QUADRILLA D'AMICS ALS 60

Quadrilla d'amics als anys 60. Els vínculs d'amistat eren forts i tots anaven a una: les mateixes idees, la mateixa música, la mateixa llengua, el mateix poble. No són tots els que eren, però eren tots els que estan.


Vicent,Salvador, Pepe Martínez, Juan "el Largo" i Joaquín. A l'Avda. de València.


Els amics davant de la casa i fusteria de Pepe "el Fuster", Avda. de València.


Els amics sobre els pilons del muret de davant de la casa, com si d'una portada d'un LP (pels més joves CD) dels Beattles és tractara. Semblaven estar al dia.

VA DE MESTRES I XIQUETS

Com diu Such: "No són fotos antigues, però ja ho seran". Espere poder fer una entrada amb fotos més velles, mentre ací van aquestes per anar fent boca.


De moment la més antiga que tinc, de l'any 1967. El mestre José Monserrat Ferrer, de Gata, amb els seus alumnes davant l'escalinata d'accés al pati (ara desapareguda). Els més joves són de la quinta del 1959. Un d'ells també és mestre al nostre centre en l'actualitat. Sabeu qui?


Ara uns quants mestres. Part del claustre al 1975 amb Vicent Tomás, Such, Pepita,Mª Josefa, MªTeresa Cardona i Pedro.


Els xics de la quinta de 1965. Curs 1978-79.


Such amb més alumnes de la quinta de 1965, també algunes xiques. Els acompanyen alguns xiquets i xiquetes del 1966 i 1967. Les menudes són les filles de Ferrer.


La quinta de 1967 acabaren l'escola el 1981.


El grup de 8é del 1980-81 era prou gran, però a l'excursió a Mallorca sols van anar huit xiquets i xiquetes. Aci alguns amb Ferrer i Such.


J. Miguel, Such, David, Juan, Josefa Mª i Elvira.


La quinta de 1968 acabaren l'escola el 1982. Com diu la samarreta de Cristina, van anar a Eivissa amb Such i Ferrer. Sembla que no van tenir prou festa i diversió i abans d'acabar el curs van passar un dia a l'Arenal.
A la foto amb els cambrers del Carrasco, on van dinar. El fotógraf, Vicent Ferrer, com no?


La quinta de 1969 acabaren l'escola el 1983. Aquest any van anar a Mallorca amb Ferrer. Els del curs anterior havien fet bona propaganda.


Anys 80. Els tutors de 4t, Such i Maria, quan arribaven a la uniat de “El Poble”, sempre feien una eixida seguint les fites del terme municipal. Anaven en direcció a Teulada per l'Abiar, la cova de les Bruixes i el Molí d'Azaña; després tornaven pel camí de Xàbia, coma Breco i el camp de golf.


Un grup de 4t dins de la cova de les Bruixes.


Molló, fita del terme del poble.


Molí d'Azaña.


Una de regal de finals dels anys 80.

DE FESTA A LA CALA LLEBEIG.

La Cala Llebeig perd el seu nom perquè per als “pobleros” només hi ha una, “La Cala”. Està situada entre els termes del Poble Nou de Benitatxell i Teulada, i encara que sols és nostra a mitges, la sentim com part del nostre poble i més encara de la nostra gent. És un lloc que encara manté el seu encant, “allunyat” de l'avanç de les constructores i del turisme. Anar a La Cala és com fer un viatge de 30 ó 40 anys enrere en el temps. Els canvis que s'hi produeixen són lents i esperem que no s'acceleren, que els nostres veïns puguen gaudir dels seus dies d'esplai com si foren Robinsons, apartats de tot indici de civilització no desitjada.
(Fotos cedides per Paula Femenía Cervera i Vicent Ferrer Such)

La “QUADRILLA DEL SARMENT” i alguns més, a La Cala als anys 40. Aquest grup d'amics van adoptar com malnom els d'alguns polítics dels anys 30 com Azaña, Prieto, Caudillo o Largo.




Més amics de festa als anys 60 i principis dels 70.

El qui menja "A DUES MANS" és el mestre Vicent Ferrer Such. El mestre amb uns altres amics mestres a la cala: un dels Poblets, Pepe Escrivá, vidu de la germana de Cholbi de Xàbia i l'altre de Denia, Guillermo Valls.(Davall) Al cabás es veu la V. F.(Vicent Ferrer), pare de Such.

