HISTÒRIES I RECORDS AL POBLE NOU DE BENITATXELL

lunes, 22 de diciembre de 2025

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (3)

Per Francesc Buïgues Bolufer

.........................................................................

Consecució de la Copa Comarcal guanyada possiblement al Benidorm. Any 1957?.

DRETS: Francisco Garcia (De Serafina), Vicent Marqués (jugador veterà), Pepe (De Torra), Eduardo Buigues (pare de Constantina), José Femenia (El Tresorer?), Guillem Gilabert (el Rector), Pepe Català (Bassora), Antonio Pastor (el Secretari), Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Francisco Garcia Marqués (Casa de Lluca), Vicente Garcia (Azanya), Ambrosio Bolufer i Vicente Devesa (Vesa).

APONNATS: Pepe Pascual (el Fusteret), Jaime (el Frare), Pepe Pascual Picazo (home de Marina), Pepe Ferrer, Sebastianet Pastor Català (De l'Hostal) i Pepe Llobell (pare de Quico).

........................................................................

ENTREVISTA a Guillem Gilabert i Llobell (El Poble Nou de Benitatxell, 1939)

Jugador de l'A.D. Benitatxell en els anys 50

Guillem Gilabert i Llobell.

Quede amb Guillem un dilluns de vesprada del mes de maig a la seua caseta de l'Alcassar, després d'explicar-li setmanes abans que volia entrevistar-lo per a completar un escrit que estava preparant, i allí en la seua llar em va rebre amablement.

Conservar la memòria oral d'un poble és fonamental si volem que no es perda en el temps, tot i que aquest a vegades erosione els records de les persones al passar els anys.

Com va començar el fútbol al poble?

Era l'any 1951 i tot va començar per l'amistat que tenia el rector del poble Pascual Calafat i el metge Manuel Vallalta. El primer era molt aficionat al futbol i el segon tenia tres fills que jugaven al futbol. Siga en el bar o en el carrer, varen parlar de llogar un bancal per a jugar. Ací els bancals eren menuts però n'hi havia algun prop del poble que era bo, el bancal del Pou del Ti Joan “De l'Era”. S'ajuntaren el rector, el metge Vallalta i el regidor Jesús Picazo i anaren a parlar amb el Ti Joan que vivia al costat de ma casa . Jo en aquells moments estava allí i recorde que començaren el tracte per a que els deixara el bancal i pagar uns diners a l'any. Li digueren que la gent i el poble volia un camp i el Ti Joan no s'ho va pensar massa i feren tracte i allí va començar tot. El bancal estava plantat de blat a l'espera de plantar ceps.

Els primers que començaren a jugar eren uns veterans que en temps de la guerra del 36 o abans jugaven en un descampat que havia al poble, no ho sé ben bé això. Eren Desiderio Pascual, Quico “De la Casa de Lluca” i Vicent Marqués (família d'Ambrosio Cervera “del cine”). Estos ensenyaren a jugar al futbol als més joves que eren el meu germà Pepe, Pepe “el Cabrero”, els fills del metge Vallalta, Juan Llobell (fill del mestre Vicente) i altres. Llevaren el blat i aplanaren el bacal; les porteries les feren dels pals de la llum que tots no tenien la fusta igual. Els primers anys quan el poble jugava contra Teulada o Gata el rector Pascual feia vindre de Benissa a tres jóvens que estaven al seminari i que jugaven molt bé i reforçaven l'equip del poble.

Per què es va tardar sis anys en inaugurar-se el camp?

Els primers anys es jugava com s'havia quedat el camp en els inicis i després es va comprar el bancal, es posaren porteries noves i es va fer la festa de la inauguració. Era l'any 1956. Per a vestir-nos de jugadors anàvem al riurau de Martínez que està a l'esquerra pujant al Pinaret. De la roba, l'equip et deixava la samarreta i pantaló; les botes cadascú se les comprava i jugava com millor podia. No n'hi havia més.

L'equip tenia socis i amb les quotes es pagava esta roba i els balons que a voltes en teníem només un i amb bonys.

