ESTAMPETES DE RECTORS DEL POBLE NOU DE BENITATXELL

Francesc Buïgues Bolufer

En el grup d'estampetes de Primera Comunió dels xiquets i xiquetes ja publicades en el “blog” “Històries i records al Poble Nou de Benitatxell” de J. A. Vallés, n'aparegueren algunes de l'Ordenació Sacerdotal de rectors en el dia en que celebraren la seua primera missa, popularment dit “cantar missa”. És l'acte on l'Ésglésia els reconeix com a rectors i per això es distribuïa entre els familiars i amistats del poble una estampeta commemorativa d'eixe acte tan important per al nou prevere i la seua família. Del nostre poble al llarg del segle XX han eixit  prou rectors i frares, si ens atenem als habitants que vivien en ell. En el “blog” esmentat i al mes d'abril 2009, hi ha un escrit i fotografia del rector Gaspar Mayans Garcia.

En la meua catalogació de les estampetes he optat per donar-los difusió com també haguera pogut deixar-les a banda, però com he comentat en altres ocasions, els documents, qualsevol document del passat, és història nostra i contenen més informació del que sembla.

 

Les estampetes del meu arxiu corresponents als rectors ordenats a l'Església del Poble Nou son:

ANDRÉS BOLUFER PASTOR ordenat l'any 1915.

Va ser vicari a la Parròquia de Sant Roc d'Oliva i rector de Penàguila on va faltar de malaltia quan tenia poc més de trenta anys.

GASPAR MAYANS GARCIA ordenat l'any 1957.

Rector d'Alfafara i d'Alfarrasí on va faltar. Estava molt malalt quan estudiava al Seminari cap els anys 1949 i 1950 i se'n va tornar al Poble Nou. Ací el metge Manuel Vallalta li va diagnosticar la curació amb penicil·lina, però en aquells anys de la postguerra no n'hi havia. Un germà seu que vivia a l'Argentina li la va enviar i es va salvar, tot i que no va recuperar mai tota la salut. Quan duia quinze anys de rector va voler celebrar les Bodes de Plata per què va dir que als vint-i-cinc anys de rector no aplegaria. Ho va celebrar als quinze anys i així va ser, va faltar pocs anys després.

GUILLEM GILABERT LLOBELL ordenat l'any 1963, del qual també tenim la commemoració de les seues Noces d'Or l'any 2013.

Va començar a estudiar al seminari l'any 1951 amb 12 anys i va finalitzar l'any 1963. Va ser rector a Benidoleig (1964-1970), Orba (1970-1980), Ondara (1980-1986), Benissa (1986-1996) i Dénia on es va jubilar (1996-2013). Se'n va vindre al seu poble on encara va exercir de l'any 2013 fins el 2018.

De l'any 1965 fins el 1980 va donar classes als Col·legis dels Maristes i de les Carmelites de Dénia.

VICENTE COLOMER BOLUFER ordenat l'any 1966.

Va ser vicari a Pego i rector a Benidoleig on amb el temps va deixar els hàbits per a casar-se.

 

Agraïments: Guillem Gilabert i Llobell.

                                           Per Francesc Buïgues Bolufer

                               http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com

                                                     Blog de José Antonio Vallés llopis

                                                                     

ESTAMPETES DE PRIMERA COMUNIÓ DELS XIQUETS I XIQUETES DEL POBLE NOU DE BENITATXELL (1) Dels anys 30 fins els anys 70 del segle XX

 ESTAMPETES  DE  PRIMERA  COMUNIÓ

DELS XIQUETS I XIQUETES DEL POBLE NOU DE BENITATXELL  (1)

Dels anys 30 fins els anys 70 del segle XX

Francesc Buïgues Bolufer

DÈCADES 30 i 40

Era l'any 2015 i per a la festa del “9 d'Octubre” des de l'ajuntament demanaren col·laboració a les associacions. Pura Bolufer acabava d'entrar de presidenta de l'Associació de Veïs del Poble Nou de Benitatxell i va proposar realitzar una exposició de fotografies. Tot i que les activitats lúdiques no estaven entre les finalitats preferents d'aquesta associació, es va acceptar l'encàrrec i col·laborarem varis anys en diferents temes exposats. Un d'ells va ser la preparació d'estampetes de Primera Comunió, activitat en la qual vaig participar, i em va dur a catalogar les estampetes que havia recopilat la meua iaia Francesca Ahuir Llobell, i que la seua filla Anna Bolufer Ahuir havia continuat i havia guardat tota la seua vida. En total tenia 176 estampetes, la majoria de Comunions del Poble Nou, però també de Pedreguer, Algemesí i Dénia. Pel seu nombre i atés que hi han xiquets que feren vàries estampetes, només en posaré una per persona del Poble Nou. 