EL POBLE NOU A LA PREMSA: LA POLÍTICA AL 1905

El 1905 va ser un any electoral i prou mogut entre les faccions polítiques al Poble Nou. Tenim la sort que comptar amb un col·laborador poblero a l' “HERALDO DE DENIA”,que publicarà diversos articles que reflecteixen les baralles entre els democràtics i els conservadors.
L' “HERALDO DE DENIA” era una publicació que s'anunciava com òrgan del partit Liberal-Democràtic de Dénia. Els corresponsals que hi participaven atacaven clarament als conservadors i als cacics, per tant el punt de vista que s'oferix és parcial. Estic a la recerca d'alguna publicació de signe contrari per poder fer-me una idea més clara i imparcial dels fets que es narren, però encara no ha estat possible.
A l'Ajuntament manava l'alcalde En Francisco Pastor Bolufer (1897-1910), i ocupava la secretaria En Bonifacio Font Cardona (1887-1910), segons la història de García i Pedrós.

HERALDO DE DENIA nº95 (01/03/1905). Signa “El Corresponsal”. Títol: “Desde Benitachell”. Fa una critica a la unió dels conservadors Torres-Valero-Catalá. Diu que Font, el secretari, s'ha venut als conservadors. Increpa al secretari pel fet que el cobrament de consums correspon a un tal Mut, però és el mateix secretari qui els cobra.



HERALDO DE DENIA nº 100 (05/04/1905). Signa “El Corresponsal”. Titol “Desde Benitachell”.
Torna a fer referència al secretari En Bonifacio Font i l'assumpte de la recaptació de consums.
Ens parla de l'alcalde “renegat” En Francisco Pastor i l'acusa d'haver passat de ser colono o arrendatari a propietari d'unes terres situades en el camí del Poble Nou a Xàbia, antiga propietat de Valero de Palma. A més acusa l'alcalde de fer un marge a l'assegador real, a les portes del poble en unes terres que no són seues.
Ens parla d'un pou enterrat possiblement en terres propietat d'un rector del poble a l'Alcassar.
Critica el fet que al casino dels conservadors, anomenat “Alianza”, hi ha joc, i els jornalers perden el que necessiten per a les seues famílies. Sembla que són habituals l'alcalde i algun regidor. Fa una crida a les autoritats perquè facen alguna cosa. Entenem que en el casino “El Pueblo” estes coses no pasen: “Ay, pobres demócratas, si vosotros os permitieseis estas expansiones en vuestro modesto casino”.



HERALDO DE DENIA nº 103 (26/04/1905). Signa “El Corresponsal”. Titol “Desde Benitachell”.
Torna a criticar el fet que l'alcalde permeta que el seu sogre s'apropie de part de l'assegador real. Informa del que va ocórrer en la processó de Divendres Sant, quan la gent es va detindre front el marge i el rector va comentar que encara era poc el que es denunciava a l'Heraldo.
Ens parla d'una denuncia feta a Mut per part de l'Ajuntament, i responsabilitza a Font d'aquest fet.



HERALDO DE DENIA nº 107 (24/05/1905). Signa “El Corresponsal”. Titol “Desde Benitachell. Ruines, ambiciosos, egoístas”.
Acusa els conservadors del poble d'haver cremat un riu-rau propietat del demòcrata Antonio Bolufer Soler. Molts veíns van acudir a apagar el foc, però l'alcalde i el jutge (Vicente García García) no ho van fer. Curiosament, Antonio Bolufer Soler va ser elegit alcalde el 1910 i fins el 1913, que va ser substituït per Francisco Bolufer Pastor, que tornava al seu càrrec.



HERALDO DE DENIA nº 108 (31/05/1905). Signa “El Corresponsal”. Titol “Desde Benitachell”. En l'article torna a criticar a l'alcalde i el secretari pel motiu del servei de carteria. Sembla que Vicente Catalá Ferrer havia demanat el lloc de carter entre Xàbia i el Poble. El fet és que quan van arribar els documents a l'Ajuntament es van arxivar. Així que Vicente Catalá, amb 23 anys d'experiència, va ser substituït per un altre amb sols tres anys d'experiència, però més prop de l'alcalde.
Torna a insistir en la falta d'aigua i demana que es destape el pou de la partida Alcassar.