Els poblers varen col·laborar amb l'equip?

Si que ajudaren. De la quota es cobrava una miqueta. Quan es jugaven els partits, d'anar a vore'ls no es cobrava.

Com eren les competicions?

No hi havia competicions oficials. Jugàvem partits amb equips de la comarca. S'ajuntàvem quatre o cinc pobles i feem un campionat de varis partits seguits. Recorde jugar contra Benissa, Gata, Teulada i alguna volta Altea i Ondara. Jo estava al seminari a València i quan finalitzava el curs a juny era quan venia al poble i podia jugar. Els campionats començaven per Pasqua i duraven fins l'estiu. A l'hivern es jugava poc. Quan anàvem a jugar fora, al poble només hi havia un cotxe i el camionet que tenia l'Ajuntament. Viatjàvem com podíem, llogant un cotxe, a vegades venien cotxes de fora i alguna altra vegada amb el camionet.

Eren uns anys on no hi havia televisió, hi havia poques ràdios i feen cinema dissabtes i diumenges. L'esport estrella era la pilota valenciana que tots els diumenges després de dinar omplia el carrer del Cantó del Bufó. Els altres dies si que es jugava a pilota però eren els xiquets els que ho disfrutaven. En el bar a l'hora del café preparaven la partida i es feen travesses tot i els pocs diners que hi havia.

Com va acabar el futbol d'aquella època?

Es va acabar l'any 1959 però en eixe any jo ja no estava al poble. Pot ser el motiu fora econòmic.

Recorda les persones que formaven la Junta?

Eren Vicente Garcia Pastor (Azanya) que era el president, Jesús Pascual Picazo (el Regidor), Desiderio Pascual (del Sindicat), Pepe Femenia que crec que duia els compters i algun altre més. Vicente Garcia no jugava al fútbol i tenia dues filles però li agradava el fútbol i era una persona que animava molt. Tenia una tenda i anava a València i l'equip li encomanava el que necessitava (roba, botes,...) i ell ho duia.

Gràcies per la seua col·laboració.

El Poble Nou de Benitatxell, dilluns 19 de maig de 2025.

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

Grup de jugadors. (Arxiu Municipal).

DRETS: Ambrosio (home de Constantina), Antonio Bolufer (del Supermercat), Guillem Gilabert (el Rector), Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Vicente Devesa (Vesa), Ambrosio Bolufer, Pepe Pascual (el Fusteret), Francisco Garcia (De Serafina) i Pepe Català (Bassora). APONNATS: Jaime (el Frare), Pepe Pascual (De Regina), Sebastianet Pastor i Pepe (El Surdo).

Antonio Bolufer Ferrer (Del Supermercat). (Arxiu Municipal).

Jugant (Arxiu Municipal)

*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

*Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996 i Arxiu propi.

*Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

Blog de José Antonio Vallés llopis

domingo, 21 de diciembre de 2025

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (2)

Per Francesc Buïgues Bolufer

................................................................

Inauguració del camp de fútbol “El Calvari”. Any 1956. Pepita Marqués Pastor (el Canyero), el President Vicente Garcia Pastor (Azanya), la seua filla xiqueta Pepita Garcia, el xiquet Pepe Cano Torres, Marina Gilabert Aguilar i el Capità de l'equip visitant. Les dones vestides de valencianes de l'Horta de València i el xiquet de llauradoret. (Fotografia original de Pepita Garcia Gilabert “Azanya”).

Resum de l'ENTREVISTA a Pepita Garcia Gilabert (El Poble Nou de Benitatxell, 1948)

i a Marina Gilabert Aguilar (El Poble Nou de Benitatxell, 1943)

Marina Gilabert i Pepita Garcia.

