EL FUTBOL AL POBLE NOU DE BENITATXELL

L'esport encara no havia tingut cap participació al blog. Encara que és poc el que tinc, ací van unes fotos i a vore si s'animeu, que segur que en teniu moltes més per casa.
Al llibre de festes de 1996 apareix publicat un article titulat “CAMP DE FUTBOL EL CALVARIO”. A l'article, reproduït més avall, ens parla de l'antiga ubicació del camp de “El Calvario” al cabdavall del carrer Pou i de l'heroïcitat de l'equip del poble en guanyar al Benidorm l'any 1957.



Llibre de festes de 1996. No apareix l'autor.



Detall de l'equip al 1957.


El Teulada ha segut el nostre rival més important. Donava igual quedar millor o pitjor en la lliga si el guanyàvem. De fet quan el Teulada va ascendir de categoria, recorde que vaig deixar d'anar a vore els partits. Aquesta és una foto de l'equip del Teulada que va jugar el primer partit amb el Poble. A la foto està Juanito Cervera, era l'any 1945.


L'equip al 1980 amb el seu president, al nou camp de La Font.


L'equip al 2002. Del llibre de festes.


L'equip a 2003. Del llibre de festes.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

UNA DE BURROS, HAQUES I "MATXOS" (MULS)

Fa uns quatre o cinc anys vaig anar a la fira de Sant Antoni a Benissa. En la meua vida havia vist tantes burres, haques i “matxos” junts!
Al Poble Nou de Benitatxell quasi no queda ningú que mantinga aquests animals a les quadres, i menys que els utilitzen pel treball al camp. Si hi han quatre nostàlgics, estimen tant els seus quadrúpedes que sols els trauen per passejar i per anar als concursos de tir.
Els més joves no podem ni imaginar la importància d'un d'aquest animals en una casa. Si era faener i valent i, a més, tenia bon caràcter i era intel·ligent, el consideraven com un més de la família. Quantes històries he sentit contar d'animals que han salvat els amos o s'han quedat quiets quan un xiquet ha caigut baix les seues potes, o tantes altres que segur que vosaltres també heu sentit contar.

El ti Paco en la verema i amb els cabassos preparats per carregar el carro.

En plena faena i amb els aparells necessaris per a la càrrega.

Aquesta era una imatge típica fa sols 50 anys. Pense que és al carrer Trinquet, front la casa del cartero, on vivia el ti Toni (amb la cadira).

Una imatge de la bona relació entre l'animal i l'amo.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

LES XIQUES DEL "CORTE" ALS ANYS 50

Per aquells anys, allò d'aprendre a cosir era molt important per a una dona que volia comportar-se com una excel·lent mestressa de la llar. De fet, i encara que ens semble estrany, les xiquetes ja prenien contacte amb la costura a les escoles: cosien, brodaven, feien calats i tot allò que la mestra estava capacitada a ensenyar. Anar a costura era per a les xiquetes sinònim d'anar a l'escola, encara que supose que també farien matemàtiques i gramàtica.
En acabar l'ensenyament primari, i com que els coneixements impartits a l'escola no eren suficients per convertir-les en unes perfectes mestresses de la llar, havien cursos de “corte i confecció” (costura) per perfeccionar la seua tècnica.
Eren altres temps i pense que el canvi ha millorat positivament les condicions de vida de les dones. El problema és que nosaltres també hem hagut d'aprendre a cosir un botó.




Alumnes de costura a la porta de l'església (anys 50).
Darrere: Paquita, Rosita, Pepita, Tonica, Joaquina i Maria.
Davant: Juan, Pascualeta, Maria, Teresita, Teresa, Maria la "Mestra" i Pepe.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

L'ESCALDÀ AL POBLE NOU DE BENITATXELL (ACTUALMENT)

Després d'aquesta parada estival obligada, no precisament per les vacances, vull començar amb un tema d'aquells que vaig utilitzar en les primeres entrades del bloc: l'elaboració de la pansa.
Aquella vegada vaig presentar uns vídeos gravats a Gata i amb gent de Gata, ara us porte unes fotos del poble i amb gent del poble. Espere que us agraden. ( Fotos cedides per Fco. Ferrer, el "Cartero").


El primer pas serà preparar el forn d'escaldar per què faça bullir la caldera.


Abans de començar l'escaldà s'ha de preparar l'aigua amb llexiu o sossa càustica. Amb aquests productes aconseguirem que la pell del raïm talle més facilment i s'accelere el procés de secat.






