperat i ha completat amb nova informació aquest article sobre els cognoms del Poble Nou de Benitatxell que es presentarà en tres entregues. Ací teniu la primera part, espere que gaudiu de la seua lectura. 

                                                                          Fotografia de Vicent Ferrer

UNA VISIÓ SOBRE ELS COGNOMS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL ( 1 )

Francesc Buïgues Bolufer

L'any 1983 es va publicar una revisteta des de l'escola titulada “Poble Nou”, amb articles i escrits dels xiquets, però també d'aquells adults que volgueren participar, com va ser el meu cas. Isqueren cinc exemplars de gener a maig i va tindre prou acceptació al poble, però la primera autoritat municipal d'aleshores va intervindre i no se'n publicaren més. Vaig preparar quatre escrits per publicar a la revisteta que tractaven sobre: la necessitat de normalitzar la toponímia local, la batalla d'Almansa, els cognoms del nostre poble i el significat dels cognoms més estesos. Se'n varen publicar, crec recordar, que dos, però els altres dos ja no isqueren. Un d'ells el vaig preparar quan vaig vindre de vacances al poble, el mes de juny de 1983 i es va quedar en el calaix. Era un estudi de tots els cognoms del nostre poble que aleshores hi havia al cementeri, estudi que ara el torne a reprendre i complete per a aquells a qui puga interessar.

Abans, però, es fa necessari parlar dels cognoms, dels llinatges i dels escuts, aquests últims tan de moda fa uns anys als centres comercials. Els cognoms apareixen als segles XIII i XIV, abans només existia el nom personal i prou, de manera que si hi havia alguna confusió, s’afegia al nom personal el lloc de procedència o un malnom (apodo en castellà). Molts valencians tenen cognoms de poblacions d'on vingueren els seus avantpassats (Balaguer, Cervera, Almenar, Cardona, Ripoll, ...) El cognom, en moltes altres ocasions, és un antic malnom fixat i transmés de manera regular de pares a fills. En la cultura occidental sovint s’ha usat un sol cognom que més que un cognom personal, és considerat el cognom de la família. Els dos cognoms personals s’usen a l'Estat Espanyol, Portugal i llatinoamèrica. Al País Valencià la tradició també era d’usar un cognom fins que la Llei del Registre Civil de l’any 1870 ja n’aconsellava dos, i açò va anar generalitzant-se a finals del segle XIX. Malgrat això, els registres parroquials, molt abans dels registres civils, ja inscrivien a les persones amb els dos cognoms i això es feia perquè aquests es repetien molt en un mateix lloc, circumstància que s’ha donat molt al Poble Nou de Benitatxell, Teulada, Xàbia i moltes poblacions valencianes. De la pèrdua de cognoms, cal dir que s’ha produït sempre per què el primer cognom de les dones desapareix a la tercera generació i també hem de considerar els matrimonis que moren sense fills. D’altra banda, la immigració massiva que s’ha produït a la segona meitat del segle XX i al segle XXI, ha fet que entraren al País Valencià i a la nostra comarca de la Marina Alta molts cognoms, primer castellans i ara d’altres procedències. Això el que fa es reduir i minoritzar el conjunt de cognoms valencians. Al Poble Nou de Benitatxell, per les dades que disposem, els nadius encara som aproximadament una tercera part de la població i molts conservem la consciència del parentiu, però aquesta es perd quan aquestos lligams son llunyans, i això passa normalment a partir de la quarta generació dels besavis.

Els llinatges partixen d’una família on els seus descendents, per línia paterna, van transmetent i conservant el seu cognom. En els arbres genealògics es veuen clarament els llinatges.

Parlar dels escuts pot resultar apassionant però els investigadors han conclòs que corresponen a un nombre reduït de llinatges, tot i que per motius comercials s’ha abusat d’aquest tema i generalment s’ha faltat molt als criteris científics. En els orígens, cal anar al segle XII i a l’Europa Occidental, moment en el qual començaren a usar-se escuts d’armes per part dels cavallers en el camp de batalla. Els senyals individuals es feren hereditaris i el seu ús es va generalitzar al segle XIII, no només entre la noblesa sinó també entre els eclesiàstics, burgesos i, amb els anys, fins i tot entre llauradors benestants. Però els escuts no son propis d’un cognom, sinó d’un llinatge familiar, amb la qual cosa son d’una família que duia eixe cognom en una època determinada. El llinatge d’un cognom pot o no tindre escut, i també pot haver més d’un llinatge d’un mateix cognom amb més d’un escut. Usar un escut familiar perquè el tenia una família amb el mateix cognom que ú és, si no es demostra que tinguem un parentesc, una apropiació.

Les persones tenim dos cognoms associats al nom propi, però la realitat és que junt a eixos dos n’hi ha sis més que mereixen la mateixa consideració. Estem parlant dels huit cognoms que per igual ens donen la consanguinitat: els quatre dels iaios paterns i els quatre dels iaios materns. La consanguinitat d’una persona amb els seus ascendents és del 50% per a la mare i 50% per al pare; del 25% per cadascun dels quatre iaios que hem tingut i, si volem continuar, del 12’5% per als huit besavis i del 6’25% per als 16 rebesavis, que son la cinquena generació que ens ha precedit. Per això, anar més enllà dels nostres iaios resulta aclaridor, però l’ascendència es multiplica molt si l’arbre genealògic resultant el desenvolupem amb totes les seues branques.

L'any 1983 vaig registrar els dos cognoms de cada persona que apareixia a les làpides del nostre cementeri. Es tractava de comprovar la quantitat de cognoms que hi havia al poble i la seua difusió entre la població que havia nascut sobretot entre els anys 1880 i 1925, atés que l'esperança de vida de gran part del segle XX no era l'actual. També calia considerar que al cementeri es va generalitzar el soterrar en nínxols a les darreries dels anys 40 i inicis dels 50 del segle passat ja que, fins aleshores, se soterraven al terra majoritàriament tot i que també se'n posaven en nínxols. Una variable menor era la de les persones de fora soterrades ací.

El cementeri fins la dècada de 1970 comptava amb la part vella gran, sense el carrer estret que hi ha a l'esquerra, el qual es va construir a finals de la dècada dels setanta del segle XX. La part nova crec recordar es va construir a finals dels anys 90 del segle passat. De la part vella gran sense el carrer estret de l'esquerra, les zones més antigues són: entrant a la dreta, la banda que dona a la carretera; tot i que ha tingut importants modificacions i, sobretot, la façana del fons si mirem cap al Tossal Gros. Després es varen completar la banda dreta que dona a la zona nova, la banda esquerra i el carrer estret de l'esquerra, per aquest ordre. Aquesta informació és part de l'evolució històrica que ha tingut el nostre poble. Només hem de comparar l'edifici actual amb el que s'acaba de descriure, tot i que la part vella experimenta també canvis constants en els seus nínxols.

El Poble Nou de Benitatxell, 15 de setembre de 2024.

BIBLIOGRAFIA

-Carta de poblament del Poble Nou de Benitatxell. Enric Guinot i Miquel Almenara. 2008.

-Diccionari Català, Valencià, Balear. 10 Volums. Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. 1926-1962.

-El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975. Josep Cano Torres. 2015.

-Jávea, un paraiso escondida. Ramón Llidó. 1968.

-Revista Temps de Franja, núm. 6. Abril 2001.

-Revista Vilaweb. Entrevista al professor Gabriel Bibiloni. 28-07-2022.