Pepita Garcia i Marina Gilabert foren Madrines en la inauguració del primer camp de futbol l'any 1956. A més Pepita és la filla de Vicente Garcia (Azanya)

Vicent Garcia Pastor (Azanya) va ser el president del primer equip en la dècada dels 50 del segle XX. Era una persona que no jugava al futbol però si que li agradava molt aquest esport. Tenia un comerç que en aquella època l'obligava a anar quasi totes les setmanes a València, i quan jugava l'equip de la capital, avançava el viatge per a vore els partits els diumenges per la vesprada. També en aquella època estava subscrit a un periòdic que s'anomenava “Deportes”. La tenda que la duien ell i la seua dona Maria Dolores Pastor, l'obriren al Poble Nou l'any 1944. Era una botiga de roba, després en els 50 era de peces de vaixella i vidre. En els 60 ampliaren la botiga amb la venda d'electrodomèstics, sobretot neveres i televisors, i quan la gent del poble guanyava més diners, també venia matalafs i mobles.

En els anys 40 acudien a la tenda joves a llegir el periòdic per a assabentar-se dels resultats esportius que moltes vegades no els podien conèixer per la ràdio. Este grup es va relacionar amb Vicente i per a la inauguració del camp de futbol l'any 1956, quan ja feia alguns anys que el rector Pascual Calafat havia creat l'equip, Vicente va preparar l'acte. La seua filla de 8 anys Pepita Garcia, Marina Gilabert i Pepita Marqués Pastor (el Canyero), foren les madrines; Pepe Cano Torres que era el xiquet del veïnat les acompanyava vestit de llauradoret. Vicente va dur llogats de València els tratges de valenciana de l'Horta de les xiques i el del xiquet,.

La inauguració va ser prèvia al partit que es jugava. No hi havia costum en els actes lúdics que acudira l'alcalde, si que ho feia algun regidor. Una cosa era el futbol, l'altra les festes on l'Ajuntament quedava més a banda. En aquella època de pocs diners i de postguerra, les activitats lúdiques quedaven al marge de les responsabilitats de l'Ajuntament. Si que es buscaven persones d'una certa rellevància local per a aquests actes i en la inauguració estaven el mestre Vicente Gilabert Bolufer, el secretari de l'Ajuntament Antonio Pastor Bolufer, el Jutge de Pau i el rector. Eren persones que en aquells temps tenien capacitat d'influir localment i fer de mitjancers entre el poble i la llunyania de les ciutats de València i Alacant, bé ajudant a algun veí necessitat o en altres assumptes.

El Rector D. Pascual estava preocupat per la joventut del poble (1951-52) per què veia que no hi havia moltes possibilitats per a distraure's. Hi havia brofegades en aquell temps i volia reconduir la situació. Va començar pel futbol per què hi havia tres o quatre joves que destacaven jugant aquest esport. Els joves dels 40 eren majoritàriament del Barça i els malnoms com a jugadors eren de jugadors del Barça. Aquest grup de joves en els anys 50 s'ajuntaren amb altres persones més majors que els agradava la idea i crearen l'equip de futbol.

El rector Calafat era menys clerical del que s'acostumava en aquella època i mostrava proximitat cap a les persones. Va ser qui va aconsellar al jove Paco Muñoz, futur cantautor, a que entrara al seminari.

Cap a l'any 1951 hi havia joves que ja jugaven de manera informal a un camp de futbol que era un bancal que llogaren al Ti Joan Garcia (de l'Era). El 1956 es va inaugurar com a tal amb algunes millores i l'any següent l'equip del poble va guanyar una copa comarcal. Aleshores deixar un bancal en producció no era normal per què es vivia de la terra.

A finals de la dècada dels 50 va desaparèixer l'equip. El motiu va ser econòmic: no tenien diners per a la indumentària. Només tenien una indumentària que no podien substituir i no hi havia ningú que els poguera ajudar, ni poder pagar el lloguer del camp, ni els desplaçaments quan jugaven fora. També el que no estiguera ja el rector Pascual Calafat que va ser l'impulsor pot ser va influir. Les famílies dels jugadors havien fet una despesa inicial amb el futbol però la majoria no podien continuar pagant-la.

A l'estiu si que hi havia prou jugadors per a tindre un equip en condicions, però la resta de l'any alguns d'aquests joves del poble que jugaven bé, vivien o estudiaven fora i resultava més complicat formar equip. Així, Guillem Gilabert estava al seminari a València, Jaime Buigues estava en un convent de frare i Pepe Gilabert Bolufer estudiava a València i allí jugava al futbol. La il·lusió del poble Nou amb el futbol en una època de pocs entreteniments va durar huit o nou anys.

