Per Francesc Buïgues Bolufer
........................................................................
La banqueta amb Ximo d'entrenador (Foto de Vicent Ferrer)
ENTREVISTA a Joaquín Pascual Gilabert (El Poble Nou de Benitatxell, 1950).
Primer entrenador de
l'Agrupació Deportiva Benitatxell en competició oficial.
.JPG)
Joaquin Pascual a l'esquerra en
l'entrevista.
Quede amb Ximo
un dilluns de vesprada del mes de març, després d'explicar-li dies abans que
volia entrevistar-lo, sol·licitud que el va sorprendre inicialment però a la
qual va accedir amablement.
Era l'any 1977 i en aquells moments ja
hi havia gent voluntària per a crear el club. Va haver una primera Directiva
que ho va intentar però no ho va poder aconseguir. Després ho va continuar
Antonio Martínez (de la Clesa) que va buscar un grup de deu o dotze persones
per a que treballaren en la consecució d'un equip. Esta Directiva en la que jo
estava va començar amb molta il·lusió i un dels primers objectius de tindre un
equip el varem aconseguir. Per a donar-li més rellevància al futbol de cara a
la gent del poble, en la inauguració del camp buscàvem un equip de prestigi del
País Valencià, després de moltes gestions aconseguirem dur l'Hèrcules Juvenil i
el partit es va jugar per les festes de la Magdalena de l'any 1978. També en
aquells moments estàvem amb les gestions de federar l'Agrupació la qual ja va
jugar oficialment la temporada 1978-79. El primer partit el jugarem al poble
contra el Parcent i el perdérem.
No ho sé realment. Pense que va ser
per la influència de les persones que estaven en la Directiva. Necessitàvem un
entrenador i no trobàvem a ningú i tampoc ningú volia presentar-se i em
designaren a mi. Era una activitat que desconeixia, no tenia experiència però
al final vaig acceptar per què hi havia que tirar endavant.
En la primera estava de president Pepe
Torres Gilabert (l'Alcalde) i altres veterans que jugaven partits amistosos
contra Xàbia, Teulada i altres equips de la comarca. La segona temporada va ser
quan l'equip ja estava preparat amb un nom, escut, més de cent socis, federat i
tot allò necessari per a competir. En estos moments va ser quan Antonio Martínez
com he dit adés va buscar gent entre les quals vaig estar jo per a una nova
Directiva. Ell va ser el president, de secretari estava Antonio Devesa Llobell
(Felip) i de tresorer Alejandro Guirado.
El tercer any d'existència de l'A.D.
Benitatxell i segona en competició oficial va continuar la mateixa Directiva on
jo estava com a vocal però ja no vaig continuar d'entrenador. Hem va substituir
un entrenador de Xàbia, Burguete.
La Directiva es reunia crec que els
dimarts sobretot per al control de la recaptació setmanal de la loteria i del
repartiment de la loteria que es sortejava eixa setmana. També s'acordava qui
acompanyava de la Directiva a l'equip en els desplaçaments. També féiem un
contracte verbal per al transport de l'equip en els desplaçaments amb els
autobusos de Ramiro de Teulada. Li comunicaven els desplaçaments i ell ens
comunicava el cost el qual anàvem pagant-lo tot i que a vegades finalitzava la
temporada i encara deviem diners, però sempre es va acabar pagant tot. Si no hi
havia res urgent, aquestes eren les reunions.
No recorde bé el temps que va estar
Antonio Martínez de president, si sé que el va substituir en els anys següents
Jaime Martínez (mobles Martínez de Benissa) i
Pepe Morell (el Pedreguero).
Entrenàvem dos dies a la setmana per
la vesprada-nit per què cadascú tenia la seua faena i fins que no acabàvem de
treballar no podíem baixar a la Font a entrenar. Sempre s'acabava tard i a
l'hivern quan el dia era curt acabàvem fosc. El llum la instal·larem per als
dies curts per què a l'hivern no podíem quasi entrenar. Nosaltres els de la
Directiva buscarem quatre pals de fusta i els muntarem, férem uns clots i els
omplirem de formigó, després vingueren els electricistes del moment que eren
Antonio Marqués (el Llumero) i Vicente Borrell, els quals instal·laren la part
elèctrica. Jo vaig estar d'entrenador la temporada 1978-79, primera en
competició oficial i la següent va vindre l'entrenador Burguete, exjugador del
Xàbia, que va entrenar almenys els dos anys següents on l'equip va millorar els
resultats i la Directiva estava contenta amb ell tot i que no li podia pagar
molt per què de diners en tenia pocs.
Dels resultats esportius he de dir que
el primer any no foren bons per què era el començament i tot era nou, tampoc es
podia comptar moltes vegades amb els jugadors que tenies per diferents motius.
Si que hi havia molta il·lusió i ganes de competir i la gent acudia al camp i
als desplaçaments de l'equip. En els anys següents va haver una millora
considerable i fins i tot l'equip va pujar de categoria esportiva a Segona
Regional. En estos anys l'equip el formaven jugadors del poble i alguns
jugadors de Xàbia i Gata. L'entrenador en eixos anys va ser Elíes Garcia i es
feien unes temporades bones. Pujaren de categoria gràcies a eixe equip i a
Elíes.
Oficialment aleshores no hi havia
partides destinades a l'esport ni res semblant. La possible ajuda que va haver
fou d'indumentària esportiva i d'algun material puntual. La Directiva tenia
clar que els ingressos tenien que ser d'altres àmbits per què així era en
aquells temps. Ingressàvem de les quotes dels socis, la loteria que féiem totes
les setmanes, i quan es jugava el partit
al poble, també una rifa. Teníem una barra de bar xicoteta que servia beguda i
venia les rifes.
Eren els membres de la Directiva
anterior a la meua, la Directiva en la qual vaig estar i altres persones que
jugaven al futbol. Buscàvem sempre federar l'equip, tirar endavant i no parar.
La il·lusió dels primers temps quan te'n vas a València amb les fitxes dels
jugadors per a donar-los d'alta, era meravellós, no et dolia posar el cotxe per
anar ací i allà. Tots anàvem a una. Uns estàvem darrere del bar, altres duien
la roba a llavar. Amb els anys les circumstàncies canvien i ú es desgasta. Fins
i tot quan anàvem als desplaçaments ens acompanyaven les dones i les nóvies.
L'autobús anava sempre ple i de tornada ens aturàvem a berenar en un
restaurant. Hi havia molt bon ambient entre nosaltres, bona convivència.
El Poble Nou de Benitatxell, dilluns 10 de març de 2025.
(En aquest escrit
s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar
millor els noms de persona)
*Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996, ”Blog” digital “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de Josep Antoni Vallés anys 2009 i 2011, i l'arxiu personal.
*Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/
