domingo, 20 de febrero de 2011

EL MESTRE VICENTE FERRER SUCH

Quan vaig començar amb aquest blog no tenia massa clar com volia fer-ho. Such va ser la primera persona a qui vaig informar perquè em donara parer sobre la tasca iniciada. Com a mestre encara tenia moltes coses que ensenyar i puc assegurar que l'experiència, en el seu cas, era un valor que jo havia d'aprofitar. Els consells sempre van ser encertats i de gran ajuda.

Sempre que tenia un dubte recorria a Such. Tenia un cap prodigiós. Era capaç de recordar noms i cognoms de tots els alumnes que havia tingut. Et contava les històries passades amb tot detall, tant que et semblava haver-les viscudes tu mateix. Els darrers anys vaig mantenir amb ell una profitosa relació via email. Els seus coneixements eren molts, la seua memòria d'elefant i a més, el seu bon humor..., ara si de veres era bo en alguna cosa era expressant per escrit el que volia dir. La correcció dels seus textos, ja foren en valencià o castellà, era exquisida.

Rellegint els correus que em va enviar, veig que Such va ser mestre de molts xiquets i company de molts mestres, però que la seua història amb l'escola va començar mol abans, quan era xiquet i alumne. Són moltes les històries que em va contar de quan, de menut, anava a l'escola. M'agradaria reproduir algunes de les seues paraules, tretes dels emails, que segur que portaran bons records als seus contemporanis i ens il·lustraran a aquells que no vam conéixer aquells anys.

Vicente Ferrer Such va començar, allà per l'any 1950, a “l'escola dels cagons” . Era una escoleta que no estava subvencionada per l'estat. Es podia anar fins els sis anys, pagant, clar. Ho recordava així en un correu:

Jo vaig anar a l'escola de "La ti Pepa els cagons" a sa casa, al costat de la de Pepe l'Ordinari. No sé què feiem allí. Només recorde que "els més espavilats" eixiem sabent l'abecedari (Sols que a la "g" li deiem "gue")i també aquestos versets:

Bendita sea tu puresa
y eternamente lo sea
pues todo un Dios se recrea
en tan grasiosa bellesa
a ti celestial prinsesa
Virgen Sagrada María

te ofresco en este día
alma, vida y corasón.

Míranos con compasión
No nos dejes madre mía.

Supose que resariem molt, també.
Ja més recent era mestra dels "cagons" MªTeresa "la Lloca", a la placeta de l'Esglèsia.”

Amb la seua germana a les primeries dels anys 50, quan va començar a l'escola dels cagons.


Al 1952 va començar estudis a les Escoles Nacionals del poble. El seu primer mestre va ser “Don José” i així recordava ell aquells primers anys d'escola:

Sí, els genolls els portaven més de quatre plens de "corfes" dels bacs, jocs i bregues. Si afegeixes que a l'escola tots el dies n'hi havia un bon grapat "a l'aigua", que així anomenavem al càstig agenollats, moltes voltes tot el temps de l'esplai per les raons més inversemblants....pots pensar les poques ganes de agenollar-nos a missa que ens van quedar als "xiquets del franquisme".
A mi mateix em va castigar D. José perquè un "moniato" li va dir que havía furtat albercocs d'un albercoquer de "Pepe l'Amo" que hi havia al costat mateix del pati de l'escola, quan el que vaig fer era plegar una fruita de terra i dibuixar-la punxant amb un palet. Que els grans es feien el amos del pati y els menuts no podiem jugar. I ho recorde encara per la injustícia i la meua impotència davant d'ella.
Una volta vaig anar a dir-li no sé quina cosa i em va contestar, sense escoltarme.."Estic de tu hasta la coroneta". Si jo li havera pogut fer escriure mil voltes "no hablaré valenciano en clase"...haveres vist.”

En una ocasió li vaig demanar informació sobre les classes que impartia el Sergent Femenía. Havia sentit parlar d'ell i buscava més informació poder fer una entrada al blog sobre aquest home. Such em va escriure:

Pels anys 50, potser des d'abans, hi havia al Poble, a més de les Escoles Nacionals, una "de repàs" amb molt de pes: La del Sergent Femenía (represaliat). Estava a la "Placeta d'Hernández". La casa que avui es de la viuda de Benito.
Donava classe, tant de repàs, als nens de les escoles, com al majors, de nit.
Un nivell molt alt. Recorde que amb 9 anys feia: regla de 3 composta, interés, repartiments proporcionals...
Encara em sona la cançoneta: "Adentro, adentro, l'escola del sargento".”



Poc després es va crear la primera Acadèmia de Batxillerat i Such va participar en la primera promoció amb bons resultats.