Com a anècdota dir que a vegades el rector Pascual s'arromangava la sotana i jugava amb els joves al futbol.

En aquest món del fútbol la dona no existia. En l'escola a les xiquetes se'ls estava prohibit jugar al futbol, pegar-li amb els peus a una pilota. A l'hora d'eixir al pati a les xiquetes no ens deixaven jugar al bàsquet ni a res. Cap tipus d'esport era permés jugar a les xiquetes. Amb els braços si que les deixaven. Només havia una dona en els anys 50 que substituïa a la mestra a vegades i que si que deixava a les xiquetes jugar amb els peus. Era Pepita Garcia Bolufer. Cal dir que els substituts o substitutes en dies puntuals no eren mestres, si no que eren persones de confiança i del poble que sabien llegir i escriure.

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

Pepita Garcia amb 8 anys. (P. Garcia).

DRETS: Pepe Català (Bassora), Francisco Garcia (De Serafina), de porter Pepe Devesa Pascual (Pep de Lluís), Pepe Ferrer, Juan Ferrer Pastor (el Calziner), Guillem Gilabert (el Rector), Pepe (jugador de Dénia), Pepe (el Surdo). APONNATS: Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Sebastianet Pastor (de l'Hostal), Ambrosio Bolufer (De la Venta), Pepe Pascual (el Fusteret) i Antonio Bolufer (del Supermercat).

Jugant. (Arxiu Municipal).

*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

*Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996 i Arxiu propi.

*Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

Blog de José Antonio Vallés llopis

sábado, 20 de diciembre de 2025

UNA APROXIMACIÓ AL MÓN DEL FUTBOL DE LA SEGONA MITAT DEL SEGLE XX, AL POBLE NOU DE BENITATXELL (1)

Per Francesc Buïgues Bolufer

..............................................................

El Poble Nou des del Pinaret. Anys 50. (Arxiu Municipal).

Els poblers de la meua generació no coneguérem al poble un camp de futbol fins l'any 1978 i teníem que jugar on es troba l'actual depòsit de materials de construcció “Vicente Devesa”, que en els anys 60 i 70 del segle passat li diem “la trilladora”, per què allí es trillava el blat els mesos d'agost i setembre, però la resta de l'any era un espai lliure, l'únic al poble, on podíem jugar al futbol tot i que era d'una forma prou arcaica. Sí que tinguérem un camp en la dècada dels 50, tal com ens conta Josep Cano en el llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” i un article anònim en el llibre de festes de la Magdalena de l'any 1996.

L'any 1951 i 1952 va haver un rector al poble, D. Pascual Calafat, que va impulsar vàries activitats socials i una va ser la creació d'un equip de futbol de nom A.D. Benitatxell. El president era Vicente Garcia Pastor (Azanya), el tresorer José Femenia i l'entrenador Desiderio Pascual. El terreny del camp era llogat i estava al cap d'avall del carrer Pou, a la dreta en la zona plana. El nom del camp era “El Calvari”, allí on els més majors encara hem conegut el “pou dels Troncs” i al costat l'antic escorxador (matadero). Era un camp xicotet i sense vestuaris amb la qual cosa els jugadors havien de canviar-se darrere un canyar que hi havia al costat del camí de Les Capelles, actual carrer. El club va funcionar pel treball i la il·lusió dels membres de la Junta Directiva i dels jugadors, els quals aconseguiren que molta gent del poble s'associara.

