LES FESTES DE LA ROSA AL POBLE NOU DE BENITATXELL (1/3)

                          Per Francesc Buïgues Bolufer

El “Panbenet” entra dins l'església per a la benedicció.
Diumenge de la Rosa de 1980 (V. Ferrer)

En diferents llocs i al llarg dels anys s'ha escrit sobre les denominades popularment Festes de la Rosa o en la denominació religiosa, Festes de la Mare de Déu del Rosari, les segones en importància al Poble Nou. Ací en el “blog” de J.A. Vallés en teniu una bona mostra. Malgrat això vull fer la meua xicoteta aportació als coneixements sobre aquesta festa que té una gran acceptació popular, i de la qual el dia més popular és el de les disfresses de Sant Pancraç.

L'origen de la festa, si ens atenem al que diuen García Morant i Pedrós Martínez al llibre “Historia del Poble Nou de Benitachell”, està en la conquesta d'aquestes terres pel Rei Jaume I allà per l'any 1238, el qual li tenia molta devoció a la Mare de Déu. Els frares Dominics dels quals el més popular va ser S. Vicent Ferrer, difongueren la festa a l'època medieval, i l'any 1781 diuen els autors esmentats que ja es celebrava al Poble Nou i possiblement existira la Confraria del Rosari que als inicis del 1900 va ser prou activa.

Maria i Eva Ferrer i Juanjo Montfort, en la cercavila de l'Ofrena de Flors que comença a les escoles. Any 1983? (V. Ferrer)

Les festes duren aproximadament una setmana i comencen amb una ofrena de flors a la Mare de Déu el primer dissabte de maig, vespra del dia gran que és el sendemà diumenge. Aquest dia, els xiquets i xiquetes fan una cercavila amb els pans damunt de posts de fusta i dins de cistelles, tot adornat amb flors. Van des de l'Oratori fins l'Església, acompanyats de la banda de música. Allí es beneïxen els pans i es fa la missa amb sermó en honor a la Mare de Déu. Alhora es pans es tallen en una casa de la plaça de l'Església per a repartir-los en finalitzar la missa per tot el poble. Els xiquets i xiquetes tornen a fer la cercavila i son els festers  i festeres els qui lliuren als veïns el “pan benet” o pa beneït. A les portes de les cases ixen les dones amb un plat per a replegar-lo. Pel tardet es fa la processó i en finalitzar el Rector sorteja els rosaris, dotze per als homes i dotze per a les dones.

A banda del Diumenge de la Rosa, es celebra el dia de Sant Pancraç que té l'origen el 1951. Aquell any va ploure molt per festes i com al poble quasi tots eren llauradors i no podien anar a treballar la terra per què estava moll, al bar de Maruuira algunes personalitats pensaren de manera casual en allargar les festes. Es tractava del metge Manuel Vallalta, el rector Pasqual Calafat, el carrabiner Gregori Pedro, el carter Quico Ferrer i algú més. Vallalta li va preguntar al rector qui era el patró dels treballadors i aquest va respondre que era Sant Pancraç. Amb una imatge del Sant es va improvisar una processó fins l'Església i la notícia va córrer pel poble. Els membres de la Quadrilla del Serment se'n feren càrrec de la festa, i després de la processó pujaren al balcó de l'Ajuntament i entre ells elegiren un Alcalde de Sant Pancraç que va ser un dels components, Vicente Garcia Pastor “Assanya”. Vicente va anunciar una cercavila de disfresses  i va dictar unes normes de com s'havia de disfressar la gent. Així de manera improvisada s'aconseguí un dels dies més festívols del poble.

La Quadrilla del Sarment. Dècada 1950 (Llibre de Festes 2002).

Qui era la Quadrilla del Sarment? Eren uns joves del poble que volien anar a València i per pagar-se el viatge replegaven sarments treballant per atri i així tindre uns diners.

*FONTS DOCUMENTALS:

-Historia del Poble Nou de Benitachell. Vicente Garcia i Juan Bautista Pedrós.1976.

-Fiestas de la Rosa. Benitachell. Mayo 1981.

-El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975. Josep Cano Torres. 2015.

-”Blog” digital “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell”. Josep Antoni Vallés. 2009, 2010 i 2011.

-Les Festes de la Rosa. LAMARINAALTA.COM  25-5-2025.

-Arxiu propi. Maig 1979.