HERALDO DE DENIA nº 111 (21/06/1905). Signa “El Corresponsal”. Titol “Desde Benitachell”.
Denuncia les actuacions de Font i diu que ja ho saben a la caserna de la Guardia Civil de Gata, Pedreguer i Dénia. Sembla que l'alcalde propaga la idea de no pagar les cèdules personals com han fet a Xàbia.
Torna a parlar del pou de l'Alcassar, ja que el seu propietari no té inconvenient a obrir-lo.
Per acabar, acusa a Font de perseguir a Antonio Bolufer Soler, el del riu-rau, per que pague una denúncia que té per faltes al reglament sobre el descans dominical.



HERALDO DE DENIA nº 112 (05/07/1905) incomplet. Signa “El Corresponsal”. Titol “Desde Benitachell”.
Parla de la necessitat de trobar aigua que hi ha en aquell any de sequera. Acusa a l'amo del pou de voler apropiar-se d'un terreny al Barranc Roig.



EL CENTINELA nº1906 (20/12/1905). En “Casos y cosas”, ens informa que en alguns pobles d'Alacant, entre ells el nostre, s'han anulat les eleccions municipals.

L'AJUNTAMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA

Aquesta foto representa l'alcalde, regidors , secretari, rector i comandant de lloc de carabiners del poble durant la Segona República.

D'esquerre a dreta, drets en segon fila estan:Vicente Pastor Buigues (Vicent del Secretari?), secretari de l'Ajuntament entre 1918 i 1940 *; José Bolufer; Juan Gilabert Llobell; Enrique Bolufer Catalá; Luís Pastor; Juan Marqués i Blas Llobell.
Sentats, d'esquerre a dreta: Eduardo Moll Mora, rector des de 1910 a 1935 *; Bautista Pascual Llobell (el ti Batiste la Venta?); Vicente García García (el ti Vicent d'Agnés), alcalde entre 1930 i 1936*; i el comandant de lloc de carabiners, podrien ser o Tomás Ribes (Sergent entre 1928 i 1931)*, o Pedro Crespo (Brigada entre 1931 i 1940)*, els dos veïns de Benissa.
*(Segons la “Historia del Poble Nou de Benitatxell” de García i Pedrós)
(Foto cedida per Vicenta Soler)

LES GRANS CELEBRACIONS FA UNS ANYS

Els convits han segut, sense cap dubte, un bon acabament per a qualsevol celebració. Les festes del poble, un bateig, una boda o les comunions semblen motius més que adequats per omplir la panxa i beure una copeta de més. Són actes socials on la gent es retroba amb els familiars i amics que fa anys que no veu, però també on fas noves amistats.
Actualment estem acostumats a grans banquetes en restaurants de luxe, però no sempre ha segut així. Fa alguns anys apenes es reunia un menut grup de gent, els familiars i amics més pròxims. Les celebracions es feien a casa propia, si el nombre de convidats ho permitia; en un bar del poble o en algun local que, pel seu tamany, era apropiat per a gaudir de la festa en qüestió. Eren habituals les celebracions en llocs com l'antesala del Cinema Cervera, al C/ José Antonio, on a més d'alguna boda o comunió, es feien actes públics i inauguracions, com la de la banda municipal a l'any 1987. Les dos primeres fotopertanyen a la boda de Rosita i Juan Cervera als anys 60.
(Fotos cedides per Paula Femenia, Isabel Buigues i Vicent Ferrer Such)

FESTES DE SANT PANCRAÇ ALS 50

Aquestes fotos pertanyen al primer Sant Pancraç al 1951. A banda del fet festiu, són una bona mostra del Poble Nou del anys 50. Es pot reconeixer en la primera foto una imatge de l'encruament del que actualment són el C/ José Antonio amb l'Avda d'Alacant i el cantó de L'Abiar.(Fotos cedides per Isabel Buigues)

PASQÜES A LA GRANADELLA, ANYS 60

Encara que la Granadella està en terme de Xàbia, els pobleros i pobleres sempre l'hem considerada com nostra. De fet quasi totes les "casetes" de la cala són propietat de veïns del poble. La cala Granadella i la cala Llebeig han segut, per la seua proximitat al poble, unes platges que hem relacionat també en moments d'esplai i festa. Ací teniu unes fotos d'uns dies de pasqua de primeries dels anys 60.

DONES TRIANT LA PANSA

La pansa era una de les millors eixides que tenia el raïm de moscatell en les darreres dècades del S.XIX i primeres del S.XX. Aquesta foto data dels anys 20 i són, si no totes, sí alguna, veínes del poble.