UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (i 7)

 Per Francesc Buïgues Bolufer

........................................................................

 El camp de La Font. 27 d'abril 1986. (F. Buïgues).

ENTREVISTA a Joaquín Pascual Gilabert (El Poble Nou de Benitatxell, 1950).

Primer entrenador de l'Agrupació Deportiva Benitatxell en competició oficial.

         

Joaquin Pascual a l'esquerra en l'entrevista.

              

Quede amb Ximo un dilluns de vesprada del mes de març, després d'explicar-li dies abans que volia entrevistar-lo, sol·licitud que el va sorprendre inicialment però a la qual va accedir amablement.

 Com varen ser els orígens de l'Agrupació Deportiva Benitatxell?

Era l'any 1977 i en aquells moments ja hi havia gent voluntària per a crear el club. Va haver una primera Directiva que ho va intentar però no ho va poder aconseguir. Després ho va continuar Antonio Martínez (de la Clesa) que va buscar un grup de deu o dotze persones per a que treballaren en la consecució d'un equip. Esta Directiva en la que jo estava va començar amb molta il·lusió i un dels primers objectius de tindre un equip el varem aconseguir. Per a donar-li més rellevància al futbol de cara a la gent del poble, en la inauguració del camp buscàvem un equip de prestigi del País Valencià, després de moltes gestions aconseguirem dur l'Hèrcules Juvenil i el partit es va jugar per les festes de la Magdalena de l'any 1978. També en aquells moments estàvem amb les gestions de federar l'Agrupació la qual ja va jugar oficialment la temporada 1978-79. El primer partit el jugarem al poble contra el Parcent i el perdérem.

 Per què la seua inclinació pel futbol?

No ho sé realment. Pense que va ser per la influència de les persones que estaven en la Directiva. Necessitàvem un entrenador i no trobàvem a ningú i tampoc ningú volia presentar-se i em designaren a mi. Era una activitat que desconeixia, no tenia experiència però al final vaig acceptar per què hi havia que tirar endavant.

 Qui formaren la primera i segona Directives?

En la primera estava de president Pepe Torres Gilabert (l'Alcalde) i altres veterans que jugaven partits amistosos contra Xàbia, Teulada i altres equips de la comarca. La segona temporada va ser quan l'equip ja estava preparat amb un nom, escut, més de cent socis, federat i tot allò necessari per a competir. En estos moments va ser quan Antonio Martínez com he dit adés va buscar gent entre les quals vaig estar jo per a una nova Directiva. Ell va ser el president, de secretari estava Antonio Devesa Llobell (Felip) i de tresorer Alejandro Guirado.

El tercer any d'existència de l'A.D. Benitatxell i segona en competició oficial va continuar la mateixa Directiva on jo estava com a vocal però ja no vaig continuar d'entrenador. Hem va substituir un entrenador de Xàbia, Burguete.

La Directiva es reunia crec que els dimarts sobretot per al control de la recaptació setmanal de la loteria i del repartiment de la loteria que es sortejava eixa setmana. També s'acordava qui acompanyava de la Directiva a l'equip en els desplaçaments. També féiem un contracte verbal per al transport de l'equip en els desplaçaments amb els autobusos de Ramiro de Teulada. Li comunicaven els desplaçaments i ell ens comunicava el cost el qual anàvem pagant-lo tot i que a vegades finalitzava la temporada i encara deviem diners, però sempre es va acabar pagant tot. Si no hi havia res urgent, aquestes eren les reunions.

No recorde bé el temps que va estar Antonio Martínez de president, si sé que el va substituir en els anys següents Jaime Martínez (mobles Martínez de Benissa) i  Pepe Morell (el Pedreguero).

 Com eren els entrenaments i quins dies els féieu?

Entrenàvem dos dies a la setmana per la vesprada-nit per què cadascú tenia la seua faena i fins que no acabàvem de treballar no podíem baixar a la Font a entrenar. Sempre s'acabava tard i a l'hivern quan el dia era curt acabàvem fosc. El llum la instal·larem per als dies curts per què a l'hivern no podíem quasi entrenar. Nosaltres els de la Directiva buscarem quatre pals de fusta i els muntarem, férem uns clots i els omplirem de formigó, després vingueren els electricistes del moment que eren Antonio Marqués (el Llumero) i Vicente Borrell, els quals instal·laren la part elèctrica. Jo vaig estar d'entrenador la temporada 1978-79, primera en competició oficial i la següent va vindre l'entrenador Burguete, exjugador del Xàbia, que va entrenar almenys els dos anys següents on l'equip va millorar els resultats i la Directiva estava contenta amb ell tot i que no li podia pagar molt per què de diners en tenia pocs.

Dels resultats esportius he de dir que el primer any no foren bons per què era el començament i tot era nou, tampoc es podia comptar moltes vegades amb els jugadors que tenies per diferents motius. Si que hi havia molta il·lusió i ganes de competir i la gent acudia al camp i als desplaçaments de l'equip. En els anys següents va haver una millora considerable i fins i tot l'equip va pujar de categoria esportiva a Segona Regional. En estos anys l'equip el formaven jugadors del poble i alguns jugadors de Xàbia i Gata. L'entrenador en eixos anys va ser Elíes Garcia i es feien unes temporades bones. Pujaren de categoria gràcies a eixe equip i a Elíes.

 L'Ajuntament quina col·laboració tenia en aquestos inicis?

Oficialment aleshores no hi havia partides destinades a l'esport ni res semblant. La possible ajuda que va haver fou d'indumentària esportiva i d'algun material puntual. La Directiva tenia clar que els ingressos tenien que ser d'altres àmbits per què així era en aquells temps. Ingressàvem de les quotes dels socis, la loteria que féiem totes les setmanes,  i quan es jugava el partit al poble, també una rifa. Teníem una barra de bar xicoteta que servia beguda i venia les rifes.

 Quines foren les persones de la teua edat i més majors que tu, implicades amb el futbol que  lluitaren per tindre un camp?

Eren els membres de la Directiva anterior a la meua, la Directiva en la qual vaig estar i altres persones que jugaven al futbol. Buscàvem sempre federar l'equip, tirar endavant i no parar. La il·lusió dels primers temps quan te'n vas a València amb les fitxes dels jugadors per a donar-los d'alta, era meravellós, no et dolia posar el cotxe per anar ací i allà. Tots anàvem a una. Uns estàvem darrere del bar, altres duien la roba a llavar. Amb els anys les circumstàncies canvien i ú es desgasta. Fins i tot quan anàvem als desplaçaments ens acompanyaven les dones i les nóvies. L'autobús anava sempre ple i de tornada ens aturàvem a berenar en un restaurant. Hi havia molt bon ambient entre nosaltres, bona convivència.

 Gràcies pel temps que ens has dedicat.

El Poble Nou de Benitatxell, dilluns 10 de març de 2025.

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

 *Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

 *Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996, ”Blog” digital “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de Josep Antoni Vallés anys 2009 i 2011, i  l'arxiu personal.

 *Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

                     http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                     Blog de José Antonio Vallés llopis