*AGRAÏMENTS: Pepa Pastor Andrés (Festera l'any 1979).

*FOTOGRAFIES: Vicent Ferrer Ferrer, Juan Domingo Cervera Cervera, Francesc Buïgues Bolufer i Llibre de festes de Sta. Mª Magdalena 2002.

  

 http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                     Blog de José Antonio Vallés Llopis

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (i 7)

 Per Francesc Buïgues Bolufer

........................................................................

La banqueta amb Ximo d'entrenador (Foto de Vicent Ferrer)

ENTREVISTA a Joaquín Pascual Gilabert (El Poble Nou de Benitatxell, 1950).

Primer entrenador de l'Agrupació Deportiva Benitatxell en competició oficial.

         

Joaquin Pascual a l'esquerra en l'entrevista.

              

Quede amb Ximo un dilluns de vesprada del mes de març, després d'explicar-li dies abans que volia entrevistar-lo, sol·licitud que el va sorprendre inicialment però a la qual va accedir amablement.

 Com varen ser els orígens de l'Agrupació Deportiva Benitatxell?

Era l'any 1977 i en aquells moments ja hi havia gent voluntària per a crear el club. Va haver una primera Directiva que ho va intentar però no ho va poder aconseguir. Després ho va continuar Antonio Martínez (de la Clesa) que va buscar un grup de deu o dotze persones per a que treballaren en la consecució d'un equip. Esta Directiva en la que jo estava va començar amb molta il·lusió i un dels primers objectius de tindre un equip el varem aconseguir. Per a donar-li més rellevància al futbol de cara a la gent del poble, en la inauguració del camp buscàvem un equip de prestigi del País Valencià, després de moltes gestions aconseguirem dur l'Hèrcules Juvenil i el partit es va jugar per les festes de la Magdalena de l'any 1978. També en aquells moments estàvem amb les gestions de federar l'Agrupació la qual ja va jugar oficialment la temporada 1978-79. El primer partit el jugarem al poble contra el Parcent i el perdérem.

 Per què la seua inclinació pel futbol?

No ho sé realment. Pense que va ser per la influència de les persones que estaven en la Directiva. Necessitàvem un entrenador i no trobàvem a ningú i tampoc ningú volia presentar-se i em designaren a mi. Era una activitat que desconeixia, no tenia experiència però al final vaig acceptar per què hi havia que tirar endavant.

 Qui formaren la primera i segona Directives?

En la primera estava de president Pepe Torres Gilabert (l'Alcalde) i altres veterans que jugaven partits amistosos contra Xàbia, Teulada i altres equips de la comarca. La segona temporada va ser quan l'equip ja estava preparat amb un nom, escut, més de cent socis, federat i tot allò necessari per a competir. En estos moments va ser quan Antonio Martínez com he dit adés va buscar gent entre les quals vaig estar jo per a una nova Directiva. Ell va ser el president, de secretari estava Antonio Devesa Llobell (Felip) i de tresorer Alejandro Guirado.

El tercer any d'existència de l'A.D. Benitatxell i segona en competició oficial va continuar la mateixa Directiva on jo estava com a vocal però ja no vaig continuar d'entrenador. Hem va substituir un entrenador de Xàbia, Burguete.

La Directiva es reunia crec que els dimarts sobretot per al control de la recaptació setmanal de la loteria i del repartiment de la loteria que es sortejava eixa setmana. També s'acordava qui acompanyava de la Directiva a l'equip en els desplaçaments. També féiem un contracte verbal per al transport de l'equip en els desplaçaments amb els autobusos de Ramiro de Teulada. Li comunicaven els desplaçaments i ell ens comunicava el cost el qual anàvem pagant-lo tot i que a vegades finalitzava la temporada i encara deviem diners, però sempre es va acabar pagant tot. Si no hi havia res urgent, aquestes eren les reunions.

No recorde bé el temps que va estar Antonio Martínez de president, si sé que el va substituir en els anys següents Jaime Martínez (mobles Martínez de Benissa) i  Pepe Morell (el Pedreguero).

 Com eren els entrenaments i quins dies els féieu?

