EL CONTE DEL LLOP I LA RABOSETA

Des de l'escola hem demanat, en diverses ocasions, la participació dels iaios i iaies de l'alumnat per què ens conten aquelles històries que els seus majors ja els havien contat quan ells eren menuts. Sempre han participat molt gustosament i l'experiència ha estat positiva. Aquest conte del llop i la raboseta el va contar María Gilabert, mare de la nostra companya Vicenta, en una d'aquestes sessions durant el curs 2007-2008.


Això eren una volta un llop i una raboseta. El llop vivia passant el Tossal Gros, ja en terme de Gata, i la raboseta vivia a l'ombria, baix de les penyetes, on ara diuen els Calistros. El llop baixava per terra Soler i la raboseta venia per l'Assegador i els dos s'ajuntaven a una caseta que deien del ti Pep Merda Pura. Allí l'home tenia una bacorera que apreciava molt, perquè sempre donava bacores per Sant Joan, com deu ser. El llop i la raboseta, coneixedors d'aquest fet, no deixaven passar l'ocasió i quan s'apropava la festa s'ajuntaven a menjar bacores.
Una nit es van trobar els dos a la bacorera i el llob va pujar dalt, mentre la rabosa, que estava més espavilada, esperava baix. De repent s'alça una tempesta de trons i llamps i la raboseta des de baix, quan llampava, li deia al llop:
- Ara enllumena- i el llop aprofitava i collia les bacores que podia i li les donava a la raboseta.
El ti Pep, que va sentir veus per fora, ràpidament es va adonar que estaven furtant-li les bacores. Va agafar un bon garrot que guardava per a aquestes ocasions i va eixir corrent cap a la bacorera. La rabosa en veure'l es va amagar darrere unes brosses i el ti Pep la va malprendre a garrotades amb el llop. La raboseta, quan llampava, repetia:
- No enllumenes tant, no enllumenes tant!-
Cada vegada que caia un llamp el ti Pep veia on estava el llop i garrotada que li soltava. La rabosa, que ja tenia les butxaques plenes de bacores, va fugir cap a l'ombria mentre que el llob se'n va anar esclafint-se els dits cap al Tossal Gros.
Va passar el temps, s'apropaven les festes de Nadal i el llop li va dir a la rabosa:
- Què mal estem raboseta! És quasi Nadal i a totes les cases fan bones olles, bunyols, de tot, i nosaltres no tenim res.
- Però, si vols, ara quan vinga la festa anirem a Gata, a casa del ti Pepe l'Om, - diu la raboseta- jo entraré per la xemeneia i tu aniràs al campanar i tocaràs les campanes per donar l'avís d'un incendi.
I així ho van fer. En arribar a Gata el llop es va dirigir al campanar i va començar a tocar a foc per què tots acudiren a sufocar-lo. Mentre la raboseta va entrar a casa del ti Pepe l'Om i va escarbar per la cuina, va obrir els calderos i va començar a menjar.
Els homes van arribar a l'església i, en veure que no hi havia foc i que havia segut un engany, van pujar al campanar i en trobar-se el llop allí van començar a bastonades amb ell. El pobre llop no va tindre més remei que fugir corrent. Després tornaren a les seues cases i la rabosa, que estava ben espavilada, es va omplir les butxaques de pilotes dolces i salades i va fugir cap a l'ombria.
El llop, abatut i cansat, després de la pallissa que havia rebut va seguir el camí de la rabosa, però baldat com estava, a penes podia caminar i anava dient:

"Raboseta altera, altera,
farta d'ous i caballera,
les pilotes del ti Pepe l'Om,
a la llomera."

Perquè li havien pegat prou i li feia mal el llom. Així va arribar el llop al poble sense haver provat les pilotes i repetint:

“Raboseta altera, altera,
farta d'ous i caballera,
les pilotes del ti Pepe l'Om,
a la llomera.”

I conte fora
que vaja en bona hora,
i conte dins
que piquen els teuladins.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/