UNA VISIÓ SOBRE ELS COGNOMS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL ( i 3 )
Francesc Buïgues Bolufer
Després de parlar sobre els cognoms es comenten alguns d'ells amb els significats que hem pogut trobar:
Bolufer.- És un cognom genuïnament valencià i pràcticament restringit a la comarca de la Marina Alta, tot i que pot aparèixer puntualment en algun altre lloc del País Valencià. Joan Coromines diu que pot procedir del nom àrab (A)bu-I-fäiri que significa el pare de la gasela. Actualment els investigadors creuen que este es el cognom d’un musulmà que es va convertir al cristianisme (morisc) sobretot per dues raons:
-Perquè en els censos anteriors al 1480 no apareix, circumstància que sí que es dona en la resta de cognoms valencians.
-Perquè la seua aparició coincidix amb una època on s’obligaren a molts musulmans a convertir-se al cristianisme i aquests moriscs o nous cristians canviaven habitualment de nom i cognoms.
El llinatge existix sobretot a la Marina Alta i està molt estés al Poble Nou de Benitatxell i Xàbia.
L'investigador Miquel Almenara l’any 2014 va exposar un arbre genealògic que va arribar fins l’any 1590, tretze generacions arrere.
Ferrer.- Substantiu masculí que significa l’home que treballa el ferro o fabrica objectes de ferro. Antigament s’utilitzava com a nom comú d’home, encara que hui s’ha quedat només com un cognom. El llinatge és originari de Catalunya tot i que hui està molt estés també al País Valencià i les Illes Balears.
Marqués.- Substantiu masculí. Antigament governador o senyor d’un territori fronterís o marca, actualment noble que en la jerarquia dels títols nobiliaris està entre el Comte i el Duc. Si ens atenem a la informació oral rebuda del Poble Nou, el cognom no és Marqués, si no Marques, el plural de marca (territori fronterer) com Signes de signe o Boïgues de boïga. El llinatge es troba en poblacions del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.
Buigues.- Escrit correctament seria Boïgues, plural del substantiu femení boïga que significa la terra que cremen amb boïcs o formiguers i que tornen a treballar-la després de tindre-la uns anys inculta. El boïc o formiguer és un feix o munt de llenya i brossa que cobrien amb terra, al qual li pegaven foc i deixaven cremar sense flama, per a escampar després la terra i les cendres com a femada. Cada bancal en tenia uns quants i quan estaven cremats els munts, des de lluny feia la impressió que eren formiguers. Este cognom també apareix escrit en els formats Bohigues, Boïgas, Buhigas, Buhiques i Bouygues. El llinatge del cognom existix molt al Poble Nou, Xàbia, Teulada i a altres pobles de la Marina Alta; també el trobem a València, Lleida, Palafrugrell, Mallorca, Barcelona, Puigcerdà, Ripoll, Andorra i el Pla d’Urgell. L’origen es troba a Catalunya, concretament a les comarques de Lleida més properes al Pirineu. Amb la conquesta cristiana feta als musulmans, el llinatge va anar escampant-se pel País Valencià i les Illes Balears. Etimològicament, el professor Hubschmid afirma que la nostra llengua conserva prou celtismes, els quals solen presentar-se només als parlars del Pirineu. Alguns exemples són avenc, boïga, balca i broc.
En el llibre Jávea, un paraíso escondido, de Ramón Llidó publicat l’any 1968, vaig vore per primera vegada l’escut dels Buigues sense cap explicació i no el vaig entendre fins que anys després vaig trobar el seu significat al Diccionari Català, Valencià, Balear: l’escut coincidia amb l’explicació del diccionari. La pregunta és, d’on va traure aquest senyor l’escut? Pot ser d’alguna casa o vivenda del poble o terme de Xàbia? És el més probable, però no hi diu absolutament res del seu significat, senzillament per què no el sabia ni el va buscar en un diccionari etimològic que havia eixit anys abans. De la coincidència me’n vaig alegrar molt, allà cap a finals dels anys setanta, i vaig pensar que si eixe cognom estava tan estés a Xàbia i Teulada, i els habitants del Poble Nou eren sobretot de famílies dels dos pobles veïns que foren els més pròxims que comptaren amb cristians vells des de la repoblació catalanoaragonesa del segle XIII, podia haver alguna possibilitat remota de que el cognom pertanyera al llinatge d’eixe escut, així que l'expose ací com a representació d’una de les variants que té el cognom Buigues, la de la nostra comarca. He buscat escuts dels altres cognoms i n’he trobat alguns, però no em mereixen cap serietat, amb la qual cosa només trobareu aquest escut.
Al nostre Arxiu Parroquial quan s'inicia l'any 1768 hi apareix el cognom correctament escrit Boïgues.
Ordines.- Escrit també Ordinas. La seua etimologia és incerta, sembla relacionable amb el nom germànic Ort Win, però no és gens segur el parentesc. Atès que els cognoms al llarg dels segles s’han escrit en diverses modalitats pels diferents territoris, si considerem que aquest haguera pogut dur accent i l’haguera perdut, tindríem dos significats més:
-Órdines, femení plural antic que significa Ordres Sagrades.
-Ordinés; substantiu i adjectiu. Persona nativa de la població d’Ordino (Andorra).
El llinatge existix al Poble Nou de Benitatxell, Teulada, Xaló, Calp i Mallorca.
Andrés (Andreu).- Nom propi d’home que etimològicament ve del llatí Andreas. L’any 1707 el primer Borbó Felip V, amb el Decreto de Nueva Planta, va abolir els Furs el Regne de València que havien regit quasi 500 anys les institucions dels valencians, on el valencià era la llengua habitual i formal en les relacions institucionals i jurídiques. Amb el Decreto es va determinar que ...todos los referides fueros y privilegios, prácticas y costumbres ... en los referides reinos de Aragon y Valencia ...que estos se reduzcan a las leyes de Castilla.
Açò va significar la prohibició del valencià i que molts cognoms valencians foren traduïts al castellà. Andreu en seria un exemple.
El llinatge està molt estés pel País Valencià, Catalunya i Mallorca.
Ahuir.- Masculí antic que vol dir auguri i averany. Etimològicament ve del llatí augurium. L’auguri és una predicció o judici formulat sobre alguna cosa que ha de succeir; l’averany significa tindre un presagi. És un llinatge valencià provinent del nom masculí antic Ahuyr.
Llobell.- Aquest cognom ve del llatí lupellu que significa llobató. El llobató és un llop xicotet nascut de poc de temps. El llinatge existix al País Valencià i a Catalunya.
El Poble Nou de Benitatxell, 15 de setembre de 2024.
BIBLIOGRAFIA
-Carta de poblament del Poble Nou de Benitatxell. Enric Guinot i Miquel Almenara. 2008.
-Diccionari Català, Valencià, Balear. 10 Volums. Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. 1926-1962.
-El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975. Josep Cano Torres. 2015.
-Jávea, un paraiso escondida. Ramón Llidó. 1968.
-Revista Temps de Franja, núm. 6. Abril 2001.
-Revista Vilaweb. Entrevista al professor Gabriel Bibiloni. 28-07-2022.
%20EL%20POBLE%20NOU%201978%20cementeri.%20Fotografia%20Vicent%20Ferrer.JPG)
%20EL%20POBLE%20NOU%201978.%20Fotografia%20Vicent%20Ferrer.png)