Entrenàvem dos dies a la setmana per la vesprada-nit per què cadascú tenia la seua faena i fins que no acabàvem de treballar no podíem baixar a la Font a entrenar. Sempre s'acabava tard i a l'hivern quan el dia era curt acabàvem fosc. El llum la instal·larem per als dies curts per què a l'hivern no podíem quasi entrenar. Nosaltres els de la Directiva buscarem quatre pals de fusta i els muntarem, férem uns clots i els omplirem de formigó, després vingueren els electricistes del moment que eren Antonio Marqués (el Llumero) i Vicente Borrell, els quals instal·laren la part elèctrica. Jo vaig estar d'entrenador la temporada 1978-79, primera en competició oficial i la següent va vindre l'entrenador Burguete, exjugador del Xàbia, que va entrenar almenys els dos anys següents on l'equip va millorar els resultats i la Directiva estava contenta amb ell tot i que no li podia pagar molt per què de diners en tenia pocs.

Dels resultats esportius he de dir que el primer any no foren bons per què era el començament i tot era nou, tampoc es podia comptar moltes vegades amb els jugadors que tenies per diferents motius. Si que hi havia molta il·lusió i ganes de competir i la gent acudia al camp i als desplaçaments de l'equip. En els anys següents va haver una millora considerable i fins i tot l'equip va pujar de categoria esportiva a Segona Regional. En estos anys l'equip el formaven jugadors del poble i alguns jugadors de Xàbia i Gata. L'entrenador en eixos anys va ser Elíes Garcia i es feien unes temporades bones. Pujaren de categoria gràcies a eixe equip i a Elíes.

 L'Ajuntament quina col·laboració tenia en aquestos inicis?

Oficialment aleshores no hi havia partides destinades a l'esport ni res semblant. La possible ajuda que va haver fou d'indumentària esportiva i d'algun material puntual. La Directiva tenia clar que els ingressos tenien que ser d'altres àmbits per què així era en aquells temps. Ingressàvem de les quotes dels socis, la loteria que féiem totes les setmanes,  i quan es jugava el partit al poble, també una rifa. Teníem una barra de bar xicoteta que servia beguda i venia les rifes.

 Quines foren les persones de la teua edat i més majors que tu, implicades amb el futbol que  lluitaren per tindre un camp?

Eren els membres de la Directiva anterior a la meua, la Directiva en la qual vaig estar i altres persones que jugaven al futbol. Buscàvem sempre federar l'equip, tirar endavant i no parar. La il·lusió dels primers temps quan te'n vas a València amb les fitxes dels jugadors per a donar-los d'alta, era meravellós, no et dolia posar el cotxe per anar ací i allà. Tots anàvem a una. Uns estàvem darrere del bar, altres duien la roba a llavar. Amb els anys les circumstàncies canvien i ú es desgasta. Fins i tot quan anàvem als desplaçaments ens acompanyaven les dones i les nóvies. L'autobús anava sempre ple i de tornada ens aturàvem a berenar en un restaurant. Hi havia molt bon ambient entre nosaltres, bona convivència.

 Gràcies pel temps que ens has dedicat.

El Poble Nou de Benitatxell, dilluns 10 de març de 2025.

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

Ximo amb l'equip de la temporada 78-79 (Foto Vicent Ferrer)

Els aficionats (Foto Vicent Ferrer)

Els aficionats (Foto Vicent Ferrer)

                                        

 El camp de La Font. 27 d'abril 1986. (F. Buïgues).

 *Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

 *Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996, ”Blog” digital “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de Josep Antoni Vallés anys 2009 i 2011, i  l'arxiu personal.

 *Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

                     http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                     Blog de José Antonio Vallés llopis

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (6)

 Francesc Buïgues Bolufer

........................................................................

Temporada 1977-78 de preparació amb partits amistosos. DRETS: Juanjo Garcia (el Forner), Pepe Garcia Gilabert (Casa de Lluca), Toni Pedro Pascual (d'Alacant), Pepe Mahiques, Juan de Dios Torres Comes, Paco Buigues Buigues, Juan José Buigues Ferrer (Maruira) i Pepe (De la Peluquera). APONNATS: Pedro  Tro, Tomàs Andrades, Juanjo Bolufer Pascual (d'Alacant), Vte. Luis Devesa Ruano (d'Alacant), Paco Ahuir (el Practicant) i Fernando Devesa Borrell.