Conta Josep Cano que Els primers anys l'equip el formaven el capità Ahuir de porter, Vicente “el Roget” i Vicente “el Practicant” a la defensa, José i Batiste Garcia “el Cabrero” a la mitja, i Antonio Vallalta, José Gilabert i altres. Quan venien els estudiants de vacances també jugaven Juan Llobell i Vicente Vallalta, i a poc a poc entraren jugadors més joves com Juan “el Calziner”, Ambrossio Bolufer “de la Venta”, Vicent Devesa (Vesa), Francisco Garcia “de la casa de Lluca”, Pepe Català “Bassora” i altres. Els millors anys foren a finals de la dècada dels 50. Aleshores l'equip el formava gent del poble sense cap foraster i competien amb els pobles veïns en campionats comarcals i locals. Va ser molt recordada la copa comarcal que l'any 1957 va guanyar el poble superant un adversari difícil com el Benidorm. El futbol d'aquesta dècada va rebre un bon recolzament del poble.

(En aquest escrit s'usen malnoms (apodos) amb l'única intenció de que el lector puga identificar millor els noms de persona)

El Capità de l'equip del Poble Nou entrega un ramell de flors a Pepita Garcia. (Fotografia P. Garcia).

? , Antonio Bolufer (del Ti Domingo l'Abiar), Manolo Ferrer Bolufer (el Carnisser), Pepe Pascual Buigues (De Regina), Sebastinet Pastor (de l'Hostal), Ambrosio Bolufer (De la Venta), Pepe Català (Bassora), Pepe Pascual (el Fusteret), Guillem Gilabert (el Rector), Pepe Ferrer, Vicente Devesa (Vesa). Any 1957?.

Pepe Català (Bassora), Vicente Garcia Pastor i Ambrosio Bolufer. Darrere Pepe Crespo. Any 1956?

1957

*Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell, Pepita Garcia Gilabert, Marina Gilabert Aguilar, Joaquín Pascual Gilabert i José Garcia Gilabert.

*Fonts documentals: Llibre “El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975” de Josep Cano Torres, llibre de festes de la Magdalena any 1996 i Arxiu propi.

*Fotografies: El Poble Nou de Benitatxell vist pel mestre Vicent Ferrer”, Arxiu propi, Pepita Garcia Gilabert, Arxiu Municipal del Poble Nou i Bartolomé Torres Català.

http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

Blog de José Antonio Vallés llopis

jueves, 6 de noviembre de 2025

ESTAMPETES DE RECTORS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL

Francesc Buïgues Bolufer

En el grup d'estampetes de Primera Comunió dels xiquets i xiquetes ja publicades en el “blog” “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de J. A. Vallés, n'aparegueren algunes de l'Ordenació Sacerdotal de rectors en el dia en que celebraren la seua primera missa, popularment dit “cantar missa”. És l'acte on l'Ésglésia els reconeix com a rectors i per això es distribuïa entre els familiars i amistats del poble una estampeta commemorativa d'eixe acte tan important per al nou prevere i la seua família. Del nostre poble al llarg del segle XX han eixit prou rectors i frares, si ens atenem als habitants que vivien en ell. En el “blog” esmentat i al mes d'abril 2009, hi ha un escrit i fotografia del rector Gaspar Mayans Garcia.

En la meua catalogació de les estampetes he optat per donar-los difusió com també haguera pogut deixar-les a banda, però com he comentat en altres ocasions, els documents, qualsevol document del passat, és història nostra i contenen més informació del que sembla.

Les estampetes del meu arxiu corresponents als rectors ordenats a l'Església del Poble Nou son:

ANDRÉS BOLUFER PASTOR ordenat l'any 1915.

Va ser vicari a la Parròquia de Sant Roc d'Oliva i rector de Penàguila on va faltar de malaltia quan tenia poc més de trenta anys.

GASPAR MAYANS GARCIA ordenat l'any 1957.

Rector d'Alfafara i d'Alfarrasí on va faltar. Estava molt malalt quan estudiava al Seminari cap els anys 1949 i 1950 i se'n va tornar al Poble Nou. Ací el metge Manuel Vallalta li va diagnosticar la curació amb penicil·lina, però en aquells anys de la postguerra no n'hi havia. Un germà seu que vivia a l'Argentina li la va enviar i es va salvar, tot i que no va recuperar mai tota la salut. Quan duia quinze anys de rector va voler celebrar les Bodes de Plata per què va dir que als vint-i-cinc anys de rector no aplegaria. Ho va celebrar als quinze anys i així va ser, va faltar pocs anys després.

