Per Francesc Buïgues Bolufer
L'altre dia ben original era la Festa
dels Fadrins. La protagonitzaven els joves que entraven en quintes per anar a
fer el “servei militar obligatori”. Eixe dia eixien pel poble acompanyats d'un
músic que tocava l'acordió i entraven a les cases enfarinant a les xiques.
Aquestes es mostraven com a provocació i després s'amagaven, i els joves les
buscaven fins posar-los farina a la cara. No sempre les trobaven. Darrere dels
quintos anava una colla de xiquets seguint la diversió. L'any 1945 el rector
Sanz li va donar el perfil religiós quedant com el dia de Sant Lluís.
Les Festes de la Rosa i les Patronals de
Sta. Mª Magdalena no tenien llibres ni llibrets fins les darreries dels anys
60. En aquests anys per les Patronals s'editava algun fullet, no tots els anys,
i és a comptar dels 70 quan s'editen llibres però tampoc tots els anys. Les
Festes de la Rosa no tenien llibrets fins l'any 1980 o pot ser el 1981 quan es
va fer el millor realitzat fins ara i que en aquest “blog” el teniu complet en
la data de maig 2011.
Les Festes de la Rosa de l'any 1979
tingueren unes particularitats que fins aleshores no havien existit. Feia just
un mes de les primeres eleccions democràtiques municipals que originaren una
Corporació nova elegida pel poble. Estàvem en plena transició política i la
gent, sobretot els joves, volien més
obertura social després dels quaranta anys de dictadura. L'Ajuntament va
destinar més diners a les festes dels habituals i va haver molta participació
dels poblers i pobleres. Per primera vegada ixiren joves festeres, aquelles que
els corresponia ser-ho a les festes de la Magdalena d'eixe any. Els festers de
la Rosa s'elegien en finalitzar l'any anterior. La decisió de qui serien els
festers probablement la prenia l'Ajuntament o els mateixos festers ixents. En
finalitzar la processó del diumenge de la Rosa, els festers anaven per les
cases dels homes que serien festers l'any vinent i els lliuraven una rosa. Fins
l'any 1980 eren homes voluntaris i es va fer així, a comptar de l'any 1981
foren festers els “quintos”.
Carrer Pou adornat amb pintura i cartell en Valencià. Diumenge de la Rosa, 6 de maig 1979 (Francesc Buïgues).
Eixe any 1979, la llengua del poble, el Valencià, prohibit en els últims 270 anys, apareixia en alguns cartells dels carrers que s'havien adornat divendres, la vespra de la festa, ja que es donaven uns premis als carrers més bonics. També per primera vegada es penjaren senyeres del País Valencià i es va imprimir un full senzill amb la programació dels actes en Valencià.
El dilluns dia de Sant Pancràs,
l'Alcalde de la festa va ordenar que els homes es disfressaren de dones i les
dones d'home, aquestes amb pantalons, jupetí, puro i barret dels anys
cinquanta. Així va ser i l'ambient de festa que va començar poc després de les
quatre de la vesprada, finalitzava passades les set i mitja. Va ser un gran dia
de disfresses.
Pepe Vidal, la dona, Miguel i la dona Pepita en primer lloc. Sant Pancraç 7-5-1979 (Juan D. Cervera).*FONTS DOCUMENTALS:
-Historia del
Poble Nou de Benitachell. Vicente Garcia i Juan Bautista Pedrós.1976.
-Fiestas de la
Rosa. Benitachell. Mayo 1981.
-El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975. Josep Cano Torres. 2015.
-”Blog” digital
“Històries i records al Poble Nou de Benitatxell”. Josep Antoni Vallés. 2009,
2010 i 2011.
-Les Festes de
la Rosa. LAMARINAALTA.COM 25-5-2025.
-Arxiu propi.
Maig 1979.
*AGRAÏMENTS:
Pepa Pastor Andrés (Festera l'any 1979).
*FOTOGRAFIES:
Vicent Ferrer Ferrer, Juan Domingo Cervera Cervera, Francesc Buïgues Bolufer i
Llibre de festes de Sta. Mª Magdalena 2002.
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/



.jpg)

No hay comentarios:
Publicar un comentario