 

El 22 d'0ctubre de 1978 el poble jugava el seu primer partit en competició oficial en el grup 11 de la 3ª Categoria Regional. Va ser contra un dels equips més forts, el Parcent. Era diumenge, fea una bona vesprada i hi havia molta gent i un gran ambient. L'alineació del poble va ser:

Cholbi (porter de Xàbia), en la defensa Vicente Pastor (el Secretari), Fernando Devesa, Juan José Buigues i de defensa central José Maria Navarro; al centre del camp Reyes (de Xàbia), Pepe Garcia i Joaquín Pascual (del Sindicat); i a la davantera Paco Garrido, Francisco Cholbi (Xàbia) i José Aguilar. A la banqueta estaven i alguns d'ells jugaren, Elías Garcia, Antonio Devesa (Felip), Vicente Salvador Garcia i Vicente Pascual (del Sindicat). El poble va perdre 0-2.

 Els següents partits hi hagueren tres derrotes i un empat, jugant per aquest orde contra el Teulada, Benissa, Trovador de Montaverner, i Xixona. La primera victòria de l'equip va ser el diumenge per la vesprada 3 de desembre de 1978 a La Font contra el Jonense de la Vila Joiosa. El resultat va ser de 2-1 i els gols del poble foren celebrats amb molta alegria. El primer gol que era també el primer que fea el poble en competició oficial el va marcar Reyes, i el segon gol José Maria Navarro. Un aficionat del poble va tindre “contacte físic” amb l'àrbitre per la qual cosa la Guàrdia Civil li va posar una multa. La lliga va continuar fins el mes de juny de 1979 però no va ser una bona temporada. L'entrenador no podia comptar amb jugadors del poble per què estudiaven o vivien fora, i només venien els caps de setmana i no tots. També la falta d'experiència per ser el primer any en competició oficial va influir.

 L'any vinent es va buscar un altre entrenador sense deixar de rebre l'ajuda del que ja hi havia. Jo me'n vaig anar a viure fora amb la qual cosa el seguiment de l'equip no el vaig poder fer. Però el més important era que l'esport del futbol tan reclamat per molta gent del poble ja s'havia normalitzat: ja teníem un camp de futbol i un equip que representava el nostre poble en competició oficial.

Els presidents i secretaris dels primers anys foren els següents:

Temporada de creació de l'equip i preparació 1977-78, president José Torres Gilabert (l'Alcalde). Temporades 1978-79 (primera en Competició Oficial) i 1979-80, president Antonio Martínez Català (De la Clesa) i secretari Antonio Devesa Llobell (Felip). Temporada 1980-81, president Jaime Martínez (Mobles de Benissa) i alguna temporada després va ser president Pepe Morell (el Pedreguero).

 El Poble Nou de Benitatxell, 1 de juny de 2025

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

Temporada 1977-78. DRETS: Fernando Devesa, Pepe Garcia, Juan José Buigues, el president Antonio Martínez. Toni Pedro, Juan de Dios Torres i Paco Ahuir. APONNATS: Navarro, Juan Devesa Pastor (el Panader), Juanjo Bolufer, Vte. Luis Devesa i Paco Buigues.

Temporada 1977-78. Pepe Garcia Gilabert rep el trofeu d'un partit amistós. (Fotografia Vicent Ferrer).

Temporada 1978-79, primera de competició oficial. DRETS: Pepe Vidal Cervera, Juan de Dios Torres, Vte. Luis Devesa Ruano, Miguel González (Miguelin), Juanjo Bolufer, Antonio Martínez Català, Vicente Pastor (el Secretari) i Vte. Salvador Garcia Soler. APONNATS: (Jugador de Xàbia), Pepe Garcia Gilabert, Quico Buigues, Quico Cholbi (de Xàbia), ? , Antonio Devesa (Felip).

 Temporada  1980-81 o 1981-82 de Competició Oficial. DRETS: Antonio Devesa, Juan de Dios, Pepe (de la Peluquera), Pepe Garcia, el porter (de Xàbia), Pepe Cholbi (de Xàbia) i Reyes. APONNATS: Juanjo Bolufer, Diego (el Pastisser de Xàbia), (jugador de Xàbia), Juan José Buigues, Quico Cholbi (de Xàbia),  ?  , Fernando Devesa. (Fotografia Vicent Ferrer).

El jugador veterà i membre de la Junta, Antonio Devesa, rep una distinció del president de l'A.D. Benitatxell. Entre els dos i al fons amb gorra, Alejandro Guirado, el massagista de l'equip. (Fotografia Vicent Ferrer).