GUILLEM GILABERT LLOBELL ordenat l'any 1963, del qual també tenim la commemoració de les seues Noces d'Or l'any 2013.

Va començar a estudiar al seminari l'any 1951 amb 12 anys i va finalitzar l'any 1963. Va ser rector a Benidoleig (1964-1970), Orba (1970-1980), Ondara (1980-1986), Benissa (1986-1996) i Dénia on es va jubilar (1996-2013). Se'n va vindre al seu poble on encara va exercir de l'any 2013 fins el 2018.

De l'any 1965 fins el 1980 va donar classes als Col·legis dels Maristes i de les Carmelites de Dénia.

VICENTE COLOMER BOLUFER ordenat l'any 1966.

Va ser vicari a Pego i rector a Benidoleig on amb el temps va deixar els hàbits per a casar-se.

Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell.

Per Francesc Buïgues Bolufer

http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com

Blog de José Antonio Vallés llopis

domingo, 4 de mayo de 2025

ESTAMPETES DE PRIMERA COMUNIÓ DELS XIQUETS I XIQUETES DEL POBLE NOU DE BENITATXELL (1) Dels anys 30 fins els anys 70 del segle XX

ESTAMPETES DE PRIMERA COMUNIÓ

DELS XIQUETS I XIQUETES DEL POBLE NOU DE BENITATXELL (1)

Dels anys 30 fins els anys 70 del segle XX

Francesc Buïgues Bolufer

DÈCADES 30 i 40

Era l'any 2015 i per a la festa del “9 d'Octubre” des de l'ajuntament demanaren col·laboració a les associacions. Pura Bolufer acabava d'entrar de presidenta de l'Associació de Veïs del Poble Nou de Benitatxell i va proposar realitzar una exposició de fotografies. Tot i que les activitats lúdiques no estaven entre les finalitats preferents d'aquesta associació, es va acceptar l'encàrrec i col·laborarem varis anys en diferents temes exposats. Un d'ells va ser la preparació d'estampetes de Primera Comunió, activitat en la qual vaig participar, i em va dur a catalogar les estampetes que havia recopilat la meua iaia Francesca Ahuir Llobell, i que la seua filla Anna Bolufer Ahuir havia continuat i havia guardat tota la seua vida. En total tenia 176 estampetes, la majoria de Comunions del Poble Nou, però també de Pedreguer, Algemesí i Dénia. Pel seu nombre i atés que hi han xiquets que feren vàries estampetes, només en posaré una per persona del Poble Nou.

Els recordatoris o estampetes generalment son un cartonet amb una imatge bíblica o personatges religiosos a color per l'anvers, i el nom del xiquet, la data i lloc de l'esdeveniment pel revers. A vegades també apareixen textos curts amb les imatges. Les primeres estampetes apareixen en la dècada dels anys 20 tot i que la majoria de les famílies no en feien. Eren amb una imatge per l'anvers i en blanc pel revers. Així es va continuar en els anys 30 i a comptar dels anys 40 i fins els últims anys dels 70 eren com he descrit abans, anvers amb imatge i a vegades un text religiós curt, i revers amb nom, data i lloc. En aquest període dels anys quaranta als anys 70 pot aparéixer alguna estampeta en forma de díptic. Ja a finals dels anys 70 i en dècades posteriors que queden fora d'aquest article, les estampetes eren amb díptic i duien la fotografia del xiquet o xiqueta vestida de comunió. Des de l'any 1946 fins les darreries de la dècada dels 70 se li encarregaven les estampetes a Antonio Martínez, “Toni Juana”. Aquesta persona tenia la tenda del poble més popular i amb més venda, per què allí podia trobar la gent quasi de tot, des de que li repararen unes sabates fins poder comprar una colònia distingida en una època on les persones només compraven a les tendes del poble, lloc únic on poder adquirir allò que la terra que treballaven no els oferia.

Font: Informació oral i elaboració pròpia.

Agraïments: Pura Bolufer Llobell (In Memorian), Tonica Marqués Llobell i Serafina Bolufer Ferrer.