Els recordatoris o estampetes generalment son un cartonet amb una imatge bíblica o personatges religiosos a color per l'anvers, i el nom del xiquet, la data i lloc de l'esdeveniment pel revers. A vegades també apareixen textos curts amb les imatges. Les primeres estampetes apareixen en la dècada dels anys 20 tot i que la majoria de les famílies no en feien. Eren amb una imatge per l'anvers i en blanc pel revers. Així es va continuar en els anys 30 i a comptar dels anys 40 i fins els últims anys dels 70 eren com he descrit abans, anvers amb imatge i a vegades un text religiós curt, i revers amb nom, data i lloc. En aquest període dels anys quaranta als anys 70 pot aparéixer alguna estampeta en forma de díptic. Ja a finals dels anys 70 i en dècades posteriors que queden fora d'aquest article, les estampetes eren amb díptic i duien la fotografia del xiquet o xiqueta vestida de comunió. Des de l'any 1946 fins les darreries de la dècada dels 70 se li encarregaven les estampetes a Antonio Martínez, “Toni Juana”. Aquesta persona tenia la tenda del poble més popular i amb més venda, per què allí podia trobar la gent quasi de tot, des de que li repararen unes sabates fins poder comprar una colònia distingida en una època on les persones només compraven a les tendes del poble, lloc únic on poder adquirir allò que la terra que treballaven no els oferia.

 

Font: Informació oral i elaboració pròpia.

Agraïments: Pura Bolufer Llobell (In Memorian), Tonica Marqués Llobell i Serafina Bolufer Ferrer.

Per Francesc Buïgues Bolufer

                                                       http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                          Blog de José Antonio Vallés llopis

ESTAMPETES DE PRIMERA COMUNIÓ DELS XIQUETS I XIQUETES DEL POBLE NOU DE BENITATXELL (2) Dels anys 30 fins els anys 70 del segle XX

 

ESTAMPETES  DE  PRIMERA  COMUNIÓ

DELS XIQUETS I XIQUETES DEL POBLE NOU DE BENITATXELL  (2) 

Dels anys 30 fins els anys 70 del segle XX

Francesc Buïgues Bolufer

DÈCADA DEL 50

En passar els anys els documents antics adquirixen una importància que en el seu moment no tenien. Això és per que ens donen informació de la seua època i reflecteixen com era la societat del moment. Les estampetes en son un exemple. 

Com eren les Comunions abans?

Els xiquets prenien la Comunió cap a les 10 del matí d'un diumenge dels mesos d'abril, maig o juny. No hi havia banda de música, tot i que la il·lusió i la solemnitat de la festa religiosa podia ser suficient per a que l'efemèride es convertira en un gran dia. Quan eixien de missa, els pares amb el xiquet o xiqueta que acabava de combregar, els germanets i els iaios anaven a casa on estava la taula parada amb dolços i beguda. Sabem que l'any 1913 a casa del xiquet Gabriel Marqués Pascual ho celebraren amb mona, rotllos i xocolate, tot fet a casa. A vegades s'afegien a la festa les ties i algun cosinet del xiquet. Quan es fea l'hora de dinar les persones que no eren de la casa se n'anaven a dinar a la seua. Així va continuar en les dècades posteriors del segle XX. La beguda era anís, mistela i conyac i els dolços, a banda dels esmentats abans, també podien ser una tortada, pastissets de moniato i un bescuit casolans. Aquesta costum va continuar fins mitjan dècada dels anys 60. Abans, l'any 1956 ja hi havia alguna família que fea un dinar per als familiars a sa casa i aproximadament l'any 1962 també una família va fer un dinar al Cinema Cervera, tot i que açò no era el normal. A la segona mitat de la dècada dels 60 i en els anys 70 ja era general fer un dinar per als familiars i per la quantitat de persones, ja es tenia que celebrar en un magatzem, una cambra gran i alguna vegada al Cinema Cervera. Els veïns i coneguts que tenien una planta baixa-magatzem la cedien per al dinar, i una de les persones que moltes vegades buscaven per a ajudar en la seua preparació culinària era Anitin Pascual, una dona del poble llesta i que cuinava bé. Els dinars constaven d'una entrada de companatges (pernil, formatge i mortadel·la), primer plat que podia ser una sopa, segon plat que podia ser pollastre rostit, les postres i beguda variada. A finals de la dècada dels 70 els dinars començaren a celebrar-se als restaurants i en la dècada dels 80 es va generalitzar aquesta costum i els dinars d'una Comunió acabaren sent els mateixos que els dinars d'una boda.

 

Font: Informació oral i elaboració pròpia.

Agraïments: Pura Bolufer Llobell (In Memorian), Tonica Marqués Llobell i Serafina Bolufer Ferrer.

Per Francesc Buïgues Bolufer

                                                       http://fotosantiguesbenitatxell.blogspot.com/

                          Blog de José Antonio Vallés llopis