*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

 *Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996, ”Blog” digital “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de Josep Antoni Vallés anys 2009 i 2011, i  l'arxiu personal.

 *Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

                     http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                     Blog de José Antonio Vallés llopis

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (5)

 Per Francesc Buïgues Bolufer

................................................................

 A.D. Benitatxell. DRETS: Juan José Garcia (el Forner), Vte. Salvador Garcia Soler, l'entrenador Joaquín Pascual Gilabert (Del Sindicat), Elías Garcia, Juan José Buigues Ferrer, Bartolomé Torres Català (Tolo de Xàbia), Antonio Devesa (Felip), el president Antonio Martínez, Fernando Devesa Borrell i Miguel Bas (de Xàbia). APONNATS: José Garcia Gilabert (Casa de Lluca), José Mª Navarro (el Metge), Miguel González (Miguelin),  Quico Buigues, Juanjo Bolufer (d'Alacant), el porter Tomàs Segarra (Xàbia) i Pedro Castelló (Xàbia). (Fotografia de Vicent Ferrer Ferrer).

La inauguració del camp i les seues instal·lacions va ser el segon dia de les Festes de la Magdalena, el 23 de juliol de 1978, amb un partit amistós entre l'Agrupació Deportiva Benitatxell i l'Hèrcules Juvenil. El dia va estar precedit per unes setmanes amb incerteses a l'hora d'organitzar les festes patronals per part de l'ajuntament, problemes que originaren el que no hi haguera festeres ni festers, aquelles per manca de temps en poder comprar-se els tratges, i que tampoc haguera “reina” de les festes com era habitual aleshores. Malgrat això, es celebraren amb prou normalitat i les festeres d'aquest any isqueren l'any següent.

El dia de la inauguració del camp hi havia molta il·lusió i va ser tot un esdeveniment per al nostre poble. La majoria de la gent va baixar caminant per una carretera a Xàbia que fea pocs anys s'havia construït. Va acudir tot el poble. Encara no s'havien pogut fer les graderies ni cap lloc per a seure's la gent, ni per descomptat hi havia gespa. Els moments previs a l'inici del partit comptaren amb tots els protocols necessaris: formaren en el centre del camp els jugadors dels dos equips amb els àrbitres, l'alcalde Miguel Català i el rector Vicente Garcia Morant que va beneir les instal·lacions. La Banda de cornetes i tambors va amenitzar l'esdeveniment fent una desfilada al voltant del terreny de joc.

 Els jugadors d'aquest partit foren els següents : 

Porter reserva Juan José Garcia (el Forner), Vte. Salvador Garcia Soler, Elías Garcia, Juan José Buigues Ferrer, Bartolomé Torres Català (Tolo de Xàbia), Antonio Devesa (Felip), Fernando Devesa Borrell, Miguel Bas (de Xàbia), José Garcia Gilabert (Casa de Lluca), José Mª Navarro (el Metge), Miguel González (Miguelin), Quico Buigues, Juanjo Bolufer (d'Alacant), el porter Tomàs Segarra (Xàbia) i Pedro Castelló (Xàbia).

El partit va ser entretingut amb vàries ocasions clares de gol per part de l'Hèrcules, però el A.D. Benitatxell va saber defendre's bé. L'ambient del públic era de gran expectació i de molta il·lusió i alegria per l'esdeveniment. Malgrat el bon joc en defensa del poble, ben entrada la segona part un jugador de l'Hèrcules es va escapar assoles i davant el porter li va fer gol passant-li el baló per baix del cos. Seria l'únic gol que hi hauria. En finalitzar el partit s'entregaren varis trofeus als jugadors de l'A.D. Benitatxell i també als més veterans que tant havien lluitat per a que el futbol tinguera normalitat al nostre poble.

 (En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

Paquita Català tallant la cinta. Darrere el rector Vicente Garcia Morant, l'alcalde Miguel Català Devesa i el President de l'A.D. Benitatxell, Antonio Martínez Català. (Fotografia de Vicent Ferrer Ferrer).

 La benedicció (Fotografia de Vicent Ferrer Ferrer).

Intercanvi de banderins (Fotografia de Vicent Ferrer Ferrer).

 Inauguració (Fotografia de Vicent Ferrer Ferrer).

Inauguració. (Fotografia de Francesc Buïgues Bolufer).

 Inauguració. (Fotografia de Francesc Buïgues Bolufer).

Porteria de l'A.D. Benitatxell: el porter rebutja una cabotada del davanter de l'Hèrcules Juvenil. Observen la jugada els defenses del Benitatxell Juanjo Bolufer, Fernando Devesa, Juan José Buigues i baix la porteria Bartolomé Torres. (Fotografia de F. Buïgues).

Porteria de l'A.D. Benitatxell: Fernando Devesa intenta interceptar el centre del davanter de l'Hèrcules. (F. Buïgues).

Porteria de l'A.D. Benitatxell: internada del davanter de l'Hèrcules per la banda dreta que Fernando Devesa acudix a desbaratar. (F. Buïgues).

 Porteria de l'A.D. Benitatxell: tir al travesser que la fusta rebutja. (F. Buïgues).

 Porteria de l'A.D. Benitatxell. (F. Buïgues).

Porteria de l'A.D. Benitatxell: Tir del davanter de l'Hèrcules a l'escaire de la porteria, però per la banda de fora de la xàrcia. El porter estava superat i el defensa Fernando Devesa obstaculitza l'acció. (F. Buïgues).

Porteria de l'A.D. Benitatxell: blocatge del baló per part del porter. (F. Buïgues).

Porteria de l'A.D. Benitatxell: escapada en solitari del davanter de l'Hèrcules que assoles davant el porter li passa el baló per baix del cos i fa l'únic GOL del partit. (F. Buïgues).

 Els quatre jugadors de Xàbia que vingueren a reforçar l'A.D. Benitatxell en el partit contra l'Hèrcules Juvenil: DRETS, Pedro Castelló i Bartolomé Torres català. APONNATS, Miguel Bas i Tomàs Segarra. (Fotografia de Batolomé Torres).

*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

 *Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996, ”Blog” digital “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de Josep Antoni Vallés anys 2009 i 2011, i  l'arxiu personal.

 *Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

                     http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                     Blog de José Antonio Vallés llopis

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (4)

 per Francesc Buïgues Bolufer

..................................................................

Primer escut de l'A.D. Benitatxell. Any 1977. (Arxiu de Francesc Buïgues).

 S'acaba la dècada dels 50, desapareix el camp de futbol i els joves es quedaren sense un lloc on poder jugar i així estigueren fins juliol de 1978 quan es va inaugurar el camp de La Font. En eixe periòde sense camp, el lloc per a jugar era la Trilladora, un espai propietat de la Cooperativa “Jesús Nazareno” que només s'usava com he dit per a la trilla del blat uns dos mesos cada any. La resta del temps els joves quedàvem dissabtes i diumenges per la vesprada per anar a jugar. A l'hora acostumada  ens juntavem de vàries edats, des de gent de més de trenta anys fins adolescents i algun xiquet. Una de les imatges que sempre he recordat era vore a Vicente Soler “Xauet”, de 10 anys, entrar a llevar-li al baló a Vicente Català “de Ti Amparo” que era una persona robusta. Els dos equips es consensuaven entre els mateixos jugadors abans de començar, buscant sempre que els grups estigueren igualats. Ningú volia fer d'àrbitre, amb la qual cosa les jugades dubtoses es debatien breument i continuava el joc. La porteria eren dos pedres situades a una distància estimada. El sol era de terra, irregular i dur i per això sempre acabàvem el partit amb algun pelat als braços i genolls, i a vegades amb més d'un esglai per un colp o bac entre els jugadors, però tot es compensava amb les ganes de jugar.

 Cap als anys 1974 i 1975 quan l'Ajuntament del poble va començar obres de millora, alguns joves s'organitzaren i jugaren partits amistosos contra Teulada, Xàbia i Gata per a fer vore a les autoritats que l'afició al futbol continuava i així es reclamava la construcció d'un camp. S'arribà a fer alguna pintada en la paret del mercat i a la pujada de l'Església i a repartir alguns fullets al mes de juny de 1977 quan ja haviem deixat arrere la dictadura política i no hi havia tanta por. El text era senzill:”Volem un camp de fútbol”. La pressió al remat va donar resultat i l'Ajuntament va comprar uns bancals de raïm a la Font i en pocs mesos el camp estava mínimament en condicions per a jugar. Va ser aleshores quan molts veterans amb els jóvens crearen les bases del club de futbol: el nom era el d'Agrupació Deportiva Benitatxell, l'escut tenia les característiques de l'escut del poble, es formà una junta directiva amb tots els càrrecs i un entrenador, Joaquín Pascual Gilabert, es va posar a entrenar els jugadors. S'emitiren carnets de soci per a la temporada 1977-78 on encara l'equip no podia competir i s'aconseguiren al voltant del  centenar d'afiliats. El camp estava a la partida de La Font, aleshores una mica apartada del poble i li posaren el nom de la mateixa partida. En esta temporada es jugaren partits amistosos per tal de posar l'equip a rodar.

