lunes, 4 de mayo de 2009

FESTES DE SANT PANCRAÇ ALS 50 (PART II)

Vull aprofitar que estem de ple en les festes de la Rosa per fer un altra entrega sobre els primers anys de la festa de Sant Pancraç. L'alcalde elegit sols per aquest dia, després de la missa, donava l'ordre de com havien d'anar “disfressats”. No eren vestimentes massa elaborades: un barret, un mocador, un davantal... distingien els participants. Hui en dia l'alcalde de Sant Pancraç continua donant les consignes de la festa, però la veritat és que la gent no fa massa cas i s'ha convertit en un Carnestoltes a deshora, amb disfresses molt elaborades i variades. Potser hauriem de plantejar-nos tornar als costums antics, així aconseguiriem una festa autèntica i diferenciada de la resta.


En els primers anys de la festa no pot faltar alguna referència a la quadrilla del sarment. Toca la pandereta Vicent Martínez de la quadrilla del Sarment. El de la seua esquerra és Paco Buigues, darrere Vicent Ferrer i a la seua dreta sembla el "Moreno Capella". El que està a la reixa és "Quiquet" i al fons el ti Boquilla". Els altres vols deixe per a vosaltres.


Grup d'amigues a la Venta al 1954. La consigna per a les dones, el davantal.


Pepe i Vicenta l'Ordinari amb un grupet d'amics participen amb una “carrossa” de l'època.


Detall de la mateixa.


Al carrer Major amb mantó al 1955.


A la caseta abans d'eixir a la festa a finals dels 50. Amb la flor i el mocador al cap.


Grup d'amigues amb la flor i el mantó.


Al centre la dona del metge acompanyada per Pepica i Elvira.


A cavall de l'animal, també ells participaven de la festa.


Un altra a cavall.

domingo, 3 de mayo de 2009

FESTES DE LA ROSA: LA PROCESSÓ ALS 60.

La festa era organitzada antigament per un majoral i dos clavaris, junt a tres clavariesses. Encara que fa anys que els festers són els que organitzen la festa, el majoral i els seus clavaris i clavariesses encara participen dels actes litúrgics.
El diumenge de la Rosa per la vesprada teniem i tenim la processó a la Mare de Déu del Roser. En acabar tota le gent espera a l'església on es canten els gojos a la Santíssima Verge del Roser i es celebra el sorteig dels rosaris: dotze pels homes i uns altres tants per a les dones.


Grup a la processò a finals dels 60. Podem comprovar que ja per aquells anys erem poc donats a portar ciri, per a què amb el ventet que fa!


L'alcalde Francisco Pastor Bolufer i part del consistori: Francisco, Juan i Vicente. Processó al 1967.


Clavaris i clavariesses al 1989. La imatge de la Verge no és l'original, perduda durant la Guerra Civil, aquesta data de 1940-41.

sábado, 2 de mayo de 2009

LES FESTES DE LA ROSA ALS 70: EL PA BENEÏT .

És costum al Poble Nou de Benitatxell celebrar, el primer diumenge de maig, les festes en honor a la Mare de Déu del Roser. És en aquest diumenge que es reparteixen els pans després de missa major.
La comitiva de xiquets i xiquetes els porten a l'església per ser beneïts: els xiquets amb les posts al cap, les xiquetes amb cistelles. Després els tallen i preparen per al repartiment que comença quan acaba la missa.
El moment més especial és quan baixen els xiquets i xiquetes pel carrer de l'Església amb els pans trossejats i acompanyats de festers i festeres, amb la banda de música i obrint-se pas entre la gent. Molts s'apropen a agafar-ne un tros per donar el seu aprovat. Els mes afortunats els xiquets i xiquetes de la comitiva que no paren de menjar.
Després un moment d'espera a casa fins que arriba el fester o la festera a omplir-te el plat.


La comitiva de xiquets amb les posts al cap i els pans adornats amb roses abans de trossejar-los.


Durant el repartiment. El meu quinto "Rubio" o "Roget" i algunes xiques amb les cistelles. Supose que identifiqueu el lloc, estan davant de la tenda de Toni "Juana".

martes, 28 de abril de 2009

ELS ESMORZARS A LA GRANADELLA

Més histories de la Granadella. Els més vells conten que no havien de patir pel dinar. Un hora abans treien una barca a la mar i, sense arribar ni al Morro Castell, calaven uns metres de xarxa, esperaven uns minuts i la plegaven plena de peixos. Després, segons el peix i els ingredients que disposaven, es decidien per l'arròs, el fregit o el cruet.
Recorde els esmorzars dels diumenges a la cova de les barques. Els homes compartien peix, embotits i pa que banyaven amb els millors vins de la terra. Ja amb la panxa plena i amb l'efecte del vi els eixia la vena artística i s'animaven en cançons i crits de “¡Visca la Granadella!” que se sentien a tota la cala, gràcies a les seues condicions sonores.
(Fotos cedides per Elena)


Anys 60. Pepe el Fuster, Pepe de Josefina, Pepe el Blanquet i els seus fills Pepe i Julian entre altres, amb la pesca del dia.


I per calmar la gana que millor que un bon cruet amb peix acabat d'agarrar.


Pepe el Fuster torna a casa amb els aparells de pesca.

jueves, 23 de abril de 2009

LES COMUNIONS

Arriben les comunions i no vull deixar passar l'oportunitat de publicar unes fotos al respecte. Espere que els visitants del blog em feu arribar més material per a poder fer alguna publicació més sobre aquest tema. Ho deixe en les vostres mans.
Les comunions són un moment especial en la vida dels xiquets i les xiquetes. Frases com "ja vas a comulgar" o "tu ja has comulgat", no indiquen més que el pas de la infancia a l'adolescència. Esperem que a partir d'aquest moment es comporten com adults. Potser abans fora així, però ara no hi ha cap dubte que el xiquet continua sent xiquet durant uns anys més, tal vegada massa anys.

En les primeres fotos apareix el rector Vicente García Morant, coautor del primer llibre sobre la història del poble.


Xiquets i xiquetes que val comulgar l'any 1975.


Xiquets i xiquetes de les comunions de 1976.


La meua primera comunió (1975).


Felipe Devesa al 1976.


Paco Buigues en la seua primera comunió el 1971. El rector és Francisco Llopis Blasco, fins fa poc el rector de Moraira.




Comunions als anys 50. El "Largo" pren la comunió de la má del rector Gregorio Llorca Barceló.

domingo, 19 de abril de 2009

XIQUETS DE PANTALONS CURTS

Era costum, fins ben entrats els anys 60, que els xiquets vestiren amb els pantalons curts i els calcetins ben alts. Deixaven els genolls a l'aire, sense cap protecció, així que els que no els tenien pelats, els portaven morats. Això si, encara que el xiquet patira fred i semblara un Crist, era una mesura molt rentable econòmicament. Si no pregunteu als pares i les mares que tenen xiquets menors de deu anys. Els pantalons de camal llarg eren el símbol que un xiquet havia deixat de ser xiquet.


La ti Paulina amb un grup de xiquets i xiquetes als anys 60.



Els més menuts amb pantalons curts. Anys 60.


Juanito i Pepita al C/ La Venta. Any 1935.

miércoles, 15 de abril de 2009

TREBALL MANUFACTURER ALS 60: LA CONFECCIÓ DE BORSES DE PLÀSTIC

El Poble Nou de Benitatxell es va convertir allà pels anys 50 i 60 en punt de referència a la nostra comarca pel que fa a l treball manufacturer. La producció de borses de plàstic va substituir el treball de la llata i la confecció de barrets de palma. Vicente Colau, Miguel Catalá, Magdalena “la Viuda”, la família “Felip” o Gavica van ser alguns d'aquestos primers empresaris al poble.


Maria “Felip”, Pedro, Josefina, Serafina, Pepe, María i alguns més en la confecció de borses de plàstic. Al fons els rotllos de plàstic.


Francisco “Caullà” i Toni “Monica” en la confecció. Al fons els culs de cartró premsat utilitzats en les borses.