L’any 1.956 es creà al poble la primera acadèmia destinada a estudis de Batxillerat, amb professorat fix, molt preparat i competent, com sol ser-ho el del poble:
Gregorio Llorca Barceló. Cura: Lengua Española, Literatura, Latín, Religión

Salvador Más Carrió. Mestre nascut a Benidoleig: Geografia, Historia, Naturals...
Josefa Bolufer Bolufer. Mestra del poble: Matemàtiques, Francés......

Començaren "ingrés i primer" 4 alumnes: Juan Colomer Gilabert (de l'alcalde). Andrés Bañuls Pineda (fill de G. Civil) José Salort Gil (fill del sergent de la G.Civil) i Vicente Ferrer Such “

Al curs següent i l'altre augmenta l'alumnat. Bé procedent d'altres acadèmies: Pedro Pascual Ivars, José García Vidal, Amparo Ferrando, filla del Secretari.... o noves incorporacions: José Torres Gilabert, José García Crespo (qepd) Pepita García Gilabert (d'Azaña) Vicente Luis Pastor (canyero) i altres. No me'n recorde de més.
Van haver baixes. Alguna per ajudar el pare, altres per trasllat. “

Després es va incorporar a l'Acadèmia Sta. Anna d'Ondara. Va superar el Batxillerat amb èxit. A la foto quan Vicente Ferrer Such va anar a examinar-se a Alcoi amb un grup d'alumnes d'Ondara i voltants.

A la venda Margarida amb l'autobús del “Zurdo” a l'any 1957 que els va portar a fer els examens a Alcoi. Els alumnes d'Ondara i el Verger, entre ells el mestre Such al centre, vestit de negre i al costat d'un amb la camisa blanca. A la dreta, amb ulleres de sol i calb, D. José Moncho, director de l'Acadèmia Santa Anna d'Ondara i després primer alcalde de la democràcia amb el PSOE. A la seua dreta el mestre D. Salvador Más Carrió “L'home va descobrir que jo era "un talent" i no el vaig decebre”.

A partir d'aquest punt és poc el que puc dir. Sols algunes notes aïllades sobre la seua vida. Supose que va ser mestre abans que quinto, el dia de la seua jubilació ens va dir: “fa molts anys que sóc mestre, fa tant que, quan vaig començar, recorde que el cabo Finisterre encara era soldat ras”. Però també va entrar en quintes i va anar de festa a la Granadella, com era el costum.

A la Granadella també anaven els quintos i els que ho serien l´any vinent. Solien portar de cuiner al Ti Eduardo Torra, pare de Constantina. Recorde el desorganitzat any "d'abans de quinto", vaig deixar escrits la paret de les "ruines" crec del cuartel, on ens quedàvem:


“Mentres estiguem ací

nostra consigna és patir

passem de l'aire i el vi,

burrera, vi i poc dormir.”


I la cançoneta modificada:

"Ya se van los quintos, madre

ya se van los quintos a la Granadella

unos porten el conill

i altres porten la paella"

Al 1962 amb la seua família i uns amics de Barcelona.

En la meua època d'interí vaig coincidir a Altea amb una mestra que, en assabentar-se que era del Poble Nou, em va preguntar per un company que era del meu poble i que ella havia tingut, no sé a quin col·legi, pot ser fora a Xàbia. D'ell recordava que li deien Vicent i que tenia gran facilitat per fer versets. Aquesta era una gran qualitat de Such, no hi havia festa que no acabara amb uns versets seus que havia improvisat en un moment. Nosaltres de vegades li diem que era una llàstima que no els publicara. Pot ser ara fóra el moment. Si Such recollira tot el que va escriure al llarg de la seua vida, li sobraria per a escriure, no un llibre, mig centenar. Hi hauria poemes, contes, històries reals i, fins i tot, tractats de llengua.

Al 1975 va tornar, ara com mestre, al seu poble. Es va fer càrrec del curs de quart de primària. Ho recorde bé, era el meu curs. Després molts més alumnes van passar per les seues classes fins que es va jubilar, 31 anys més tard, el 2006.

I a partir d'aquest moment vull deixar que vosaltres continueu la història. Segur que són moltes les anècdotes i records que podríeu contar de la vostra convivència amb Such. Us convide a tots: alumnes, companys, amics i familiars, a que les doneu a conéixer en els comentaris que podeu fer a aquesta entrada. Aquest és un article inacabat que m'agradaria completar amb la vostra col·laboració. Moltes gràcies.

Al mestre Vicente Ferrer Such (qepd), sempre en el record.


José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

No hay comentarios:

Publicar un comentario