ESTAMPETES DE
PRIMERA COMUNIÓ
DELS XIQUETS I XIQUETES DEL POBLE NOU DE BENITATXELL (2)
Dels anys 30 fins els anys 70 del segle
XX
Francesc Buïgues
Bolufer
DÈCADA DEL 50
En passar els anys els documents antics adquirixen una importància que en el seu moment no tenien. Això és per que ens donen informació de la seua època i reflecteixen com era la societat del moment. Les estampetes en son un exemple.
Com eren les Comunions abans?
Els xiquets prenien la Comunió cap a les 10 del matí d'un
diumenge dels mesos d'abril, maig o juny. No hi havia banda de música, tot i
que la il·lusió i la solemnitat de la festa religiosa podia ser suficient per a
que l'efemèride es convertira en un gran dia. Quan eixien de missa, els pares
amb el xiquet o xiqueta que acabava de combregar, els germanets i els iaios
anaven a casa on estava la taula parada amb dolços i beguda. Sabem que l'any
1913 a casa del xiquet Gabriel Marqués Pascual ho celebraren amb mona, rotllos
i xocolate, tot fet a casa. A vegades s'afegien a la festa les ties i algun
cosinet del xiquet. Quan es fea l'hora de dinar les persones que no eren de la
casa se n'anaven a dinar a la seua. Així va continuar en les dècades posteriors
del segle XX. La beguda era anís, mistela i conyac i els dolços, a banda dels
esmentats abans, també podien ser una tortada, pastissets de moniato i un
bescuit casolans. Aquesta costum va continuar fins mitjan dècada dels anys 60.
Abans, l'any 1956 ja hi havia alguna família que fea un dinar per als familiars
a sa casa i aproximadament l'any 1962 també una família va fer un dinar al
Cinema Cervera, tot i que açò no era el normal. A la segona mitat de la dècada
dels 60 i en els anys 70 ja era general fer un dinar per als familiars i per la
quantitat de persones, ja es tenia que celebrar en un magatzem, una cambra gran
i alguna vegada al Cinema Cervera. Els veïns i coneguts que tenien una planta
baixa-magatzem la cedien per al dinar, i una de les persones que moltes vegades
buscaven per a ajudar en la seua preparació culinària era Anitin Pascual, una
dona del poble llesta i que cuinava bé. Els dinars constaven d'una entrada de
companatges (pernil, formatge i mortadel·la), primer plat que podia ser una
sopa, segon plat que podia ser pollastre rostit, les postres i beguda variada.
A finals de la dècada dels 70 els dinars començaren a celebrar-se als
restaurants i en la dècada dels 80 es va generalitzar aquesta costum i els
dinars d'una Comunió acabaren sent els mateixos que els dinars d'una boda.
Font: Informació oral i elaboració
pròpia.
Agraïments: Pura Bolufer Llobell (In
Memorian), Tonica Marqués Llobell i Serafina Bolufer Ferrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario