LA BANDA DE
CORNETES I TAMBORS “CÍRCULO JUVENIL PADRE PLÁCIDO”,
DEL POBLE
NOU DE BENITATXELL ( 2 )
( L'escrit
anterior es va publicar en aquest “Blog” l' 1 de febrer de 2015 )
Francesc
Buïgues Bolufer
A l'escrit
anterior em centrava en els dies inicials dels assajos des del 24 de juny de
1973, i en el dia de la inauguració de la Banda el 26 de desembre del mateix
any. Finalitzava dient que entre aquestes dues dates i les posteriors a la
inauguració, hi havia més esdeveniments que mereixien ser comentats i és el que
anem a fer. Però abans cal posar en el seu context els fets i explicar breument
com era el Poble Nou de l'any 1973.
Socialment
teniem quasi 40 anys de dictadura política i el poble, igual que l'Estat, patia
greus mancances. El poble era d'una estructura rural en decadència i als DNI
dels homes sempre figurava de professió “llaurador”, i al de les dones “Sus
labores”. Aquesta situació va originar una disminució de població en les
últimes dècades fins aproximadament els 1500 habitants d'aquell any. No hi
havia turisme tot i que aquest ja havia començat a entrar per Xàbia i Moraira,
amb la qual cosa molts llauradors començaren a treballar en la construcció de
xalets i la terra va continuar perdent el seu pes econòmic. Malgrat això, ningú
sabia ben bé com acabaria el nou fenomen del turisme i per descomptat, ningú
imaginava els canvis que ens durien primer en les dècades dels anys 80 i 90 del
segle passat i no cal dir els experimentats a comptar de l'any 2000.
El 1973 els
habitants del poble érem els de “tota la vida” i alguns castellans, immigrants
que havien vingut en la dècada dels 60. També hi havia algun estranger que
havia comprat i rehabilitat alguna caseta del terme, abandonades la majoria en
els 50 i 60 quan es va deixar d'escaldar el raïm per fer pansa.
No hi havia
aigua potable mi clavegueram tot i que just eixe any de 1973 s'iniciaren les
obres per a la seua instal·lació, igual que les de la millora dels edificis
escolars que encara eren els de l'època de la República, i altres
infraestructures que es construïren o es milloraren (escorxador, enllumenat
públic, empolat de carrers, dipòsit d'aigua, carretera a Moraira, ...).
Millores que en molts cassos foren possibles per la venda de la muntanya del
Puig de la Llorença, per què les subvencions o ajudes del moment eren escasses.
També hi
havia pocs televisors, electrodomèstics en general i cotxes. La gent anava a
peu, en bicicleta o moto. Això de viatjar per esbarjo o d'anar de restaurant no
existia. Encara hi havia pocs diners.
Tot açò
estava canviant per a millorar i és en aquest context que es pretén fer
realitat la formació d'una banda de música, però davant les mancances, es va
optar per constituir una Banda de cornetes i tambors, a l'estil de desfilades
militars i en imitació de les que existien en alguns pobles veïns.
El primer
acte públic de la Banda es va realitzar el 24 de juliol de 1973, al mes escàs
de començar els assajos i en les festes de la Magdalena, amb motiu de la visita
del procurador provincial a Corts (ara en diem diputat al Congrés) D. Pedro
Zaragoza Orts. L'actuació només es va poder fer amb tambors i tabalets. Com a
curiositat, dos dies abans l'alcalde Miguel Català va inaugurar la placa amb la
nova denominació del carrer “Padre Plácido”, fins aquell moment Miramar en la
denominació popular.
Els assajos
musicals els dirigia el Mestre Vicente Ivars Ferrer de Benissa, que davant la
quantitat d'aspirants a entrar a la Banda, es va buscar un reforç amb el
jovenet també de Benissa, Pepe Ciudad. La freqüència dels assajos variava, però
eren de dos a tres dies a la setmana i amb el temps, es va començar a estudiar
solfeig seriosament al local que la OJE (Organización Juvenil Española) tenia a
la planta baixa de l'Ajuntament, entrant a l'esquerra on abans havia estat un
habitatge dels mestres d'escola. Les desfilades les assajàvem amb Francisco
Pascual Devesa, a la caseta del Molí (actual aparcament de les escoles) o a la
caseta de baix del carrer València. En les cercaviles o desfilades de la Banda,
qui avisava amb la corneta el tipus de peça musical a tocar o el tipus de
desfilada a fer era Pepe Vidal. A vegades ocupava aquest lloc Jaime Pastor (De
Betriu).
Els
instruments musicals els constituïen timbals, tabalets, cornetes normals i
cornetes de clau que permetien més sons que les anteriors. De tots ells penjava
una bandereta roja amb l'escut del poble.
L'uniforme
constava d'una boina, unes manoples per als braços, un cordó que penjava del
muscle, camisa i jersei. Açò ens ho enviaren crec que des de Madrid per talles,
però els pantalons calia fer-los a mida, i el mes d'agost, als dos mesos de
començar els assajos, el sastre del poble Sebastià Montfort va començar a
prendre'ns mesura per a la seua confecció. L'uniforme ens va costar a cadascú
quasi 3000 ptes d'aquella època.
El dissabte
29 de setembre i després d'estar uns anys a la Parròquia, es va acomiadar del
poble el rector D. Francisco Llopis Blasco que el destinaren a Teulada. La gent
l'apreciava i la Banda va desfilar per primera vegada al complet però encara
sense l'uniforme. El recorregut va ser des de les escoles a l'Avda. D'Alacant
fins l'església, i després de la missa l'acompanyà la Banda i tot el poble fins
l'eixida cap a Teulada. Allí recorde que molts agarraren el cotxe fins Teulada
i la carretera es convertí en una processó de vehicles. El 6 d'octubre la Banda
va tornar a tocar pel poble per a donar-li la benvinguda al nou rector D.
Vicente Garcia Morant. Recorde que després de la desfilada ens férem una
cervesa al bar de “Pomera” que va ser curta per que televisaven el partit de
futbol Barça-Real Madrid i voliem vore'l. Va acabar amb un empat.
El Poble
Nou de Benitatxell, 4 de març de 2025.
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com