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

 Alguns dels jugadors habituals del camp de la Trilladora, després d'un partit amistós al camp El Freginal del Xàbia. Francesc Buïgues Bolufer, Fernando Devesa Borrell, Pepe Garcia Gilabert i Pepe Bolufer Cardona. Any 1977. (Fotografia de Francesc Buïgues Bolufer).

Primer carnet de l'A.D. Benitatxell. Any 1977.(Arxiu F. Buïgues).

 

Primer llibret de la primera temporada en competició oficial 1978-79. (Arxiu F. Buïgues).

 Llibret 1978-79: salutació de la Junta. (Arxiu F. Buïgues).

Llibret 1978-79: Junta Directiva. (Arxiu F. Buïgues).

 Llibret 1978-79: planter de jugadors. (Arxiu F. Buïgues).

 Llibret 1981-82. Observeu el canvi d'escut. (Arxiu F. Buïgues).

 Carnets anys 1978 i 1980. (Arxiu F. Buïgues).

*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

 *Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996, ”Blog” digital “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de Josep Antoni Vallés anys 2009 i 2011, i  l'arxiu personal.

 *Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

                     http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                     Blog de José Antonio Vallés llopis

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (3)

              Per Francesc Buïgues Bolufer

.........................................................................

Consecució de la Copa Comarcal guanyada possiblement al Benidorm. Any 1957?. 

DRETS: Francisco Garcia (De Serafina), Vicent Marqués (jugador veterà), Pepe (De Torra), Eduardo Buigues (pare de Constantina), José Femenia (El Tresorer?), Guillem Gilabert (el Rector), Pepe Català (Bassora), Antonio Pastor (el Secretari), Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Francisco Garcia Marqués (Casa de Lluca), Vicente Garcia (Azanya), Ambrosio Bolufer i Vicente Devesa (Vesa).

APONNATS: Pepe Pascual (el Fusteret), Jaime (el Frare), Pepe Pascual Picazo (home de Marina), Pepe Ferrer, Sebastianet Pastor Català (De l'Hostal) i Pepe Llobell (pare de Quico).

 

........................................................................

ENTREVISTA a Guillem Gilabert i Llobell (El Poble Nou de Benitatxell, 1939)

Jugador de l'A.D. Benitatxell en els anys 50

   Guillem Gilabert i Llobell.

Quede amb Guillem un dilluns de vesprada del mes de maig a la seua caseta de l'Alcassar, després d'explicar-li setmanes abans que volia entrevistar-lo per a completar un escrit que estava preparant, i allí en la seua llar em va rebre amablement.

Conservar la memòria oral d'un poble és fonamental si volem que no es perda en el temps, tot i que aquest a vegades erosione els records de les persones al passar els anys.

 

Com va començar el fútbol al poble?

Era l'any 1951 i tot va començar per l'amistat que tenia el rector del poble Pascual Calafat i el metge Manuel Vallalta. El primer era molt aficionat al futbol i el segon tenia tres fills que jugaven al futbol. Siga en el bar o en el carrer, varen parlar de llogar un bancal per a jugar. Ací els bancals eren menuts però n'hi havia algun prop del poble que era bo, el bancal del Pou del Ti Joan “De l'Era”. S'ajuntaren el rector, el metge Vallalta i el regidor Jesús Picazo i anaren a parlar amb el Ti Joan que vivia al costat de ma casa . Jo en aquells moments estava allí i recorde que començaren el tracte per a que els deixara el bancal i pagar uns diners a l'any. Li digueren que la gent i el poble volia un camp i el Ti Joan no s'ho va pensar massa i feren tracte i allí va començar tot. El bancal estava plantat de blat a l'espera de plantar ceps.