Ara, amb l'aigua bullint, és el moment en que introduirem el raïm durant un curt espai de temps d'uns 10 segons aproximadament.



En traure el raïm comprovarem si la pell s'ha tallat el suficient. Després ho extendrem damunt dels canyissos i escamparem bé el producte per què li arribe el sol adequadament.




En els dies següents haurem de traure la pansa al sol i girar-la fins que estiga seca. Per les nits la protegirem de la serena i haurem de tindre cura que la pluja no ens la faça malbé.




Actualment, al Poble Nou de Benitatxell, aquesta és una tasca que està en perill de desaparéixer. Sols unes poques famílies s'esforcen en mantenir les tradicions.

El descans, una part important en tot treball.

Encara que millor seria dir, festa familiar.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

FESTES A SANTA MARIA MAGDALENA AL 1989

Ací una de les festes més recent per a aquells que no coneixen a ningú en les fotos en blanc i negre. Ara fa 20 anyets aquests van ser els festers i festeres de Santa María Magdalena (festes de 1989). Què atrevits! van passar de la comissió de festes major i ho van voler portar avant ells i elles mateix. La veritat és que van ser unes festes que van marcar història ...

Festers i festeres al 1989.


Els festers abans d'anar per les festeres.


Passacarrer amb els festers i festeres el dia de Santa Maria Magdalena.


Festers i festeres amb Sant Cristòfol.


Un atreviment amb el consentiment d'Ernesto, el rector. Sant Cristòfol, abans de la benedicció de vehicles, camí del cadafal.



Grup de festers acompanyen el sant.


El mateix dia es va fer la paella gegant, un costum iniciat a finals dels anys 80.

José Antonio Vallés llopis
http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

LA QUADRILLA DEL TI BOTELLA

Una altra quadrilla dedicada al raïm era la del ti Botella. No és molt el que sé, però sembla que treballava en un sequer a l'Avda. de València a finals dels anys 50 i principis dels 60.



El ti Botella amb la seua família i els treballadors.



Està clar que al seu poble d'orige es celebrava la festa de Sant Josep, el que no sabem és com va arribar el ninot al poble i que van fer amb ell. Si algú ho sap feu un comentari i aclariu el dubte.


El ti Botella amb les estisoradores i el ninot.

BOUS AL CARRER: ANYS 50 I 60

Els bous (vaquetes) al carrer són una tradició molt arrelada a les nostres terres. Al Poble Nou de Benitatxell l'evolució de la festa ha fet que canviara prou en els últims anys.
La ubicació per exemple no ha estat sempre la mateixa. Tots tenim com normal disfrutar de la festa a l'Avda. de València, però no fa massa les vaquetes corrien pel C/ Major i C/José Antonio. Si a més preguntem als més vells ens parlen d'altres llocs on s'han celebrat les corregudes: als Benitatxells o al Molí (on està el parquing de l'escola).
També han canviat els corrals per guardar les vaquetes. Si la memòria no en falla recorde que tancaven els animals en els corrals de cases deshabitades que estaven dins del corro (la casa dels llumeros al C/ José Antonio i també un altra casa a l'altra banda de carrer, potser la casa dels Pardet, però no ho recorde bé). Mes avant els van tancar al cantó de Bufón (C/Dénia).
Un canvi, també important per la seguretat, són les barreres. Ara són barreres ja muntades que es poden transportar d'un lloc a un altre a conveniència, abans estaven clavades a terra i nugades amb cordes. Les entrades eren espectaculars, quan els animals arribaven al corro els homes muntaven les barreres amb gran coordinació, uns subjectaven la biga mentre els altres la nugaven amb una rapidesa increïble.
Recorde una imatge que de segur no es repetirà més mai: les vaquetes combinades amb els coets borratxos a l'eixida del cinema. Eixiem de veure la pel·lícula directes al corro i quan les vaquetes ja corrien, a més si tenies la sort que eixa nit tocaven coets, l'emoció estava garantida.

Bous al C/ Major i C/ José Antonio.

Barrera de protecció a la porta de casa. Com podeu observar, feta de qualsevol manera, amb el que tenien.

Una imatge típica de les dos dones que miren els bous des del balcó de casa.

Sembla una foto de la festa dels bous presa al Molí, podeu observar el campanar de l'oratori al fons.