Els primers que començaren a jugar eren uns veterans que en temps de la guerra del 36 o abans jugaven en un descampat que havia al poble, no ho sé ben bé això. Eren Desiderio Pascual, Quico “De la Casa de Lluca” i Vicent Marqués (família d'Ambrosio Cervera “del cine”). Estos ensenyaren a jugar al futbol als més joves que eren el meu germà Pepe, Pepe “el Cabrero”, els fills del metge Vallalta, Juan Llobell (fill del mestre Vicente) i altres. Llevaren el blat i aplanaren el bacal; les porteries les feren dels pals de la llum que tots no tenien la fusta igual. Els primers anys quan el poble jugava contra Teulada o Gata el rector Pascual feia vindre de Benissa a tres jóvens que estaven al seminari i que jugaven molt bé i reforçaven l'equip del poble.

 Per què es va tardar sis anys en inaugurar-se el camp?

Els primers anys es jugava com s'havia quedat el camp en els inicis i després es va comprar el bancal, es posaren porteries noves i es va fer la festa de la inauguració. Era l'any 1956. Per a vestir-nos de jugadors anàvem al riurau de Martínez que està a l'esquerra pujant al Pinaret. De la roba, l'equip et deixava la samarreta i pantaló; les botes cadascú se les comprava i jugava com millor podia. No n'hi havia més.

L'equip tenia socis i amb les quotes es pagava esta roba i els balons que a voltes en teníem només un i amb bonys.

 Els poblers varen col·laborar amb l'equip?

Si que ajudaren. De la quota es cobrava una miqueta. Quan es jugaven els partits, d'anar a vore'ls no es cobrava.

 Com eren les competicions?

No hi havia competicions oficials. Jugàvem partits amb equips de la comarca. S'ajuntàvem quatre o cinc pobles i feem un campionat de varis partits seguits. Recorde jugar contra Benissa, Gata, Teulada i alguna volta Altea i Ondara. Jo estava al seminari a València i quan finalitzava el curs a juny era quan venia al poble i podia jugar. Els campionats començaven per Pasqua i duraven fins l'estiu. A l'hivern es jugava poc. Quan anàvem a jugar fora, al poble només hi havia un cotxe i el camionet que tenia l'Ajuntament. Viatjàvem com podíem, llogant un cotxe, a vegades venien cotxes de fora i alguna altra vegada amb el camionet.

Eren uns anys on no hi havia televisió, hi havia poques ràdios i feen cinema dissabtes i diumenges. L'esport estrella era la pilota valenciana que tots els diumenges després de dinar omplia el carrer del Cantó del Bufó. Els altres dies si que es jugava a pilota però eren els xiquets els que ho disfrutaven. En el bar a l'hora del café preparaven la partida i es feen travesses tot i els pocs diners que hi havia.

 Com va acabar el futbol d'aquella època?

Es va acabar l'any 1959 però en eixe any jo ja no estava al poble. Pot ser el motiu fora econòmic.

 Recorda les persones que formaven la Junta?

Eren Vicente Garcia Pastor (Azanya) que era el president, Jesús Pascual Picazo (el Regidor), Desiderio Pascual (del Sindicat), Pepe Femenia que crec que duia els compters i algun altre més. Vicente Garcia no jugava al fútbol i tenia dues filles però li agradava el fútbol i era una persona que animava molt. Tenia una tenda i anava a València i l'equip li encomanava el que necessitava (roba, botes,...) i ell ho duia.

 Gràcies per la seua col·laboració.

El Poble Nou de Benitatxell, dilluns 19 de maig de 2025.

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

  Grup de jugadors. (Arxiu Municipal). 

DRETS: Ambrosio (home de Constantina), Antonio Bolufer (del Supermercat), Guillem Gilabert (el Rector), Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Vicente Devesa (Vesa), Ambrosio Bolufer, Pepe Pascual (el Fusteret), Francisco Garcia (De Serafina) i Pepe Català (Bassora). APONNATS: Jaime (el Frare), Pepe Pascual (De Regina), Sebastianet Pastor i Pepe (El Surdo).

    Antonio Bolufer Ferrer (Del Supermercat). (Arxiu Municipal).

Jugant (Arxiu Municipal)

  

*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

 *Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996 i Arxiu propi.

 *Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

 http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                          Blog de José Antonio Vallés llopis